Espanya acabarà l’any amb la pitjor recessió de l’OCDE

L’economia espanyola, que tornarà a retrocedir el quart trimestre a causa de les noves restriccions per la Covid-19, acabarà l’any amb la pitjor recessió dels països de l’OCDE, amb una caiguda de l’11,6 % del seu producte interior brut (PIB), que no es podrà recuperar fins d’aquí a dos anys.

En el seu informe semestral de perspectives publicat ahir, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es mostra més pessimista que el govern de Sánchez, que espera un retrocés de l’11,2% enguany, però, sobretot, és menys optimista pel que fa al 2021, quan vaticina una pujada del 5% (en lloc del 7,2% previst per l’executiu espanyol), i el 2022, quan la progressió serà del 4%. El Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea han dibuixat un panorama encara més negre per a aquest any, amb una recessió que arribaria al 12,8% i al 12,4 %, respectivament.

A més de l’Estat espanyol, entre els països membres de l’OCDE les caigudes més pronunciades enguany les registren el Regne Unit (-11,2%), Grècia (-10,1%), França (-9,1%) i Itàlia (-9,1%). La zona euro, en el seu conjunt, veurà disminuïda la seva activitat del 7,5%, molt més que els EUA (-3,7%). Amb aquestes dades, quan acabarà el 2021 el PIB espanyol continuarà sent gairebé un 6% inferior al que hi havia abans que esclatés la crisi del coronavirus (només Portugal, Islàndia, Regne Unit i Grècia estaran pitjor) i el 2022 continuarà per sota. Quant a la desocupació, la taxa s’incrementarà a l’Estat fins al 15,8% (14,1% el 2019) i el 17,4% el 2021, moment en què començarà a baixar molt moderadament fins a situar-se en el 16,9% el 2022. El dèficit públic escalarà enguany a l’11,7% del PIB i es reduirà lentament durant els dos exercicis següents (al 9 % i al 6,6%). La conseqüència directa d’aquest dèficit acumulat serà la pujada del deute públic, que passarà del 95,5% del PIB el 2019 al 117,3 % enguany, i continuarà augmentant el 2021 (120,5%) i el 2022 (122,4%).

En aquest context, l’OCDE insisteix que cal mantenir les mesures de suport als afectats per les noves restriccions sanitàries i, alhora, que s’ha de promoure la formació per a les persones en ERTO.

D’altra banda, també l’ONU alerta que les conseqüències de la pandèmia, unides als efectes del canvi climàtic i als conflictes, anticipen un 2021 “desolador i fosc” per a moltes poblacions, una situació que requerirà un important augment de l’ajuda humanitària. L’ONU demanarà 35.000 milions de dòlars per a l’atenció d’aquestes crisis.

En concret, calcula que l’any vinent hi haurà 235 milions de persones que necessitaran ajuda humanitària. La principal partida humanitària es destinarà, un any més, a Síria i a les comunitats de refugiats d’aquest país al pròxim Orient. Altres zones afectades són el Iemen, la República Democràtica del Congo, el Sudan i l’Amèrica Llatina.