Coalició històrica de l’SNP i els verds per garantir un nou referèndum a Escòcia
La consulta sobre la independència serà abans del final del 2024, amb la Covid ja superada
Diuen que Londres no té cap “base democràtica” per oposar-s’hi
El Partit Nacional Escocès (SNP) i el Partit Verd han signat un acord històric per formar una coalició que garanteix un govern estable i independentista a Escòcia, i un nou referèndum d’independència.
Les dues formacions s’han compromès a celebrar una consulta durant aquesta legislatura, abans que acabi el 2024 i sempre que s’hagi superat la pandèmia. Els verds donen suport als nacionalistes des de les primeres eleccions, el 1999. Amb l’excepció del 2011, quan els nacionalistes, aleshores capitanejats per Alex Salmond, van obtenir una insòlita majoria, sempre han brindat suport puntual per poder tirar endavant els pressupostos.
Mai no havia calgut formar govern. Però ara tot és diferent. L’SNP va convertir les eleccions de maig en plebiscitàries. Hi va concórrer amb la promesa de convocar un nou referèndum si obtenia majoria. Hi va quedar a un escó. El sistema electoral escocès va ser dissenyat perquè cap partit no pugui obtenir majoria. Tot i això, van aconseguir 64 dels 65 diputats. Els verds, que també van fer campanya per la independència, en van obtenir 8. En total, 72 escons per als dos partits independentistes i 47 per als tres partits unionistes.
En aquesta ocasió, tant la líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, com els dos colíders del Partit Verd, Patrick Harvie i Lorna Slater, han decidit formalitzar la majoria i poder construir un govern estable i fort per poder implementar el referèndum que rebutja Londres i assolir la independència. “Aquest acord fa que sigui difícil i, de fet, impossible sobre cap base democràtica que un govern del Regne Unit es pugui resistir al dret del poble escocès a triar el seu propi futur. Simplement demanem que es respecti la democràcia”, va declarar Sturgeon en la presentació de la coalició.
La líder escocesa hi va afegir: “Escòcia hauria de ser independent perquè ens puguem equipar millor per recuperar-nos de la Covid de la manera que la majoria dels escocesos volen.” Harvie, al costat de Sturgeon, va parlar de moment històric i de compromís per “construir un país més just i compassiu”, tot i que va reconèixer que hi ha “acords i desacords” amb els socis de l’SNP.
Els partits unionistes van atacar durament la coalició. El líder conservador escocès, Douglas Ross, va afirmar que “les 50 pàgines del seu programa es podrien resumir en una paraula per sobre de tota la resta: separació”. Es va referir a la “coalició nacionalista del caos enfocada a dividir el país i dividir Escòcia amb un altre referèndum amarg”. I va reiterar que Sturgeon “ha hagut de recórrer als extremistes verds per ajudar-la a impulsar un referèndum d’independència durant una crisi econòmica”.
Ross va fer servir un argument que ben segur que repetirà els propers mesos amb referència als verds. “Ara els opositors a la indústria del petroli i del gas són al cor del govern i utilitzaran la nova influència per impulsar la fi del sector del mar del Nord com més aviat millor i posar en risc els 100.000 llocs de treball escocesos”, va dir.
També el cap laborista escocès, Anas Sarwar, va fer sang de la nova coalició i la va batejar com “la coalició de les retallades” i “un desastre per a Escòcia”.
La majoria dels escocesos volen votar
Daniel PosticoEl 51% dels escocesos volen un nou referèndum d’independència en aquesta legislatura (2021-2026) i la majoria també diuen que hi votarien a favor, segons l’enquesta més recent, de la firma demoscòpica Redfield and Wilton Strategies. “Aquesta enquesta demostra que els escocesos volen que posem el seu futur a les seves mans amb la celebració del referèndum de la recuperació”, va dir el diputat de l’SNP al Parlament escocès Neil Gray. Gray va parlar d’un referèndum postpandèmia, tal com s’hi refereixen els nacionalistes per desarticular el discurs unionista. Els independentistes van perdre la consulta del 2014 amb només el 45% dels vots. La independència semblava desarticulada, però el Brexit ho va canviar tot dos anys més tard. Va pujar el suport a la independència, que es va disparar el 2019 amb l’arribada al poder de Johnson i la promesa del Brexit, entesa a Escòcia com una forma de nacionalisme anglès.
