Política

El difícil encaix de la regió metropolitana

Aquest territori de 5,2 milions d’habitants inicia un procés per definir el seu futur integrant els municipis de la segona corona

Nou d’aquestes ciutats creen una entitat i demanen tenir el mateix pes que l’AMB

L’accés a l’habitatge, la millora de la qualitat de l’aire arreu i una tarifació real del transport públic, entre els reptes

Sensació de greuge a la segona corona per la ZBE i el transport públic
El debat haurà d’abordar quin serà el sistema de governança

Des del punt de vista estric­ta­ment legal, la conur­bació de Bar­ce­lona inclou els 3,3 mili­ons de per­so­nes que habi­ten als 36 muni­ci­pis que, des que es va apro­var la llei que la regula, el 2010, for­men part de l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB). La rea­li­tat, però, és que exis­teix una regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (RMB) que, a banda de la capi­tal i l’AMB, inclou la resta de les pobla­ci­ons de les comar­ques del Baix Llo­bre­gat, el Vallès Occi­den­tal, el Vallès Ori­en­tal, el Maresme, el Gar­raf i l’Alt Penedès. Una rea­li­tat de 5,2 mili­ons de per­so­nes, però, sense cap orga­nisme de govern, cosa que pro­voca que mol­tes de les deci­si­ons que pren l’AMB afec­tin els 164 muni­ci­pis de l’RMB, tot i que gran part dels quals no hi tenen capa­ci­tat de decisió.

La sen­sació de greuge per­ma­nent per part dels muni­ci­pis de l’ano­me­nada “segona corona metro­po­li­tana”, els que se situen entre l’AMB i la Cata­lu­nya inte­rior, s’ha accen­tuat, segons expli­quen fonts pro­pe­res a diver­ses alcal­dies, en els dar­rers dos anys per la decisió de posar en marxa la zona de bai­xes emis­si­ons (ZBE) de les ron­des de Bar­ce­lona –que deixa els vehi­cles alta­ment con­ta­mi­nants a les por­tes de la capi­tal , men­tre que la Unió Euro­pea ha inclòs àmplies zones del Vallès i el Baix Llo­bre­gat entre les que no com­plei­xen la nor­ma­tiva– i l’ampli­ació, des de l’1 de gener del 2019, de la zona 1 del trans­port metro­po­lità als 36 muni­ci­pis de l’AMB, cosa que ha accen­tuat les diferències res­pecte als de la segona corona a causa d’un sis­tema de tari­fació per coro­nes del tot des­fa­sat.

La rea­li­tat d’una gran Bar­ce­lona, una àrea més gran que la de Milà, Ams­ter­dam o Berlín i només per sota de la de Lon­dres i París, i les pro­tes­tes de la segona corona, una part de la qual va arri­bar a recla­mar la cre­ació d’una nova àrea metro­po­li­tana del Vallès , van aca­bar acon­se­guint que el nou pla estratègic de Bar­ce­lona no sigui, com ho havien estat tots els impul­sats des dels Jocs Olímpics, per defi­nir el futur de Bar­ce­lona o de Bar­ce­lona i l’AMB, sinó que inclo­gui tota l’RMB. La mateixa alcal­dessa de Bar­ce­lona, Ada Colau, va anun­ciar, el juny de l’any pas­sat, aquest canvi i que el nou pla par­ti­ci­pa­tiu inclou­ria tota la regió : “L’àrea que tenim ara és l’AMB, però fa molt temps que la ciu­tat real està com­posta per 164 muni­ci­pis i és la regió metro­po­li­tana.”

En aquesta línia, i després que a prin­ci­pis d’abril el con­sell gene­ral del pla estratègic metro­po­lità de Bar­ce­lona (PEMB), una enti­tat depen­dent de l’AMB, n’aprovés el full de ruta, es va posar en marxa, dime­cres pas­sat , l’ela­bo­ració del pla que ha de dis­se­nyar el futur d’aquesta gran Bar­ce­lona de 5,2 mili­ons d’habi­tants. La meto­do­lo­gia inclou tres mesos de debats divi­dits en sis grans àmbits per, un cop superada aquesta fase que pre­veu la col·labo­ració de més de 420 enti­tats, redac­tar un docu­ment de tre­ball, aquest hivern que ve, que hau­ria de ser vali­dat durant la pri­ma­vera de l’any 2022.

Els rep­tes estratègics

Les ses­si­ons orga­nit­za­des han d’abor­dar el debat sobre els ele­ments que es con­si­de­ren clau per afron­tar el futur i que afec­ten tota l’RMB: la mobi­li­tat –amb la refor­mu­lació del pla de Roda­lies i el nou sis­tema de paga­ment del trans­port públic com a ele­ment estel·lar–, l’accés a l’habi­tatge, les infra­es­truc­tu­res, el medi ambi­ent i la qua­li­tat de l’aire, l’ocu­pació, la recerca i la inno­vació, i la rein­dus­tri­a­lit­zació. Un altre dels ele­ments que s’hau­ran de deba­tre, tot i que Colau no s’hi ha vol­gut pro­nun­ciar fins ara, és la gover­nança d’aquest espai. A hores d’ara, en aquest ter­ri­tori coe­xis­tei­xen els ajun­ta­ments, els con­sells comar­cals (excepte el del Bar­ce­lonès, que ja va ser eli­mi­nat l’any 2019), l’AMB i la Dipu­tació de Bar­ce­lona. A més, la pro­posta d’aglu­ti­nar la comarca de l’Alt Penedès, com recorda l’arqui­tecte, urba­nista i mem­bre de l’enti­tat Fem Vallès Manel Lar­rosa, con­tra­diu la llei de vegue­ries apro­vada pel Par­la­ment, tot i que després el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va obli­gar a man­te­nir la dis­tri­bució pro­vin­cial, ja que les comar­ques de l’Alt Penedès i el Gar­raf se situ­a­ven en una vegue­ria dife­rent, la del Penedès, que la resta de les de Bar­ce­lona.

L’encaix de l’RMB és prou com­plex, perquè no deixa de ser una suma de rea­li­tats, de “dis­tric­tes metro­po­li­tans”, com els defi­neix Lar­rosa. És difícil com­pa­rar les rea­li­tats del Vallès amb les del Maresme o el Baix Llo­bre­gat Nord, que queda fora de l’AMB. I encara més amb les rea­li­tats del Gar­raf i l’Alt Penedès. Fins i tot els alcal­des del Bar­ce­lonès Nord , dins de l’AMB, han aixe­cat la veu aquests dar­rers dies per expres­sar el seu des­con­ten­ta­ment. En aquest con­text, nou ciu­tats de la segona corona, Ter­rassa, Saba­dell, Mataró, Mar­to­rell, Vila­franca del Penedès, Mollet, Gra­no­llers, Vila­nova i la Geltrú i Rubí, aca­ben de sig­nar la Decla­ració de Mar­to­rell, una acta for­mal de cons­ti­tució de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis de l’Arc Metro­po­lità, una enti­tat nas­cuda “per ofe­rir una visió pròpia dels muni­ci­pis de la segona corona dins del desen­vo­lu­pa­ment tant de l’RMB com del país”.

Objec­tiu: “Ser escol­tats”

L’alcalde de la ciu­tat que dona nom al mani­fest, Xavier Fono­llosa, va expli­car: “Les ciu­tats de la segona corona fa més de 30 anys que fem tro­ba­des, d’una manera o altra; per exem­ple, vam ser molt acti­ves, política­ment i tècnica, en l’ela­bo­ració del pla ter­ri­to­rial metro­po­lità, però ara hem aga­fat una certa embran­zida en veure que s’obre un debat per repen­sar l’RMB.” “L’objec­tiu –acla­reix– és ser sub­jecte actiu en aquest procés.” Fono­llosa defensa que no es pot repen­sar la gran Bar­ce­lona sense tenir en compte “els tres nivells que hi ha i que han de ser escol­tats de la mateixa manera”: Bar­ce­lona ciu­tat –a la qual reco­nei­xen el paper de capi­tal–, l’AMB i la segona corona. Fono­llosa admet que els alcal­des han tin­gut, “a títol indi­vi­dual”, con­tac­tes amb el regi­dor que lidera el pla, Jordi Martí, però hi han de par­lar “com a enti­tat” i esta­blir “qui­nes són les bases de la col·labo­ració”. En aquest sen­tit, els plens dels nou ajun­ta­ments apro­va­ran aquest mes de maig els esta­tuts i l’enti­tat començarà a fun­ci­o­nar en comis­si­ons. En aquesta línia, Fono­llosa dona valor al fet que són “alcal­des de qua­tre for­ces polítiques dife­rents” i això no els ha “impe­dit avançar”, i deixa clar que estan oberts a la incor­po­ració de con­sells comar­cals i dels muni­ci­pis de més de 25.000 habi­tants de les seves comar­ques, com ara Sit­ges, Premià i Sant Pere de Ribes.

“No nai­xem con­tra ningú; hi ha moltíssims temes a tre­ba­llar i cal fer-ho sumant con­sen­sos”, asse­gura l’alcalde, que posa com a exem­ple el trans­port públic, per “posar fi a la dis­bauxa de Roda­lies”; l’habi­tatge, “per la fugida, que anirà a més, de gent de Bar­ce­lona i la pri­mera corona cap a la segona –un habi­tatge de 60 metres qua­drats val la mei­tat a Saba­dell o a Ter­rassa que a la capi­tal–; el medi ambi­ent, i la rein­dus­tri­a­lit­zació del ter­ri­tori. “De coses que no poden ser, n’hi ha mol­tes, però jo en trio tres que són molt exem­pli­fi­ca­do­res: que Mar­to­rell sigui a 12 quilòmetres de Ter­rassa i que per anar-hi en tren es tri­gui més de 90 minuts perquè s’ha de pas­sar per Bar­ce­lona; que el meu muni­cipi per­ta­nyi a la zona 3 i tin­gui ciu­tats veïnes que són zona 1, sense pas­sar per la 2, i que entre dues de les comar­ques amb més dina­misme econòmic de Cata­lu­nya, i de l’Estat, com són el Baix Llo­bre­gat i el Vallès Occi­den­tal, no hi hagi cap via d’alta capa­ci­tat sense peatge”, diu Fono­llosa.

Un pla per a Bar­ce­lona

Lar­rosa no con­fia gaire en el pla i creu que el mani­fest dels alcal­des és una espècie de ren­dició: “Accep­ten que són segona corona, que estan supe­di­tats a Bar­ce­lona, quan és clar que aquesta divisió per coro­nes ja hau­ria d’estar superada.” L’arqui­tecte, exre­gi­dor a Saba­dell i impul­sor de movi­ments de defensa del medi ambi­ent i el ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial, con­si­dera que la pro­posta “està feta des de Bar­ce­lona i per a Bar­ce­lona”. “No hi ha pro­jecte de capi­ta­li­tat com­par­tida. Es trac­ten els muni­ci­pis de fora de Bar­ce­lona com la perifèria, no pas com a iguals, i això és dubtós fins i tot des del punt de vista democràtic”, diu.

L’arqui­tecte par­teix de la base que el debat “sobre l’orga­nit­zació ter­ri­to­rial del país no està resolt i, a més, fa man­dra política”. “És cert que la sentència del TC sobre les vegue­ries impe­deix coses, però n’hi ha mol­tes que es poden fer, com ara copiar l’àrea de París, en un país jacobí, que dona com­petències dife­rents a cadas­cun dels ter­ri­to­ris que la inte­gren”, defensa. “En aquest procés, hi ha el perill de recu­pe­rar el pit­jor de l’enfron­ta­ment entre Pujol i Mara­gall, entre la Gene­ra­li­tat i l’AMB”, sen­ten­cia.

LES FRASES

Fa molt de temps que la ciutat real està composta per 164 municipis i és la regió metropolitana
Ada Colau
Alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’amb
La sensació ha estat que som el pati del darrere de Barcelona, i aquesta dinàmica ha de canviar
Jordi Ballart
Alcalde de Terrassa
Volem ser en la redacció del pla estratègic al mateix nivell que hi són Barcelona i l’AMB
Xavier Fonollosa
Alcalde de Martorell
No es tracta de competir amb Barcelona, sinó de coordinar-nos i escoltar de veritat
Marta Farrés
Alcaldessa de Sabadell
Barcelona no té un projecte de capitalitat compartida. Pensa en Barcelona i prou
Manel Larrosa
Arquitecte, membre de fem vallès


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia