Política

L’hora de redefinir el full de ruta

Després de tres anys de desconcert i intents fallits, els resultats del 14-F imposen als partits independentistes el mandat de pactar ja una nova estratègia, i en això es troben les negociacions

Hi ha consens programàtic en un altre referèndum i a provar el diàleg, fins i tot en la unilateralitat, però no en els ‘tempos’

ERC i la CUP parlen de referèndum, i JxCat fa èmfasi a preparar la DUI

Després dels fets de l’octubre del 2017, els independentistes van mantenir la victòria a les urnes el 21-D, i amb aquesta, el govern de les institucions quan es va aixecar el 155. Ara bé, de seguida es va veure que les ferides de la repressió eren profundes i que la reacció dels partits no era la mateixa, i el desconcert tàctic s’apoderava de l’acció parlamentària i de govern. Durant tres anys llargs, l’independentisme no ha sabut trobar un nou full de ruta unitari per repautar el camí cap a la República, però les urnes són tossudes, i el 14-F ha renovat la confiança en el moviment, alhora que li ha imposat que s’entengui d’un cop.

I en això, redefinir les bases i el projecte comú per evitar una legislatura de baralles com l’anterior, se centren ara sobretot les negociacions entre ERC, JxCat i la CUP, de les quals poc ha transcendit. Tots els actors han reconegut que van lentes perquè encara hi ha punts de fricció, però ningú ha dit que vagin malament. Tots estan d’acord, és clar, a reivindicar l’amnistia i la fi de la repressió, o en la necessitat incessant de continuar teixint aliances internacionals per facilitar un futur reconeixement. També que és imperiosa aquesta estratègia compartida i superar el 50% a les urnes, i a més “repetidament” segons ERC. I és que, de fet, si s’analitzen els programes electorals, hi ha força més coincidències.

Diàleg i referèndum

ERC i la CUP són els que fan més èmfasi en un nou referèndum, i que d’entrada cal insistir a plantejar-lo en la taula de diàleg amb l’Estat, en què els cupaires posen condicions com ara fixar mediadors i tempos, i evitar que sigui tot just un “esquer” per a fins tàctics com ara aprovar un pressupost que dugui a la desmobilització popular. Els uns i els altres diuen que, si persisteix la negativa de l’Estat, cal preparar-se per a un altre referèndum unilateral, en què la CUP fins i tot calcula com a acceptable una participació de “més del 50 o 60%”. “L’Estat ha de saber que si perdura la seva negativa pot desembocar en una acció unilateral de l’independentisme”, avisa ERC, que matisa que aquest escenari exigirà un suport molt majoritari i que caldrà una “acumulació de suports” més enllà de la política.

La CUP fa aquí una reflexió interessant: no s’ha assolit un referèndum vinculant encara perquè “la majoria de gent hi està d’acord, però n’hi ha molta que no el veu imprescindible”, i admet que, si bé és cert que ja hi va haver un 1-O, “no significa que sigui una eina que s’hagi de descartar”, ja que “la DUI ha estat un anhel sense capacitat pràctica de publicació, ni de recorregut d’interpel·lació a l’entorn no convençut”. La CUP no amaga que voldria assolir un nou “moment de catarsi” similar a l’1-O per fer el que no es va fer llavors: iniciar mobilitzacions sostingudes en el temps per forçar una negociació real amb l’Estat emparada per la comunitat internacional. I si no és un referèndum fins i tot parla en genèric d’alguna “fórmula que es faci servir per dirimir democràticament el conflicte”, com ara una vaga general. Al programa, no hi figura, però l’aspiració declarada en campanya és que el referèndum es faci aquesta legislatura, com a molt el 2025. Ahir mateix, en tot cas, la diputada electa Eulàlia Reguant no va aclarir si aquesta és una condició sine qua non en les converses: “Resoldre de manera efectiva l’exercici de l’autodeterminació és una exigència del país, en aquest marc ens movem”, va indicar, tot lligant-ho a garantir drets socials i polítics i a la fi de la repressió.

A ERC, plens partidaris del diàleg, no hi posen terminis, tot i que el candidat Pere Aragonès ja ha parlat darrerament de preparar un referèndum “aquesta legislatura”, i ha remarcat que la porta a la unilateralitat hi és perquè la paciència “no és infinita”. El programa de JxCat posa menys èmfasi en el diàleg (tot i que l’accepta si és “real” i hi ha mediadors) i també poc en el referèndum (tot just diu que cal buscar la intervenció d’organismes internacionals per forçar-lo si se supera el 50%, com ha passat), i posa més l’accent a preparar estructures d’estat per activar la DUI. En això, està d’acord amb la CUP que el Consell per la República és un bon instrument, també per dirigir el procés, si és que és transversal. Però ERC, que va deixar temporalment el CpR en període electoral, d’això ni en parla al programa, com tampoc d’estructures d’estat. La CUP i Junts, a més, parlen de bastir una estratègia municipal, i de potenciar, els primers, l’Assemblea de Càrrecs Electes per crear una xarxa municipalista dels Països Catalans.

Unilateralitat subsidiària

Si no és possible el referèndum pactat, tots tres estan d’acord que cal activar la unilateralitat, però no en els tempos. ERC diu que si no es fa seria com renunciar a la independència, però ho condiciona a tenir prou “força democràtica, voluntat i determinació”, i avisa que, si no hi és, no durà “el vaixell contra els esculls”. En canvi, JxCat parla com a alternativa d’activar la DUI aquesta legislatura. Per a la CUP, si no avança el diàleg cal legitimar alternatives “unilaterals i desobedients”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Calvo acusa Vox de ser el partit “de l’odi” pel cartell dels ‘mena’

barcelona

Control al govern espanyol al Congrés sense Sánchez

madrid

ERC i Junts acceleren, però no concreten acords encara

barcelona

Campo refarà la sedició “més aviat que tard”

madrid
Memòria històrica

Explicar el calabós de Companys a Sol

madrid

Aval renovat a Janssen

Brussel·les

La família Pujol Ferrusola, a judici

barcelona

El centrista Laschet atura el gir a la dreta alemanya

Berlín

Les emissions globals de CO2 repunten i s’acosten al màxim històric del 2010

BARCELONA