Pau Juvillà anuncia que té càncer

El diputat de la CUP Pau Juvillà ha anunciat aquest dimecres que pateix càncer i que per això ha hagut d’aturar la seva activitat al Parlament. Tot i que el mateix Juvillà havia informat que patia “una situació de salut complicada”, aquest dimecres al matí ha fet un fil de Twitter en què ha explicat que se li han localitzat diversos tumors i que s’haurà de sotmetre a un procés llarg de tractament que li impedirà mantenir l’activitat habitual : “El context actual a la mesa requereix d’una disponibilitat inmediata a la que jo, ara, no hem puc comprometre i d’una claredat que a dies no m’és fàcil!”.

Juvillà ha escrit: “El meu padrí va morir, tal com deia ma padrina, “d’un mal dolent”. Els meus pares li van posar nom: càncer. Aquests dies donant-hi tombs crec que també he estat presoner d’aquest tabú i m’he plantejat què havia de fer. Per això començo aquest fil amb un gust agredolç pel fet d’exposar una part de la meva intimitat. Una part de la que procuro tenir-ne cura. Ho faig, però, amb l’esperança que el gest serveixi per quelcom. En els últims 15 anys m’han trobat dos tumors però he tingut “sort”: les dues troballes han estat de casualitat i s’ha pogut actuar a temps. Fa un mes me’n van trobar un altre i va començar novament l’angoixa i la urgència en les proves. Arran d’això he faltat a algun ple i a alguna mesa. El context actual a la mesa requereix d’una disponibilitat inmediata a la que jo, ara, no hem puc comprometre i d’una claredat que a dies no m’és fàcil! Em trobo bé. I tot just dilluns a la nit la doctora hem trucava des de casa seva per informar-me de novetats i convocar-me ahir després de la prova que urgia més. Bones noticies: malgrat tot. Ara setmanes amb un tractament amb possibilitats, més proves i esperar resultats. Això és tot, a banda d’agrair sincerament les mostres de suport. Fa uns dies a Twitter algú criticava que es parli de batalla contra el càncer. No hi entraré. L’important és estar animat i fort. Acabo. Durant aquests 15 anys he estat un usuari (massa) asidu de la sanitat pública i puc assegurar que és magnífica, sempre m’he trobat ben atès, amb professionalitat i empatia. Cuidem-la, dotem-la de recursos, defensem-la. Visca la vida!”.