Política

Vacunació anti-Covid a dues velocitats a l’Amèrica Llatina

La regió està subjecta a la lògica global de països rics contra pobres en l’inici de les campanyes estatals d’immunització de la població

Mèxic i l’Argentina lideren la reivindicació d’un repartiment equitatiu de les dosis

Els països més pobres depenen del Covax, el pla de l’ONU

L’Amèrica Llatina va rebre fins divendres passat 27,8 milions de vacunes contra la Covid-19 per repartir entre 630 milions de persones. Aquest volum de dosis dona per vacunar el 4,4% de la població, un percentatge baix si es compara, per exemple, amb la Unió Europea, que ha rebut vacunes per a gairebé un 12% dels ciutadans. Més de la meitat dels vint països llatinoamericans no han iniciat encara les campanyes d’immunització, amb l’Uruguai, fins fa poc exemplar en la lluita contra la pandèmia, com a cas més destacat. La desigualtat en la capacitat de compra i distribució és una prova de les mancances d’una regió que a mitjan any passat va ser considerada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) epicentre de l’emergència sanitària.

Mèxic ha portat la demanda d’equitat en el repartiment de dosis davant el Consell de Seguretat de l’ONU. Ha obtingut el suport de l’Argentina, país amb el qual ha iniciat la tímida construcció d’un pont ideològic que compleixi amb el vell anhel de la unitat nord-sud. Però la protesta, basada en dades reals, oculta que la mateixa lògica que denuncien els dos països regeix a la regió. Quatre de les cinc economies més grans acaparen nou de cada deu dosis dels vials arribats al continent. Vint-i-cinc dels 27,8 milions de vacunes registrades es concentren al Brasil (15 milions), Xile (4 milions), l’Argentina (3 milions) i Mèxic (3 milions). L’excepció del grup dels cinc grans ha estat Colòmbia, que va poder aplicar la primera dosi el 17 de febrer. Mentrestant, hi ha dotze països, entre els quals figuren l’Uruguai, Cuba, Hondures, Guatemala i Nicaragua, que no han rebut encara cap vacuna. “No hi pot haver països que no accedeixin a les vacunes perquè uns altres les acaparen. El moment per distribuir les vacunes d’una manera equitativa és ara”, va dir el gener passat el director de l’OMS, Tedros Adhanom.

Dos mesos després d’aquelles declaracions, poques coses han canviat. Els països més pobres de l’Amèrica Llatina han quedat lligats a la sort de Covax, el mecanisme conjunt de l’OMS i la Iniciativa Mundial per a les Vacunes i la Immunització (GAVI) per garantir que els països sense recursos no quedin fora del repartiment. Les primeres dosis de Covax arribaran a partir del març, mentre que l’Argentina i Xile, per exemple, van iniciar la immunització al desembre. Tampoc ha estat fàcil per a ells. L’Argentina, sense prou recursos, ha apostat per la vacuna russa, Sputnik V, i la xinesa Sinovac. El Kremlin i Pequín han trobat en la diplomàcia de la vacuna una via per augmentar la seva influència a la regió. La nord-americana Pfizer ha quedat fora de l’abast de l’Argentina, però, en canvi, ha tancat contractes amb Xile, amb unes finances més folgades. El país andí és un exemple regional d’ús de recursos i negociació reeixida: mentre que països com Bolívia depenen de la sort de Covax, el govern de Sebastián Piñera té compromès el lliurament de 60 milions de dosis en tres anys, per a una població de 19 milions d’habitants.

Un problema addicional ha estat el ritme dels lliuraments: el Brasil ha rebut només el 5,9% dels 274 milions de dosis que ha reservat, i Mèxic encara menys: l’1,25% dels 234 milions de dosis que té compromeses amb cinc laboratoris. En el repartiment, “hi ha una discriminació i una diferència molt clares entre els hemisferis nord i sud”, es va queixar dijous el cap de ministres de l’Argentina, Santiago Cafiero. Va estar en línia amb la protesta de Mèxic davant l’ONU. El ministre d’Afers Estrangers, Marcelo Ebrard, va instar els països membres a “evitar l’acaparament de vacunes” i a “privilegiar la distribució als països amb menys recursos”.

L’estratègia sanitària de l’Argentina i Mèxic és també política. La sintonia dels presidents Andrés Manuel López Obrador i Alberto Fernández ha permès un acostament diplomàtic sense precedents que pot permetre a Mèxic, després de dècades de desafecció, mirar als veïns del sud. Ha estat clau l’actitud del Brasil, que, en mans de l’ultradretà Jair Bolsonaro, ha basat l’estratègia exterior en un acostament als EUA i ha rebutjat tota relació amb qualsevol govern que faci olor de “progressista”. Amb el Brasil autoexclòs del tauler regional, tot passa per Buenos Aires i Ciutat de Mèxic.

LES XIFRES

27,8
milions
de vacunes contra la Covid-19 ha rebut l’Amèrica Llatina per repartir entre 630 milions de persones.
4,4
per cent
de la població de la regió es pot vacunar amb el nombre de dosis actuals. A la Unió Europea, el 12%.

L’aposta per la producció local

L’ Amèrica Llatina té quatre països amb capacitat per fabricar vacunes: l’Argentina, el Brasil, Mèxic i Cuba. L’illa avança en la producció de dos vials de producció pròpia, mentre que la resta han tancat acords amb laboratoris internacionals per produir en laboratoris locals vacunes de tercers països. El més avançat és el que han acordat Mèxic i l’Argentina amb Oxford-AstraZeneca per produir 250 milions de dosis, a repartir per tota l’Amèrica Llatina el primer semestre de l’any. El projecte suposa la producció de l’actiu de la vacuna al laboratori mAbxience, a Buenos Aires, i l’envasat, a les instal·lacions de Liomont, a Ciutat de Mèxic. La feina a Buenos Aires va començar al setembre, amb finançament de la fundació del mexicà Carlos Slim, un dels empresaris més rics del món. La producció xoca ara amb la falta d’elements, com els flascons per emmagatzemar les dosis, la qual cosa ha provocat que milions de dosis siguin a la porta de sortida sense poder-se distribuir. Liomont confia que els primers vials surtin al carrer a l’abril. Aquesta setmana, un laboratori argentí va anunciar, a més, un acord per produir la russa Sputnik V. El Brasil també ha avançat en els acords per produir al seu territori el vaccí d’AstraZeneca i la xinesa Sinovac. En el primer cas, el Brasil va assumir els riscos de la recerca i es va comprometre a pagar almenys 30,4 milions de dosis, per un total de 127 milions de dòlars. La situació de Sinovac és més complexa. La importació d’elements des de la Xina va registrar endarreriments el mes passat, després que el president Jair Bolsonaro insistís en la seva visió que la Covid-19 és un “virus xinès”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona