Maduro anhela el Congrés

El govern de Nicolás Maduro s’afanya a recuperar el control de l’Assemblea Nacional, que va perdre el 2015 en mans de l’oposició. Aquestes eleccions no seran com les que fa cinc anys van donar a l’antichavisme els dos terços del Parlament, després d’un ampli triomf a les urnes en unes eleccions validades per la comunitat internacional. Avui, aquells partits vencedors no presentaran candidats en considerar que els comicis són un frau que només pretén donar un vernís de legitimitat al règim. Tampoc hi haurà observadors externs rellevants, després que la Unió Europea i l’OEA s’abstinguessin de participar-hi.

Més de 20 milions de veneçolans estan cridats a les urnes. La consultora Datanálisis, no obstant això, calcula que el 70% d’ells es quedaran a casa. El desencís popular és gran amb una elecció marcada per les restriccions de la pandèmia, una crisi econòmica devastadora i la convicció que hi ha poc espai per a un canvi, sigui quin sigui el resultat. Les eleccions serviran per elegir 277 diputats, un 66% més que el 2015, que reemplaçaran els integrants de l’Assemblea controlada per l’oposició. D’aquesta Assemblea va sortir Juan Guaidó, el líder opositor reconegut per mig centenar de països com a president legítim de Veneçuela.

Guaidó i els seus seguidors han decidit boicotejar les eleccions i muntar una consulta paral·lela per canals digitals. Cada ciutadà haurà de registrar-se amb el seu document en un web on podrà respondre si “rebutja l’esdeveniment del 6 de desembre organitzat pel règim de Nicolás Maduro” i “sol·licita a la comunitat internacional el seu desconeixement”. En una segona pregunta, els ciutadans seran consultats sobre el “cessament de la usurpació de la presidència de part de Maduro i la realització d’eleccions presidencials i parlamentàries lliures, justes i verificables”. La consulta no està reconeguda per les autoritats electorals, però l’oposició aspira a demostrar així el seu poder de convocatòria al marge d’una elecció oficial que consideren de resultat cantat.

El 2015, Maduro va perdre el control de l’Assemblea i la va buidar de poder. Va muntar aleshores una Assemblea Nacional Constituent, de majoria oficialista, amb l’objectiu manifest de redactar una nova Constitució. Aquest òrgan serà dissolt avui, sense que hagi avançat en la seva missió, i serà reemplaçat pel nou Congrés. Diosdado Cabello, el segon home més poderós del govern de Veneçuela després de Maduro, ha advertit als veneçolans que “qui no voti, no menja”, una amenaça de retirar als rebels el carnet que permet accedir a l’ajuda alimentària que ofereix el govern.

“Estan plantejant que si ells guanyen les eleccions jo me n’he d’anar de la presidència, que això és un plebiscit”, va dir Maduro aquesta setmana. “Si el 6 de desembre és un plebiscit, jo crido el poble a guanyar aquest plebiscit”, va exclamar. L’oficialisme competeix gairebé sense rivals. Només s’han presentat els partits de l’oposició autoritzats pel Poder Judicial, petites agrupacions que es van allunyar de Guaidó i insten a dialogar amb Maduro.

Les eleccions no seran observades des de l’estranger. L’OEA i la UE s’han negat a enviar-hi representants amb l’argument que l’actual Consell Electoral l’ha triat el Poder Judicial i no l’actual Assemblea Nacional, com exigeix la Constitució. Per tant, consideren que les eleccions no tenen legitimitat. Diuen, a més, que l’augment del nombre de diputats que s’han triar no s’ha basat en l’augment de la població. L’oposició denuncia que respon a una estratègia del chavisme per estar sobrerepresentat als districtes on té més vots. El Consell Electoral al·lega que van ser nomenats pel Tribunal Suprem perquè l’Assemblea, controlada per l’oposició, es va negar a fer-ho. I asseguren que avui hi haurà almenys 200 observadors internacionals sobre el terreny.