Política

Àsia

El retard dels enviaments, la gran maledicció per votar

“No em queixo pel fet que hagi de pagar; jo estic disposat a pagar per votar”

La llu­nya­nia de l’Àsia i les illes del Pacífic així com els pro­ble­mes de recepció de les but­lle­tes i les pape­re­tes de les elec­ci­ons són, de llarg, les prin­ci­pals quei­xes dels elec­tors cata­lans a la regió de l’Àsia-Pacífic. El cas d’Anna Costa, de Bris­bane, Austràlia, és un dels exem­ples d’aquest pro­blema. “En les con­vo­catòries ante­ri­ors no vam rebre a temps les pape­re­tes per poder votar, tot i haver fet tots els tràmits cor­rec­ta­ment per poder votar al con­so­lat de Syd­ney”, va expli­car.

Un cas simi­lar és l’experiència que va viure a Xan­gai l’arqui­tecte i pro­fes­sor uni­ver­si­tari Joan Cané, actu­al­ment a Seül, on va asse­gu­rar: “Sem­pre vaig dema­nar votar envi­ant un fax, però el pro­blema era que els cor­reus xine­sos no eren prou efi­ci­ents; a vega­des arri­ba­ven les pape­re­tes després del període de vota­ci­ons i a vega­des no arri­ba­ven mai.” Cané va expli­car que l’arri­bada de tota la docu­men­tació necessària per poder votar era com “una lote­ria”, ja que entre tots els mem­bres de la comu­ni­tat cata­lana d’aquesta ciu­tat xinesa “a alguns els arri­bava i, en canvi, a d’altres no”.

A Seül, tant Verónica López com Marta Milà no han tin­gut tants pro­ble­mes per votar, però en ante­ri­ors con­vo­catòries sí que van reconèixer haver tin­gut algu­nes difi­cul­tats per exer­cir el seu dret de vot. López va expli­car: “El pri­mer cop que vaig dema­nar el vot des de Corea em van arri­bar les pape­re­tes una set­mana tard. I el segon, amb motiu de les elec­ci­ons gene­rals del 2015, vaig haver d’inter­cep­tar el paquet amb les pape­re­tes a un hub de dis­tri­bució de Korea Post perquè era l’últim dia per votar pre­sen­ci­al­ment a l’ambai­xada.”

Un altre cas va ser el de Gui­llem Badia, a qui l’ambai­xada espa­nyola a Tòquio va ins­tar a enviar per fax o per cor­reu postal un full com­pli­men­tat per tal de poder rebre la tar­geta cen­sal. “Com que no tinc fax, no vaig saber tro­bar cap lloc que envi­es­sin faxs inter­na­ci­o­nals, i l’ambai­xada se’n va desen­ten­dre”, va expli­car Badia, que es va mos­trar dece­but amb el tracte con­su­lar rebut.

Un altre català resi­dent a Tòquio –i que va dema­nar no ser men­ci­o­nat– va mos­trar-se con­tra­riat per la manca de rein­te­gra­ment dels cos­tos del vot per cor­reu a l’estran­ger, mal­grat que aquest reem­bor­sa­ment està garan­tit. “No em queixo pel fet que hagi de pagar; jo estic dis­po­sat a pagar per votar. Sim­ple­ment estic des­con­tent pel que fa a aquest ser­vei de rein­te­gra­ment de l’import. Em fa ràbia que s’exe­cuti tan mala­ment. Si és per fer-ho així de mala­ment, seria millor que no dones­sin el ser­vei des d’un començament i ens digues­sin que ho hau­rem de pagar els votants”, va con­cloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia