Causa penal i recursos
La presidenta del Parlament s’enfronta a una investigació penal per la seva gestió a la Institució de les Lletres Catalanes
El PSC, Vox, Cs i el PP han presentat quatre recursos al Constitucional per la presa de possessió del càrrec de diputada al Congrés i per haver permès una votació sobre un nou referèndum, així com pel vot delegat de l’exconseller Puig
La resolució pel plebiscit és semblant a la que ha portat l’expresident Torrent davant del TSJC
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s’enfronta a una causa judicial relativa a la seva gestió com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i a quatre recursos al TC per la fórmula d’acatament constitucional quan va ser diputada a Madrid i per haver permès com a presidenta del Parlament la votació d’una proposta de la CUP en favor d’un nou referèndum, així com el vot delegat de l’exconseller de Cultura i diputat de Junts a l’exili Lluís Puig.
La causa més incòmoda a què haurà de fer front Borràs és l’adjudicació de diversos contractes a un col·laborador durant la seva etapa a la ILC del 2013 al 2018, contractes per valor de 260.000 euros que s’haurien fraccionat tot i correspondre a un mateix treball amb la finalitat d’evitar que passessin per concurs públic. Es tracta d’un cas investigat pel Suprem quan Borràs era aforada al Congrés i que ha passat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) des que la candidata de Junts a la Generalitat es va convertir en diputada de la cambra catalana, on va ser escollida presidenta. Borràs s’enfronta per aquest cas a acusacions de prevaricació, frau a l’administració, malversació de fons públics i falsedat documental, delictes que poden comportar penes de presó i no només inhabilitació a càrrec públic.
Prendre possessió en català
D’altra banda, i fora ja de l’àmbit penal, els primers recursos al TC que afecten la presidenta del Parlament es van produir per haver pronunciat en català la fórmula d’acatament constitucional quan va prendre possessió del seu escó com a diputada al Congrés en dues ocasions. Els recursos presentats llavors pel PP i Cs contra les fórmules de jurament del càrrec no anaven dirigits exclusivament contra Borràs sinó contra els diversos diputats catalans i bascos que ho van fer utilitzant la seva llengua. El 21 de maig i el 3 de desembre del 2019, Laura Borràs va prendre possessió del seu escó al Congrés pronunciant en català la fórmula d’acatament “amb lleialtat al mandat democràtic de l’1 d’octubre, al poble català i per la llibertat dels presos polítics i dels exiliats”.
El PP i Cs van presentar recurs d’empara al TC contra els acords de la mesa del Congrés presidida per la socialista Meritxell Batet, acords que havien validat la fórmula de jurament de diversos diputats de Junts, ERC, la CUP i Bildu, entre els quals el de Borràs. Més d’un any després, el TC va admetre a tràmit els recursos en considerar l’afer d’“especial transcendència constitucional” fins al punt de plantejar-se canviar la mateixa doctrina sobre les fórmules de jurament i acatament constitucional. El PP i Cs van presentar un segon recurs pel mateix motiu arran de les eleccions anticipades que van tenir lloc el mateix 2019.
Pel referèndum com Torrent
D’altra banda, el 30 de setembre de l’any passat, Vox i Ciutadans anunciaven que recorrerien al Constitucional contra la decisió de la mesa del Parlament presidida per Borràs d’admetre a tràmit la proposta de nou referèndum de la CUP, una proposta que no va aprovar la majoria independentista –ERC es va abstenir i Junts hi va votar en contra– i que va molestar Junts en considerar que podia portar innecessàriament a la inhabilitació de la presidenta i dels membres de Junts, ERC i CUP que la van admetre tenint en compte que ja es preveia que no prosperaria.
Per una resolució semblant s’enfronta a la inhabilitació per part del TSJC l’expresident de la cambra i actual conseller, el republicà Roger Torrent. A diferència del seu cas, però, aquest cop els membres de la mesa de Borràs no van ser advertits prèviament pel TC ni el text de la CUP feia cap referència a resolucions tombades per l’alt tribunal.
En darrer terme, quatre dies després, el PSC anunciava també un recurs d’empara al TC contra la decisió de la presidenta de la cambra d’acceptar el vot delegat de l’exconseller Lluís Puig des de Bèlgica. Els socialistes justificaven el recurs basant-se en la sentència del mateix TC que impedeix el vot delegat si no és per motius de salut.
