El TC anul·la l’estat alarma davant l’enuig de Sánchez

Amb la demora típica de la casa i amb fidelitat a resoldre els afers quan ja són el passat, el Tribunal Constitucional (TC) va dictaminar ahir la inconstitucionalitat del decret llei del 14 de març del 2020 amb què Pedro Sánchez va implantar el primer estat d’alarma que va suposar el confinament domiciliari. Per la pírrica majoria de sis vots a cinc decantada gràcies a la catalana Encarnació Roca –al costat del bloc conservador–, el TC estima parcialment el recurs de Vox i etziba una garrotada judicial a Sánchez declarant inconstitucional el confinament i la limitació de la circulació de persones i vehicles en espais i vies públiques, així com la capacitat del Ministeri de Sanitat per alterar les mesures de l’activitat comercial.

A diferència de la resta de decrets, que han de ser convalidats al Congrés, el que declara l’estat d’alarma no necessita ser votat i el Congrés es dona per assabentat i prou sense ple. És el que va passar en l’únic precedent el desembre del 2010, quan el caos aeri causat per la vaga dels controladors va forçar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero a militaritzar les torres de control.

El TC no només resol l’examen del decret de l’estat d’alarma –regulat per una llei del 1981– i li dona un suspens, sinó que a més es permet alliçonar el govern de coalició de PSOE i Podem que el que calia era implantar l’estat d’excepció. Ara per ara l’únic que el TC comunica és el dictamen, i publicarà la sentència completa en els propers dies, però el que fa és declarar inconstitucionals i nuls els punts 1 i 3 de l’article 7 del decret (relatius a la llibertat de circulació de persones i cotxes en espais públics) i el seu punt 5 (permetia a Interior tancar carreteres o trams per raons de salut pública). El TC declara inconstitucional també que s’habilités el Ministeri de Sanitat per “modificar” o “ampliar” les mesures de contenció en l’activitat comercial, equipaments culturals i activitats recreatives, així com a l’hostaleria i la restauració. “En tota la resta”, aclareix el TC, es rebutja el recurs de Vox.

Amb la secretaria d’estat de Comunicació en convulsió pel relleu del periodista Miguel Ángel Oliver pel reusenc i exdiputat del PSC Francesc Vallès, ahir La Moncloa va reaccionar amb una dura nota contra el TC. Segons fonts de La Moncloa, el govern “respecta” la sentència però “mostra la seva sorpresa pel seu caràcter inèdit, i es reafirma que aquell reial decret de l’estat d’alarma era absolutament imprescindible per salvar vides i era conforme a la Constitució i a llei orgànica de l’estat d’alarma”. “Estem davant d’una decisió sense precedents”, denuncia La Moncloa, que recorda que Vox –l’impugnador– va votar a favor de la pròrroga del decret. A mitja tarda, la ministra de Justícia, Pilar Llop, improvisava una compareixença per posar veu a l’enuig amb el TC, sense admetre preguntes dels periodistes. “El confinament va salvar 450.000 vides”, va dir Llop.

Un altre maldecap per al govern espanyol i per al català seran les reclamacions patrimonials. Quan es publiqui la sentència sencera s’haurà d’aclarir si el tancament de negocis pot ser denunciat (en la nota només precisa que s’inadmet la inconstitucionalitat de posar mesures excepcionals a les vetlles i cerimònies fúnebres). De les multes imposades als ciutadans per haver-se saltat restriccions de la Covid-19 en el primer estat d’alarma (de març a juny del 2020), ara tombat, se’n podria reclamar el retorn.

A Catalunya, en el primer estat d’alarma, les multes van ser gestionades pel Departament d’Interior, i a partir de l’estiu passat, pel de Salut. Es va informar que només s’havien cobrat un 2%: unes 2.360 d’unes 92.000. A principi d’any, l’Ajuntament de Barcelona va detallar que havia cobrat un milió d’euros en sancions de la Guàrdia Urbana i dels Mossos. La Generalitat va contractar més d’un centenar d’advocats perquè les sancions no caduquessin al cap d’un any. A banda, es va presentar recurs a unes 60 multes als jutjats contenciosos administratius de Barcelona i a una a la demarcació de Girona. Ara els jutges ho han d’analitzar i “si la norma que donava cobertura a la sanció és nul·la, la sanció és nul·la i la mateixa administració podria fer aquesta revisió; si no, la faran els jutges”, van precisar ahir fonts jurídiques.