Política

L’energia, al centre

L’odissea de poder votar

Els obstacles fins a posar la butlleta a l’urna són múltiples als Estats Units

Cues quilomètriques, purga del cens i altres mesures restrictives afecten principalment sectors vulnerables i les minories racials

Votar no és un dret inherent dels ciutadans dels Estats Units: és un dret per al qual cal superar obstacles, no cometre cap errada mínima i derrotar, especialment si s’és d’una minoria racial o un sector vulnerable, un sistema que sembla destinat a desincentivar posar una papereta en una urna.

La quinzena esmena de la Constitució, establerta el 1870, especifica que es prohibeix denegar al ciutadà el dret a vot. No diu res, però, de fer la vida impossible a milions de persones a l’hora d’exercir-lo.

Votar es converteix en una decisió activa des de la fase més inicial. Es calcula que un 24% de la població dels EUA no està registrada per votar: més de 50 milions de persones que no poden formar part del joc polític per un sistema que no els col·loca automàticament al cens d’electors.

En alguns estats és obligatori fer-ho cada vegada que hi ha eleccions; a d’altres, si algú no ha votat en un nombre determinat de comicis, procedeixen a una purga de la qual no avisen. Aquest és només el primer pas d’una cursa d’obstacles que té una barrera important el mateix dia de les eleccions: que sempre se celebrin el primer dimarts de novembre, dia laborable, fa que molts hagin de triar si anar a la feina o fer cues durant hores.

La limitació d’accés als col·legis electorals és una de les queixes més reiterades, un aspecte que afecta principalment comunitats marginades i minories racials. Una enquesta del 2016 va detectar que els votants negres havien d’esperar 16 minuts per poder votar; els blancs no arribaven als 10 minuts.

Geòrgia és un cas paradigmàtic de la supressió de vot: els recintes electorals s’han reduït un 10%, tot i que el nombre de vots ha augmentat en 2 milions, principalment en districtes de minories racials. Durant el període de vot anticipat ja s’han vist esperes de més de 10 hores en barris de majoria afroamericana. En districtes rics i predominantment blancs, el mateix dia i a la mateixa hora, votar no costava més d’un quart d’hora.

Cada estat és qui posa la normativa: normalment els republicans justifiquen les restriccions com a mesures necessàries per evitar un frau electoral que, d’altra banda, és inexistent. Unes mesures amb un rerefons racista i aporofòbic, que afecten sectors que, tradicionalment, sempre han donat suport als demòcrates.

Una de les mesures que amaguen un component racial més potent són les anomenades lleis d’inhabilitació: en un sistema judicial esbiaixat contra els afroamericans, a més de cinc milions de nord-americans se’ls ha estripat el dret a vot per haver estat condemnats per qualsevol delicte. Alguns el recuperen pagant quantitats inassequibles per a gent que acaba de sortir de la presó, d’altres no el recuperen mai. També hi ha les lleis d’identificació, que han ressorgit en els últims anys i obliguen a presentar un carnet amb foto a l’hora de votar. En un país on no hi ha un document d’identitat obligatori, tenir un carnet de conduir o passaport només està a l’abast de qui en pot pagar el preu.

Les mesures per complicar el vot són incomptables: a Pennsilvània, un dels estats clau, el principal perill és el fenomen de les “butlletes nues”: si la papereta està dins un sobre i no en dos, queda automàticament anul·lada.

A altres estats, la signatura a la butlleta ha de ser idèntica a la que hi hagi al registre; d’altres invaliden paperetes per haver marcat la casella amb un bolígraf del color equivocat. Els llocs web amb informació de què cal fer per poder votar es multipliquen, i fins i tot l’expresident Barack Obama va fer un vídeo de manual per als votants.

Hi ha més de 300 demandes judicials en 44 estats sobre vulneració del dret a vot. Per si no n’hi hagués prou, aquesta vegada s’ha d’afegir una nova etapa a l’odissea: les mesures implementades pel context pandèmic. Una altra prova de foc per a un sistema que no afavoreix el que se suposa que és un dels drets fonamentals d’uns ciutadans que viuen en democràcia.

Falten 8 dies

Saben per què tenim tants casos? Perquè fem molts tests. I, en molts sentits, això és molt estúpid

Donald Trump

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

En plena crisi climàtica, Biden ha reculat i manté el suport a la hidrofracturació. Però també diu que eliminarà els 40.000 milions d’ajuts als combustibles fòssils i els invertirà en energies netes. La promesa ha desencadenat crítiques esmolades de Trump, que l’acusa de generar atur.

Segon brot de la Covid a la Casa Blanca en un mes

Un nou brot de coronavirus afecta la Casa Blanca, en aquest cas l’entorn més immediat del vicepresident Mike Pence. De moment, han donat positiu per la Covid-19 cinc dels seus col·laboradors, inclòs un cap de gabinet i el seu assessor polític més directe. Pence va donar, aquest dissabte, negatiu igual que la seva esposa. Pence ha anunciat que manté els actes i viatges de campanya electoral –ahir a Carolina del Nord i avui a Minnesota–, fet que ha encès la polèmica al país, el més afectat per la pandèmia del món i on ja han mort un quart de milió de ciutadans.

Aquest és el segon focus que es declara a la Casa Blanca en tan sols un mes. El primer va afectar 30 persones, inclòs el president, Donald Trump, la seva dona i diversos senadors. El cap de gabinet de la Casa Blanca, Mark Meadows, va defensar ahir el manteniment de l’agenda del vicepresident al·legant que és “essencial” per a la campanya i que “es traurà la mascareta per parlar en els mítings i se la tornarà a posar després”. Segons ell, tenen el vistiplau de l’equip mèdic de la presidència, però cap d’ells ho ha confirmat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència Nacional crida un tuitaire a declarar per una piulada contra el rei Felip VI

Reus

Vox es desvincula però evita condemnar el xat d’exmilitars

Madrid

Podem planteja que el delicte de sedició només s’apliqui si s’utilitzen armes

Madrid
En directe
Congrés dels diputats

Calviño manté la previsió de creixement per al quart trimestre

Madrid

Ayuso diu que Catalunya gasta en “accions independentistes” l’equivalent al cost de 17 hospitals com l’Isabel Zendal

Madrid

Torra diu que tornaria a penjar la pancarta en suport als presos, però afegiria una referència “als 2.850 represaliats”

barcelona
En directe
Parlament

El ple debat el decret per pal·liar la crisi de la Covid-19 al sector cultural

Barcelona

L’oposició retreu al Govern la gestió de la pandèmia i li reclama més diàleg

Barcelona

Aragonès avisa que els propers dies són “extremadament crítics”

Barcelona