Admesa la querella contra la mesa
La sala penal del TSJC està formada per tres magistrats de les causes contra la primera mesa, l’exconseller Solé o els ex-alts càrrecs Jové i Salvadó
Tot i no imputar-los per lleis sinó per resolucions, el TSJC va justificar les condemnes prèvies pel sol fet de desobeir el TC
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès la nova querella de la Fiscalia Superior de Catalunya pel possible delicte de desobediència a resolucions judicials o de l’autoritat superior contra la mesa del Parlament de la legislatura passada i presidida per Roger Torrent. Junt amb el vicepresident de la mesa, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, i la secretària quarta, Adriana Delgado, Torrent està acusat pel ministeri fiscal de desobeir la prohibició del Tribunal Constitucional de debatre i votar resolucions a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya i de reprovació del rei Felip VI.
La querella ha estat admesa a tràmit per la sala civil i penal, formada pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i Maria Eugènia Alegret, que ja han format part dels procediments que han acabat condemnant per desobediència els membres de la mesa del Parlament de la legislatura 2015-2017 però també l’exconseller Bernat Solé per la seva actuació com a alcalde durant el referèndum de l’1-O.
Serà la magistrada designada com a instructora per la mateixa sala, Maria Eugènia Alegret, la que haurà d’iniciar el procediment i les diligències i decidir finalment si els indicis delictius són prou sòlids perquè s’obri causa penal contra els querellats –el magistrat Ramos va ser el ponent de la sentència contra els membres de la mesa del Parlament anterior inhabilitats per desobediència: Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. En aquell procés, aquests diputats que acompanyaven a la mesa l’aleshores presidenta Carme Forcadell van ser inhabilitats 20 mesos i multats amb 30.000 euros cadascun per haver permès el debat i la votació de dues lleis, la del referèndum i la de transitorietat jurídica, que havia d’entrar en vigor si es consumava la independència. Barrientos ha format part de totes les causes com a president del TSJC i Alegret, per la seva banda, instrueix la causa contra els ex-alts càrrecs Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.
La querella contra la mesa de Torrent fa un salt qualitatiu perquè als diputats afectats no se’ls imputa la tramitació de cap llei, sinó de resolucions polítiques de la cambra. Aquest cop, els fiscals José Joaquín Pérez de Gregorio i Assumpta Pujol es querellen contra Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado per dues resolucions en què es reivindica l’autodeterminació i es reprova la monarquia.
La mateixa resolució del TSJC indica que l’admissió a tràmit de la querella no implica “assumir ni donar per suposades totes i cadascuna de les valoracions jurídiques” i de fets que fan els fiscals, constata que el TSJC és el tribunal competent en el cas, i que la querella conté una “relació circumstanciada de fets” que presenta “a priori una aparença delictiva”.
Tot i que l’admissió a tràmit no implica l’obertura de procés judicial i que no és el mateix permetre votar lleis declarades inconstitucionals que declaracions polítiques, tant la sentència del Suprem condemnant per sedició els presos polítics com la del TSJC contra l’exconseller Solé per desobediència han restringit totalment el marge de maniobra del Parlament.
Deixant de banda el fons, totes dues sentències justifiquen la condemna pel simple fet de desobeir el Constitucional.
LES FRASES
El Suprem fa el pas per portar Borràs al TSJC
El Suprem va fer ahir el primer pas per enviar al TSJC el cas de la nova presidenta del Parlament, Laura Borràs, demanant al Congrés que acrediti que ja no n’és diputada. Efe confirmava ahir que el Suprem ha encarregat els últims mesos diligències als Mossos sobre el cas de contractes presumptament irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes quan Borràs la presidia. Les mateixes fonts jurídiques apunten a una investigació gairebé tancada perquè ja s’haurien fet la majoria de diligències sol·licitades per les parts.
D’altra banda, l’expresident Roger Torrent ha fet saber per carta al president del Parlament Europeu i als presidents de cambres de diversos països de la UE la querella que afronta junt amb els seus companys. En l’escrit, que també ha fet arribar a la comissària del Consell d’Europa per als Drets Humans, al president de l’Assemblea Nacional de la Francofonia i a l’Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Torrent denuncia que “es persegueixi judicialment aquelles persones que, en compliment de les nostres funcions, vam preservar els drets dels diputats i la llibertat d’expressió”.
L’exconseller de Justícia Carles Mundó ha decidit recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència del Suprem que el va inhabilitar per desobediència després de saber, ahir, que el TC ha desestimat per unanimitat la seva sol·licitud d’empara –Mundó reclamava 19.400 euros pels 33 dies empresonat, pels 20 mesos d’inhabilitació i per la multa de 60.000 euros.
