Els jutges exculpen Bankia
L’Audiencia Nacional absol Rato i 33 exdirigents del banc més en el judici de la sortida a borsa
Al·lega que tots els supervisors van aprovar l’operació
Els accionistes estudien recórrer al Suprem
L’Audiencia Nacional va absoldre ahir els 34 encausats en el judici de la sortida a borsa de Bankia –incloent-hi l’expresident de l’entitat i expresident del Fons Monetari Internacional (FMI) Rodrigo Rato–, acusats tots ells dels delictes d’estafa als inversors i falsedat comptable.
La sortida a borsa, el juliol del 2011, va acabar amb una espectacular fallida que va obligar el govern de Rajoy a rescatar l’entitat amb més de 22.000 milions de fons públics durant els dos anys següents.
En la sentència, de 442 pàgines, el tribunal considera que l’operació tenia el vistiplau de tots els supervisors, com ara el Banc d’Espanya, el FROB, la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) i l’Autoritat Bancària Europea (EBA), i que el fullet de la sortida a borsa incloïa una informació financera i no financera “àmplia i adequada”. Destaca també que en el judici només es van exposar “actituds genèriques” dels acusats i no “actes concrets”, i atribueix falta de “precisió” a la fiscalia anticorrupció.
“Tant la decisió de sortir a borsa com la determinació de fer-ho amb l’estructura de doble banc van ser resolucions completament previstes pel Banc d’Espanya”, diu el tribunal, que destaca que les va aprovar “després d’haver calibrat els avantatges i els inconvenients que aquestes decisions comportaven”.
Per l’Audiencia Nacional, és “evident” que el procés que va acabar amb la sortida a borsa de l’entitat “va ser intensament supervisat amb èxit” pels organismes corresponents. El tribunal també considera que la informació financera que s’incloïa en el fullet de sortida a borsa era “més que suficient” perquè els inversors majoristes i minoristes es formessin “un criteri raonat sobre el valor de la companyia”.
En aquest sentit, la secció quarta de la sala penal –la mateixa que va condemnar part del banc dels acusats per les targetes black de Caja Madrid, com Rato– recorda que tot el procés previ al salt al parquet del 20 de juliol del 2011 “va ser perfectament conegut, supervisat i autoritzat pel Banc d’Espanya i va tenir l’aprovació del Ministeri d’Economia”.
“Un escàndol”
La sentència també conclou que, en el moment de sortir a borsa, l’entitat –resultat de la fusió de set caixes d’estalvis, Caja Madrid inclosa– era “viable”.
La decisió, a més, arriba en ple procés de fusió amb CaixaBank per crear l’entitat financera més gran de l’Estat. Mentre el PP la valorava i el PSOE manifestava el seu respecte als jutges, la sentència va provocar sorpresa i una onada d’indignació entre petits accionistes i associacions de clients i consumidors. Manuel Pardos, president de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), una de les acusacions particulars, la va qualificar d’“escandalosa” i “històrica, per la impunitat que estableix davant [...] del dany causat a gairebé 400.000 petits estalviadors”. Adicae, que critica que denuncia un procés “poc transparent”, estudia ara si recórrer al Suprem. L’advocat de l’associació, Luis García Perulles, hi afegia: “Ha quedat demostrat que hi havia deterioraments ocults de Bankia posats de manifest pels pèrits del Banc d’Espanya, que declaren que hi va haver fraus comptables patents, i la sentència no s’hi pronuncia.”
També Unides Podem, ERC, Més País i la CUP van qualificar de “vergonyosa” la sentència. El portaveu parlamentari dels morats, Pablo Echenique, va destacar que és “desproporcionat que s’inhabiliti un president de la Generalitat per una pancarta i s’exoneri completament els responsables d’una catàstrofe econòmica que va afectar la butxaca de molts accionistes i ciutadans”. “Hi ha hagut una parcialitat enorme que ha afavorit alts càrrecs del PP”, hi afegia Gerardo Pisarello, dels comuns, que veu “pobre” l’argument dels jutges.
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, es va queixar que surti més barat “estafar milers de ciutadans en un banc que posar una pancarta; Rato, absolt, i Torra, condemnat”, i la diputada de la CUP Mireia Vehí demanava al PSOE i a Unides Podem que denunciïn “el colpisme judicial”.
LES FRASES
El tercer grau a Rato, més a prop
RedaccióL’absolució per la sortida a borsa de Bankia aplana la via al tercer grau o el règim de semillibertat a l’exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato –a la presó pel cas de les targetes black de Caja Madrid–, ja que té complerta, des de finals de l’any passat, més d’una quarta part de la condemna. Des de l’octubre del 2018, Rato compleix una pena de quatre anys i mig a la presó de Soto del Real (Madrid) i, tot i que el desembre passat hauria pogut accedir al tercer grau, fins ara se li ha denegat amb l’argument que faltava la sentència del cas Bankia, en què anticorrupció li demanava vuit anys i mig de reclusió. Amb tot, l’exvicepresident dels governs de José María Aznar té obert encara un altre front judicial. El 2015, un jutjat de Madrid va iniciar una investigació sobre l’origen del seu patrimoni. El cas està pendent de judici, en què l’ex-director gerent del Fons Monetari Internacional afronta una pena de quatre anys de presó i una multa de 2,5 milions d’euros.
