El Parlament insta el govern a garantir la immersió

El Parlament ha instat el govern a garantir l’aplicació de la immersió lingüística a tots els centres educatius i que el departament d’Educació “assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica en la instrucció i aplicació d’aquests objectius, garantint la seguretat jurídica del professorat”.

El ple ho ha aprovat aquest dimecres a instàncies d’una moció de la CUP-NCG i ha tombat les mocions de PP i Cs que reclamaven fixar almenys un 25% d’hores lectives en llengua castellana. La moció del grup de Carlos Carrizosa també volia que es reprovés el conseller d’Educació, Josep González Cambray.

El text dels anticapitalistes, que demana garantir l’aplicació de la immersió lingüística, ha obtingut els vots a favor d’ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem; l’abstenció del PSC-Units, i els vots contraris de Vox, Cs i PP.

Pel que fa a la demanda que la conselleria de Cambray assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica, i garanteixi la seguretat jurídica del professorat, ERC, JxCat, CUP-NCG i comuns hi han votat a favor i la resta de grups –PSC-Units, Vox, Cs i PPC- ho han fet en contra.

La moció de Cs que no ha prosperat instava el govern a “acatar i donar compliment” a la sentència del 25% en castellà i a adaptar els currículums educatius i dels llibres de text per “reintroduir” aquesta llengua com a vehicular als centres. També volia que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, demanessin perdó a les famílies “perquè renunciessin al seu dret” de l’escolarització en castellà. Finalment, reclamava que es condemnés “qualsevol tipus de coacció o assetjament” a les famílies i que es reprovés Cambray “per la carta en què animava a desobeir la sentència” del TSJC.

Durant el debat de les tres mocions, el diputat de la CUP Carles Riera ha retret que tots els governs de Generalitat fins ara, “sense excepció”, “han acatat les gairebé 80 sentències que imposaven quotes en castellà”. “S’ha d’acabar aquesta contínua renúncia de la sobirania”, ha dit. Riera ha afegit que cal dotar de seguretat jurídica i política les escoles: “Tenim les competències i no podem negligir-les”.

La també diputada de la CUP Dolors Sabater ha preguntat a Cs i PP “fins a quin punt estan disposats a promoure la catalanofòbia ferotge?”. Sabater ha emmarcat la immersió lingüística en “una conquesta de la classe treballadora” i ha reivindicat que “si l’escola catalana ha aconseguit alguna cosa ha estat no separar l’alumnat per les llengües parlades”.

ERC i Junts també han defensat el model d’escola catalana i han animat el PSC a “no marxar” d’aquest consens.

La socialista Esther Niubó ha matisat que la immersió “no és una doctrina sagrada” i que es pot “modular segons la realitat sociolingüística”. La diputada ha reclamat al govern que no opti per la desobediència. Al mateix temps, ha criticat Cs i PP perquè “lluny d’asserenar els ànims, busquen la confrontació política per treure’n rèdit electoral”.

El diputat dels comuns Marc Parés ha acusat el PP de “competir amb Vox i Cs per un relat basat en la pre-configuració d’una problemàtica que no existeix” i “d’alimentar la confrontació en una societat que porta dècades convivint” amb aquest model.

El president de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, ha criticat que la Generalitat “incompleix les lleis” sobre la llengua castellana als centres escolars. El diputat del mateix grup Nacho Martín Blanco ha instat els socialistes a defensar el plurilingüisme també a altres espais com les comissions.

 Lorena Roldán (PP) ha acusat el govern de voler “imposar un model monolingüe” i ha afirmat que “la immersió lingüística no és bona per a ningú”.

Finalment, Vox creu que la immersió lingüística suposa “l’exclusió”. I han aprofitat el debat de les mocions per carregar contra l’executiu, a qui han acusat de mantenir un “silenci vergonyant” davant del que consideren un “assetjament descarat a la família de Canet”. El diputat Antonio Gallego ha defensat que qualsevol ciutadà pugui estudiar en castellà “en qualsevol punt del territori espanyol sense ser perseguit”.