Cuixart: “Soc a la presó perquè no volen que votem”

Amb tres anys i mig acumulats complint condemna, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acompanyat de la seva esposa, Txell Bonet, i els seus dos fills, va presentar ahir el seu conte infantil El polsim màgic (Comanegra), fent servir un dels 36 dies de permís que té a l’any per sortir del penal de Lledoners després que el jutge li hagi retirat per segona vegada la semillibertat, com als altres vuit presos polítics.

L’acte, al centre artesà Tradicionàrius de Barcelona, es va omplir de famílies amb canalla, parelles d’adults i coneguts com ara l’exdiputat de la CUP David Fernàndez –que va aprofitar per entregar el llibre Ovidi Montllor a Cuixart– i el diputat de Junts Ramon Tremosa. A l’escenari, la narradora Mon Mas va preguntar als dos creadors del llibre, Cuixart i l’il·lustrador Oriol Malet, quina havia estat la font d’inspiració i quin missatge volien transmetre. Després, Mas va fer una exquisida representació del conte, mentre Malet dibuixava la Iakun, la protagonista, que es fa astronauta i troba un planeta amb una societat més respectuosa i tolerant, on desapareixen les paraules no i por com a invalidadores de la llibertat i la democràcia. Un polsim màgic produeix aquest canvi social.

És el segon conte infantil que Cuixart ha fet a la presó –el quart llibre entre reixes, i el primer que ha pogut presentar–, i ahir va explicar que es va inspirar a les sales de vis-a-vis, de només 6 m², del penal de Soto del Real, a Madrid, i a Lledoners, on rebia les visites familiars, i on ell i la seva companya s’inventaven relats per al seu fill Amat, i, curiosament –va indicar–, a les dues presons hi ha dibuixat el mateix: un astronauta i planetes. “En el llibre intento instar a prendre partit, perquè estan en joc els drets fonamentals, i el futur del planeta i de la humanitat mateixa”, va declarar Cuixart, i hi va afegir: “No podem renunciar als somnis. No podem renunciar a pensar que això es pot salvar. Però per poder salvar els drets humans, el dret a poder ser catalans i catalanes, per poder salvar el planeta, ens hem d’arromangar.”

Cuixart també va assegurar: “Soc a la presó perquè no els agrada que votem, no els agrada que ens manifestem. Tot és no. Per això em vaig inventar un món sense no.” I continuava: “A la presó et fan perdre la por. En el llibre he buscat una manera subtil de dir als meus fills que perdin la por i persegueixin els seus somnis. Els contes i les cançons que els canto quan els truco són la meva manera de comunicar-me amb els meus fills.”

Malet va explicar que es va inspirar tot remenant entre els dibuixos primerencs de les seves dues filles, sumat a una visita en família a la Fundació Miró, amb què ha donat vida a uns protagonistes amb “traç gruixut”, i un encàrrec contra rellotge. L’il·lustrador va recordar l’“emoció” de dur el conte acabat d’enquadernar a Cuixart i mostrar-l’hi a través del vidre de separació de visites al penal. En aquest sentit, Cuixart va recordar que l’estada a la presó ha mostrat als presos polítics “la part fosca de la societat”, i que amb la seva presència han intentat visibilitzar situacions “injustes”. Malgrat tot, a la presó “hi ha tones d’humanitat”.

El polsim màgic, nascut de la col·laboració entre Òmnium i l’editorial Comanegra, reivindica, a través d’un relat adreçat als més petits, els valors de la democràcia, els drets i les llibertats: “És un conte dedicat als fills de tots els empresonats.”

Els assistents van fer cua perquè Cuixart els signés el conte, la recaptació del qual és per a Òmnium. L’acte es va tancar amb l’actuació de l’Orchestra Fireluche, que va fer música amb instruments de joguina i reciclats, i amb la veu van simular el vent i el mar, i que va acompanyar el cantautor Pau Riba, descalç a l’escenari, en el seu recital, que va acabar amb un: “I estigues contenta!”