L’OTAN preocupada per situació al Kazakhstan insta al diàleg

El representant especial de l’OTAN per al Caucas Sud i Àsia Central, Javier Colomina, ha manifestat aquest divendres la preocupació de l’Aliança Atlàntica pels esdeveniments al Kazakhstan, i ha reclamat calma i diàleg a més del compliment dels drets humans al país centreasiàtic. “L’OTAN comparteix la greu preocupació per la situació al Kazakhstan, incloses les informacions sobre morts”, va assenyalar l’espanyol en el seu compte de Twitter.

“Instem a totes les parts a la calma, a abstenir-se de la violència i a perseguir el diàleg. Les autoritats han de respectar les obligacions internacionals en matèria de drets humans, entre elles el dret a les protestes pacífiques”, va afegir.

Segons dades oficials del Ministeri de l’Interior kazakh, les forces del país han abatut a 26 persones, a les quals han qualificat de “delinqüents”, en l’operació especial antiterrorista que efectuen per a reprimir les protestes al país, especialment nombroses en la ciutat més gran, Almaty. Altres 26 persones han resultat ferides i 3.811 han estat detingudes.

Per la seva banda, 18 agents de l’ordre han mort en les violentes protestes que sacsegen al país centreasiàtic des del passat dia 2 i més de 740 han resultat ferits.

Les protestes van començar per l’alça del preu del gas liquat, que es va duplicar a partir de l’1 de gener en passar al sistema del mercat sense regulació estatal, però de seguida es van tornar violentes i van adquirir un matís major amb manifestacions també contra la corrupció, l’empitjorament dels estàndards de vida i els clans kazakhs que controlen l’economia del país.

Encara que el president kazakh, Khassim-Jomart Tokhàiev, va acceptar la dimissió del Govern en ple i va tractar de frenar el descontentament, decretant la volta a la regulació estatal dels preus dels productes de primera necessitat, inclòs el gas liquat, la gasolina i el dièsel, per un termini de 180 dies, les protestes es van convertir en disturbis.

El mandatari va imposar l’estat d’emergència, va tallar les comunicacions telefòniques i per internet, i va llançar una operació antiterrorista de gran escala contra els manifestants, als quals acusa de seguir els dictats de l’exterior i de pertànyer a moviments radicals islamistes, una versió difícil de contrastar davant els impediments que posa Tokhàiev al treball dels periodistes.

Després de qualificar d’“agressió terrorista” a aquests successos, Tokhàiev va iniciar dimecres passat l’operació antiterrorista que continua i va sol·licitar ajuda a l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), aliança militar que agrupa sis antigues repúbliques soviètiques.

L’OTSC va respondre afirmativament de manera immediata, amb l’enviament d’un “contingent de pau” de fins a 2.500 soldats que podria ser augmentat si fos necessari, segons va dir avui el secretari de premsa de l’organització, Vladímir Zainetdinov.

Rússia ha enviat més de 75 avions de transport militar amb les unitats russes, segons el Ministeri de Defensa, en la qual seria la primera operació internacional d’aquest tipus duta a terme per l’aliança castrense.

Armènia ha desplaçat “100 pacificadors” al Kazakhstan, segons han informat fonts de Defensa d’Armènia, en tant que Bielorússia va dir que desplegaria soldats de la brigada 103 de Vitebsk de les seves forces aerotransportades.

Tadjikistan també preveu contribuir amb entre 100 i 200 soldats a la missió que, segons assegura Rússia i la mateixa organització, tindrà un període de temps limitat i únicament es dedicarà a protegir objectius estratègics, sense fer front als manifestants.