Política

LAURA BORRÀS

CANDIDATA A LES PRIMÀRIES PER SER LA PRESIDENCIABLE DE JUNTS PER CATALUNYA

“No tenir motxilles em permet ser de consens”

“El conseller Calvet porta tota la vida en política, jo hi he accedit a petició del president Puigdemont”

“No tots els vots independentistes han servit per avançar cap a la independència”

Laura Borràs feia ahir campanya al costat del president Quim Torra, el dia que començaven les votacions telemàtiques per escollir el presidenciable de JxCat. Aquests dies la portaveu del partit al Congrés ha protagonitzat converses amb el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, o la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i ahir va rebre l’aval del tercer aspirant, Jordi Ferrés, que es va retirar.

La causa del Suprem la perjudica en la cursa de les primàries?
La causa del Suprem està feta per perjudicar en qualsevol circumstància, també en aquest escenari de primàries i el 14-F. És una causa política, que no existeix, ha quedat demostrat. La justícia és l’última línia de defensa de la integritat territorial de l’Estat espanyol. Està feta amb la voluntat de perjudicar, però la responsabilitat em fa prendre una decisió no només en clau personal sinó també col·lectiva. Si jo m’aparto, estic indicant que la repressió funciona. Jo he decidit plantar cara.
Què la diferencia del conseller Damià Calvet?
Ell és una persona que porta tota la vida en política, jo hi he accedit a petició del president Puigdemont i després del punt d’inflexió que ha representat l’1-O. Ell representa aquesta trajectòria política i jo, algú que des del món professional i acadèmic fa el pas de servei al país en circumstàncies extraordinàries. Me’n separa que ell és un home i jo una dona; això implícitament desprèn maneres de fer i lideratges diferents.
Ell ven gestió.
La gestió és inherent a un servidor públic. Quan he dut a terme càrrecs de responsabilitat en una dimensió de gestió com ara cinc anys al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, onze mesos a la conselleria de Cultura, l’any i mig de gestió legislativa al Parlament i l’any i mig al Congrés, l’he entesa com un requisit sine qua non. La qüestió és quina és l’actitud: la meva manera de ser l’he traduïda en la meva manera de fer en política, que és escoltar i estar al costat de la gent.
El veu com un home de partit?
També és una diferència, efectivament. Jo no he militat mai en cap partit, excepte ara a JxCat, i en canvi ell té una llarga trajectòria de militància política.
Calvet té a darrere els presos polítics Josep Rull, Quim Forn... Qui té vostè?
No m’ha agradat mai i he criticat quan altres han instrumentalitzat el que considero que ha de ser, pel que representen i signifiquen, un símbol. Més que exhibir suports, que en tinc molts, i s’han pogut veure al llarg d’aquests dies, el que hem de fer és exhibir la nostra manera de fer i que la gent pugui triar de quina manera voldria que fos la presidència de la Generalitat. Exhibir suports forma part de les dinàmiques de les campanyes, jo sempre he volgut evitar el pitjor de la vella política, les famílies, l’estàs en mi o en contra meu. He treballat sempre per unir. I el fet de no tenir motxilles m’ha permès ser persona de consens amb el PDeCAT.
Es veu recosint l’espai de JxCat i el PDeCAT?
Jo he fet sempre bandera de la unitat, no perquè la prediqui, sinó perquè l’he practicat, perquè vaig ser la candidata del PDeCAT sense formar-ne part, vaig haver-los de fer aquesta apel·lació sense formar part de la seva militància, però volia ser la seva candidata i volia que se sentissin representats en mi.
Calvet aposta perquè el president Puigdemont encapçali la llista. Quin paper ha de tenir?
El fet de ser respectuosa amb aquests processos també em fa ser molt respectuosa amb el president Puigdemont, que farà el paper que ell vulgui. És indiscutible que és el president de tots. He parlat amb ell i hi serà, en la posició i el paper que vulgui.
Què és el primer que faria com a presidenta?
Com a gest, el primer és, naturalment, tenir una conversa amb el president Puigdemont, el president de JxCat, el president legítim i president del Consell per la República, però també una conversa amb el president Torra i després un gest inequívoc al Parlament demanant un compromís per fer efectiu el mandat de l’1-O. Govern i Parlament han de constituir una majoria independentista compromesa amb el mandat de l’1-O de manera inequívoca.
Amb un altre Parlament i un altre govern independentistes, la pròxima legislatura faran la independència?
Hem de ser molt clars amb la ciutadania en aquesta qüestió de cara a les eleccions: no tots els vots independentistes han servit per avançar cap a la independència. Per això cal la determinació i el compromís de tothom i un govern fort al costat de la societat civil i la gent, que aquesta, afortunadament, sí que sempre hi és.
En cas que ERC quedés a davant de JxCat, faria president Pere Aragonès?
Nosaltres tenim molt clar que l’escenari només pot ser o de majoria absoluta perquè siguin les propostes que té JxCat per tirar endavant la independència les que s’imposin, o bé un govern amb independentistes. Si volem fer la independència, només tenim aquestes dues opcions. La majoria absoluta sabem com de difícil és, però és la que asseguraria la cohesió, la força i la legitimitat per tirar endavant les polítiques cap a la independència. O bé un govern amb partits independentistes, és a dir, que tothom que diu que és independentista també treballi per fer efectives aquestes paraules. Qualsevol altra opció, pactes amb partits que no són independentistes, no ens acosta a la independència, ens n’allunya.
Creu que ERC pot tenir la temptació de pactar amb el PSC?
Crec que és més que una temptació. Fins i tot és una complicitat que s’està respirant en l’aire en els darrers temps.
Ells ho neguen del dret i del revés.
Jo fins i tot vaig fer servir la frase love is in the air en un debat en què hi havia Joan Tardà per part d’ERC, Jaume Asens (En Comú Podem) i Ferran Pedret (PSC) i es palpava aquesta possibilitat. Els tripartits no són una fal·làcia, han existit. I si es té la temptació de fer un govern amb partits que no són independentistes, és evident que l’objectiu no és la independència.
Desconfia del seu soci de govern, d’ERC?
El president Torra, quan el soci de govern va permetre que es perdés la seva acta de diputat, ja va donar la legislatura per acabada a partir d’aquesta manca de confiança. I tanmateix va arribar la pandèmia i es va poder fer una acció de govern conjunta. El que s’ha de demanar és compromís i professionalitat. La gent el que vol és que els seus representants estiguin a l’altura dels compromisos adquirits. Jo he format part d’aquest govern i m’he fet solidària de les seves decisions, m’hagin agradat més o menys. He tingut sempre respecte institucional; ara, és evident que hi ha moltes coses que cal millorar, la primera, l’exigència de perfecció i de gestió eficaç i eficient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El camí cap al 30-M

barcelona
Estats Units
Canvi de presidència

Promeses per cent dies

Washington

Creix la pressió cap al PSC perquè no impugni el 30-M

barcelona
Àngels Chacon
Candidata del PDeCAT

“Volem la independència, però no un full de ruta fictici”

Barcelona

La CDU evita el gir a la dreta

Berlín

Itàlia s’afegeix al Regne Unit i es blinda contra la soca detectada al Brasil

ROMA/PARÍS
EL RADAR

Una herència pesant

El DOGC i el BOE publiquen el decret que ajorna les eleccions sense mencionar el canvis de llistes

barcelona

Armin Laschet succeirà a Merkel com a president de la CDU

barcelona