Europa s’escalfarà a un ritme superior a la mitjana

Els efectes del canvi climàtic es faran notar a totes les regions de la Terra, sense excepció. L’informe publicat ahir per l’IPCC, per exemple, preveu que a Europa les temperatures pujaran a un ritme superior a la mitjana global. El document dels experts indica que la freqüència i la intensitat de fenòmens climàtics extrems, com ara les onades de calor, “han augmentat en les darreres dècades i, previsiblement, ho continuaran fent”, encara que es deixin d’emetre gasos amb efecte d’hivernacle. Una de les subregions on més es deixaran sentir les conseqüències de la crisi climàtica és la conca mediterrània. “El Mediterrani és una zona particularment sensible on s’aprecia amb més rapidesa l’impacte de l’escalfament global”, assegura el director del departament de ciències de la Terra del Centre de Supercomputació de Barcelona-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), Francisco Javier Doblas Reyes. Aquesta és “una de les conclusions més evidents” del sisè informe científic de l’IPCC, que recull “l’estat físic actual del planeta”, explica Doblas Reyes, un dels científics redactors del document de l’organisme de l’ONU. L’escalfament de l’aigua del mar Mediterrani, a més, “està provocant” la migració d’espècies que busquen aigües i aire més freds, però, indica, “hi ha ecosistemes que podran migrar i uns altres que ho tindran més difícil, com ara els sistemes muntanyencs, on les espècies molt sensibles a les temperatures elevades no podran seguir anant a zones més altes ni tampoc vivint amb condicions desfavorables”.

Al Mediterrani hi plourà menys a l’estiu, mentre que a les regions més al nord d’Europa augmentaran les precipitacions extremes i les inundacions pluvials amb nivells d’escalfament global superiors als 1,5 graus. Espanya, en particular, ja ha viscut un increment de les sequeres i serà, en el futur, el país més afectat per aquest fenomen i la reducció del cabal dels rius.

Independentment del nivell d’escalfament global, el nivell del mar pujarà a totes les zones europees –llevat del mar Bàltic–, a un ritme proper o superior al nivell mitjà global.

Es preveu que els canvis continuïn després del 2100, mentre que els fenòmens extrems del nivell del mar seran més freqüents i més intensos, fet que provocarà més inundacions costaneres i el retrocés del litoral arenós en el segle XXI. Alhora, es preveu un fort descens de les glaceres, del permagel, de l’extensió de la capa de neu i de la duració estacional de la neu en altes latituds/altituds.