Política

anàlisi

Les independències no s'improvisen

La creació d'un nou estat s'ha de preparar internacionalment

La manifestació, la voluntat de sobirania i l'estat d'ànim efervescent de la societat catalana pot donar a entendre que l'accés a l'estatalitat serà cosa de dies. Hi ajuda l'alegria i la frivolitat amb què alguns s'hi refereixen, sense rigor ni realisme, com si un dia, de cop i volta, ens alcéssim del llit independents. Res més lluny de la realitat i, si no volem dur el país a una nova frustració col·lectiva, hem de pensar en el procediment, el ritme i les dificultats. I tenir, ja ara, especialistes treballant discretament en cada àmbit perquè tot estigui previst per al moment de la veritat.

1.Catalunya només arribarà a la independència si ho vol la majoria, democràticament i pacíficament. Creure en el poble català com a font bàsica de legitimitat democràtica vol dir acceptar la seva voluntat i la nova legalitat que se'n desprendrà. La discrepància institucional amb la legalitat d'Espanya obligarà a negociar els termes i ritme de la secessió, amb supervisió internacional en cas de desacord.

2.L'objectiu de la independència no ha de ser contra Espanya, sinó atractiu per a aquells que se senten també espanyols i hi tenen vincles familiars, d'origen, econòmics o culturals. Tot allò que ens allunya de la majoria ens allunya de la sobirania. Sense Barcelona, el Baix Llobregat i l'àrea metropolitana, no hi haurà independència.

3.La independència no ha d'espantar sinó interessar, per motius democràtics, de benestar material i culturals. Volem ser independents per viure millor en tots els àmbits i això afecta empresaris i treballadors, la capital, les ciutats i els pobles, totes les classes socials. L'empresariat ha de veure que li surten els números, que no pot perdre el mercat espanyol, però que no té sentit dependre d'un sol mercat, perquè el nostre mercat ja és tot el món.

4.La creació d'un nou estat s'ha de preparar internacionalment, ha d'anar precedida d'una xarxa de complicitats treballada al llarg d'anys, amb una política exterior i de cooperació adient: comunitats catalanes, catalans influents a l'exterior, diplomàcia pública, amics de Catalunya, món de la cultura i dels drets humans i estats sobirans interessats, per motius ben diversos, en l'aparició d'un nou estat democràtic al Mediterrani. No ens reconeixeran mai com a nou estat si abans no ens coneixen com a vell país. Ens cal, doncs, simpatia, interès i prestigi a l'exterior.

5. Actuar amb decisió el primer moment no vol dir amb precipitació. La incorporació als organismes internacionals (ONU, OCDE, etc.), així com a la UE, amb la lògica alteració de fronteres, requerirà una estratègia de complicitat exterior. Que el nou estat accepti el gruix dels compromisos legals signats per Espanya generarà confiança i estabilitat en l'opinió internacional.

6.La Generalitat, les seves institucions i competències són l'embrió de l'estat futur. No podem menysprear-ho. Sobre aquesta legalitat, identificat el nom del territori i dels seus ciutadans, es construirà el nou estat, que haurà de regir-se pel corpus legislatiu català vigent fins aquell moment, mentre no s'aprovi la Constitució catalana.

7.El reconeixement internacional serà més fàcil si hi ha garanties jurídiques i polítiques de protecció i reconeixement dels drets de les minories. El naixement d'una nacionalitat catalana jurídica, d'una ciutadania estatal nova, haurà de garantir l'absència de qualsevol dèficit democràtic, pel que fa a drets i llibertats, inclòs l'apartat lingüístic.

8.La separació legal entre Catalunya i Espanya haurà de comportar, com en tota separació, un repartiment de béns, actius, propietats, patrimoni i tresor acumulats al llarg del temps (edificis públics, delegacions ministerials, paradors nacionals, correus i telègrafs, xarxa ferroviària, ports, aeroports, instal·lacions de RTVE, parcs nacionals, empreses estatals, etc.).

9.Caldrà arribar a un acord en el repartiment dels béns i propietats a l'exterior, com ara seus diplomàtiques, ambaixades, consolats, residències d'ambaixadors, seus del Cervantes, escoles, centres culturals, etc.

10.Finalment, serà imprescindible preveure una mínima estructura professional de defensa nacional proveïda, en part, pel que li hagi correspost en el repartiment a causa de la separació, tant en equipaments militars com en material, ja sigui procedent dels diferents exèrcits, com del serveis d'intel·ligència, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, per garantir la defensa i la seguretat del nou estat, d'acord amb els paràmetres dels països democràtics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bargalló: “El que no serà possible és obrir tots els centres escolars el mateix dia i de la mateixa manera”

Barcelona

El cap del comitè científic de la UE dimiteix per discrepàncies amb Brussel·les sobre la lluita contra la covid-19

Brussel·les

A la feina, després de les vacances de Pasqua

madrid

Sánchez busca uns Pactes de la Moncloa a mida

madrid / barcelona

Pugna per la resposta europea a la nova recessió

Brussel·les

Johnson continua a l’UCI però es manté “estable”

Londres

Recta final per a la reforma del reglament del Parlament

barcelona
La justícia espera de Suïssa dades sobre els comptes de Joan Carles I
Estat espanyol

La justícia espera de Suïssa dades sobre els comptes de Joan Carles I

Sentencien l’expresident Correa a 8 anys de presó per corrupció
EQUADOR

Sentencien l’expresident Correa a 8 anys de presó per corrupció