El peronisme perd el control del Senat en les legislatives
L’oficialisme es manté com a primera força de la Cambra de Diputats pels vots de la província de Buenos Aires
El president envia al Parlament un pla econòmic pluriennal com exigeix l’FMI
El peronisme ha rebut una dura derrota en les eleccions legislatives celebrades diumenge a l’Argentina. Per primer cop des del retorn a la democràcia, el 1983, ha perdut la majoria al Senat; és a dir, la possibilitat de discutir projectes de llei sense necessitat de suport opositor.
El recompte nacional de vots l’ha deixat gairebé 9 punts al darrere de l’aliança opositora Junts pel Canvi, de l’expresident Mauricio Macri. Tot i això, hi va haver certa eufòria en les files del govern. La Casa Rosada esperava una catàstrofe en consonància amb la que van viure en les eleccions primàries del setembre, la qual cosa hauria significat perdre el control total a les dues cambres del Parlament. Però una remuntada inesperada de tres punts a la província de Buenos Aires, el principal districte electoral del país, va permetre a l’oficialisme evitar per ben poc la primera minoria a la Cambra de Diputats.
La sorpresa pel premi de consolació va ser majúscula, perquè tots els sondejos anticipaven una garrotada més gran que la de fa dos mesos. Fins i tot el president, Alberto Fernández, va cridar des del centre de campanya a “celebrar el triomf” en les eleccions amb una gran marxa a la Plaza de Mayo.
Minuts abans, Fernández va tenir un gest inusual per a una nit electoral. Va difondre un missatge gravat des de la residència oficial per anunciar l’enviament al Congrés d’“un projecte de llei que expliciti un programa econòmic pluriennal”, en línia amb el que li exigeix l’FMI per ajornar pagaments per un valor de 16.000 milions d’euros que vencen el 2022. Va convocar, a més, a iniciar un diàleg amb l’oposició, a la qual necessita al Parlament per donar credibilitat internacional al pla.
La jugada posa Junts pel Canvi en la disjuntiva d’acompanyar o no el govern en el camí feixuc que té al davant. L’economia argentina està per terra, després d’haver caigut un 10% el 2020, producte de la pandèmia, amb una inflació del 50% anual i la pobresa per damunt del 40%. “Una oposició que acompanya és una oposició patriòtica”, va dir el president. Des de les files de Macri temen rebre un dard enverinat. Per això han exigit que, abans de qualsevol diàleg, el president demostri que el pla econòmic té el suport de la vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner. Recorden que va ser Kirchner qui després de la derrota en les primàries va forçar un canvi de gabinet que el president es resistia a fer. I que el seu discurs contrari a l’FMI i el deute contret per Macri el 2018, de 44.000 milions de dòlars, podria dinamitar en segons qualsevol suport legislatiu.
Problemes per a Cristina Kirchner
Cristina Fernández de Kirchner, al capdavant d’un dels tres eixos de la coalició que governa l’Argentina, no va participar de la nit electoral. En un missatge a Twitter va dir que els metges li havien aconsellat fer repòs després de l’operació a la qual es va sotmetre fa deu dies. Dins del govern van llegir la seva absència com un desafiament destinat a allunyar-se de la derrota. El resultat va ser especialment dur per a ella. És Kirchner qui, com a vicepresidenta, lidera el Senat. La pèrdua de la majoria l’obligarà ara a negociar l’agenda del dia i frenarà qualsevol intenció de promoure els temes que són del seu interès, com ara un projecte de reforma judicial que l’oposició considera a mida de les seves necessitats als tribunals, on afronta causes per presumpta corrupció.
