Presoners a Empúries

És un dels epi­so­dis més fos­cos i des­co­ne­guts de les exca­va­ci­ons a les ruïnes d’Empúries, con­ver­tit en un camp de con­cen­tració per als 150 sol­dats repu­bli­cans forçats a tre­ba­llar-hi com a pre­so­ners de guerra. El 2003 l’arqueòleg i catedràtic de la UB Fran­cesc Gra­cia Alonso va rei­vin­di­car la memòria d’aquests homes al lli­bre col·lec­tiu Una inmensa prisión. Avui, el Memo­rial Democràtic inau­gura un plafó que recorda els repre­sa­li­ats i serà visi­ble en l’iti­ne­rari pròxim a les res­tes de l’amfi­te­a­tre i la pales­tra.

Les exca­va­ci­ons a Empúries van començar el 1846 i des del 1931 fins a l’aixe­ca­ment mili­tar, el juliol del 1936, el res­pon­sa­ble del jaci­ment amb més pro­jecció inter­na­ci­o­nal del país va ser Pere Bosch Gim­pera, con­si­de­rat el fun­da­dor de l’arque­o­lo­gia cata­lana moderna. En aca­bar la Guerra Civil, Bosch Gim­pera es va exi­liar a Mèxic i els ven­ce­dors van impo­sar un nou res­pon­sa­ble afí, Martín Alma­gro Basch, de la Falange i nome­nat direc­tor del Museu Arqueològic de Bar­ce­lona el 1939.

Segons explica Fran­cesc Gra­cia, Alma­gro va apro­fi­tar les inves­ti­ga­ci­ons de Bosch Gim­pera per fer-se un nom amb la represa de les exca­va­ci­ons. Neces­si­tat de mà d’obra, les auto­ri­tats fran­quis­tes la hi van acon­se­guir entre els bata­llons dis­ci­pli­na­ris de pre­so­ners de guerra, cre­ats en el marc de la política repres­siva i puni­tiva del fran­quisme que es va exer­cir sobre­tot del 1939 al 1952. Així, del setem­bre del 1940 al març del 1941 hi van exca­var els sol­dats de la quarta com­pa­nyia del batalló de tre­ba­lla­dors Figue­res 71. El desem­bre del 1941, s’hi va afe­gir una uni­tat del batalló dis­ci­pli­nari de sol­dats tre­ba­lla­dors 46. Gra­cia va entre­vis­tar super­vi­vents de les exca­va­ci­ons. Entre ells hi havia Lluís Regolí, volun­tari de la columna Dur­ruti, o Josep Llo­ver, que havia tra­ves­sat l’Ebre; Roberto Segura, mecànic d’avi­ació, o el fut­bo­lista del Barça Josep Bayo. Eren unes con­di­ci­ons de tre­ball duríssi­mes, d’esclaus, amb càstigs, cops i cor­ret­ja­des, pas­sa­ven gana i fred, dor­mien en bar­ra­cons amb manca d’higi­ene i emma­lal­tien de tifus. En la mesura que podien, els veïns de l’Escala els pas­sa­ven men­jar. Van desen­ter­rar la mura­lla de la ciu­tat romana i van tre­ba­llar a l’amfi­te­a­tre i a la pales­tra. Gra­cia con­si­dera que l’Empúries que conei­xem és bàsica­ment el resul­tat d’aques­tes cam­pa­nyes d’exca­vació.