La tripulant de la sala de màquines

Va ser una de les grans sor­pre­ses de les llis­tes elec­to­rals d’ERC, en què va anar de número 2 de Pere Ara­gonès a Bar­ce­lona, i ara, després d’estar en el reduït equip de qua­tre desig­nat per dur les nego­ci­a­ci­ons per a la inves­ti­dura –en què s’ha ocu­pat sobre­tot de les àrees pro­gramàtiques–, es con­firma que en serà igual­ment la prin­ci­pal lloc­ti­nenta en el govern, amb el permís, és clar, del vice­pre­si­dent Jordi Puig­neró. Com a prin­ci­pal tri­pu­lant a la sala de màqui­nes de l’ambi­ci­osa “agenda trans­for­ma­dora” que el nou pre­si­dent ha anun­ciat que vol impri­mir a l’exe­cu­tiu des del minut zero, Laura Vilagrà i Pons (Sant­pe­dor, 1976) serà la nova con­se­llera de la Pre­sidència, un depar­ta­ment que gua­nya pes assu­mint àrees com ara Funció Pública, Món Local, Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals, Esports i l’ofi­cina per al pla pilot de la renda bàsica uni­ver­sal. El càrrec estava reser­vat per a la bagenca gai­rebé des que Oriol Jun­que­ras li va pro­po­sar, des de la presó de Lle­do­ners estant, que la volien repes­car per a pri­mera línia, després d’uns anys reti­rada de la política.

I és que Vilagrà, que havia coin­ci­dit amb Ara­gonès a les JERC, el 2003 havia esde­vin­gut ja, amb només 26 anys, l’alcal­dessa més jove de Cata­lu­nya, un segon “màster”, segons ho defi­neix ella mateixa –abans ja n’havia fet un en admi­nis­tració pública i s’havia lli­cen­ciat en ciències polítiques, i fins i tot havia fet les pràcti­ques a ERC, on s’aca­ba­ria que­dant a tre­ba­llar– que l’ocu­pa­ria ni més ni menys que dotze anys i tres man­dats, fins al 2015. Entre­mig, això sí, ho va com­pa­gi­nar amb qua­tre anys com a dipu­tada al Par­la­ment durant el segon tri­par­tit, del 2006 al 2010, una època en què va tre­ba­llar de bra­cet amb Ara­gonès en la comissió de Medi Ambi­ent i Habi­tatge, quan era, a més, la secretària de política muni­ci­pal i medi ambi­ent d’ERC.

Només aques­tes cre­den­ci­als, uni­des al seu arre­la­ment i pre­o­cu­pació pro­funda pel ter­ri­tori, ja l’hau­rien pogut fer idònia per exem­ple per a l’altra gran nova macro­con­se­lle­ria que diri­girà ERC, la d’Acció Climàtica, però és que les seves poten­ci­a­li­tats com a ges­tora encara van créixer més des del 2016 ençà. Pri­mer, com a dele­gada a la Cata­lu­nya Cen­tral, on aga­fa­ria una visió panoràmica de tot el govern fins que va ser ces­sada pel 155 l’octu­bre del 2017. Després, encara ha tin­gut temps de tre­ba­llar com a gerent a la Fun­dació Tute­lar Santa Maria de Coma­be­lla, dedi­cada a la tutela de per­so­nes en situ­ació d’inca­pa­ci­tació legal com ara malalts men­tals, gent gran amb difi­cul­tats i per­so­nes de difícil rein­serció, on va poder pren­dre con­tacte en pri­mera per­sona amb la rea­li­tat i les neces­si­tats des de l’altra banda de la bar­rera. Abans de ser reclu­tada per tor­nar a la política, era gerent al Con­sell Comar­cal del Bages, on es va aca­bar de fami­li­a­rit­zar amb tas­ques més burocràtiques, i amb una feina coral amb altres grups que ja havia mirat d’apli­car a Sant­pe­dor.

El seu per­fil, dis­cret i alhora dili­gent i bon conei­xe­dor de l’admi­nis­tració pública per dins, la feia ideal per afron­tar una legis­la­tura que tindrà com a grans rep­tes el res­cat social per sor­tir de la crisi i la posada en marxa de grans pro­jec­tes de futur a través dels fons euro­peus. Poc amiga de l’expo­sició mediàtica –tot i que con­serva l’empa­tia i la pro­xi­mi­tat que solen tenir els que han estat en una bat­llia–, Vilagrà, com a gran neda­dora que és des de jove, podrà nedar i guar­dar la roba a l’ombra. I fer feina, que a això ha vin­gut.