Per una política exterior sòlida

En un món globalitzat i interdependent com l'actual, és essencial que el govern de Catalunya mantingui unes relacions fluïdes amb altres governs, organitzacions i entitats que se situen més enllà de les nostres fronteres, ja que, si no, ens arrisquem a perdre un bon grapat d'oportunitats com a país. Avui dia, els actors s'interrelacionen a nivell internacional fins a superar jerarquies i difuminar els límits de la diplomàcia governamental. El govern de Catalunya ha de ser present en aquest escenari amb l'objectiu de defensar els interessos del país allà on estiguin en joc i de participar en la governança internacional per tal de contribuir a construir una Europa unida i un món més just, pacífic i sostenible.

Sobre la base de la feina dels primers governs de la Generalitat recuperada, en els darrers anys, el govern ha anat assentant els fonaments d'una política pública d'acció exterior, ambiciosa, endreçada i coherent. Així, ha començat a signar acords marc de col·laboració amb governs i organitzacions internacionals i ha avançat en la simplificació de la presència física de la Generalitat a l'exterior, racionalitzant (i agrupant) les diverses xarxes d'oficines sectorials (comercials, culturals o turístiques) i alhora creant una xarxa de delegacions polítiques en els principals centres decisoris (a Brussel·les, París, Berlín, Londres, Nova York i Buenos Aires).

A més, per tal de garantir la continuïtat de la política exterior més enllà dels canvis de govern, també s'ha aprovat un pla estratègic d'acció exterior i s'ha avançat en la professionalització de l'acció exterior creant un perfil especialitzat en política europea i internacional dins la funció pública catalana i desenvolupant una base de dades única per gestionar el conjunt de projectes, activitats i contactes internacionals dels departaments del govern.

Per altra banda, la consolidació d'una política de cooperació al desenvolupament homologable a Europa ha esdevingut un referent per a molts altres governs subestatals. També és destacable el naixement d'una política governamental d'ajut humanitari i d'emergència, que permet coordinar la resposta catalana davant de greus crisis humanitàries, així com la creixent implicació catalana en missions d'observació electoral en territoris en conflicte o postconflicte.

Més enllà de la necessària consolidació d'aquestes línies de treball, encara hi ha molts reptes a afrontar. Per un costat, necessitem una autèntica estratègia de comunicació exterior, que ens permeti explicar-nos al món directament (en diverses llengües i sense intermediaris que desconeixen la realitat catalana). Cal convidar periodistes i líders d'opinió estrangers a conèixer el país, elaborar productes comunicatius destinats a les principals cancelleries i mitjans internacionals i implicar els nombrosos i influents catalans i catalanòfils que hi ha arreu del món... Per altra banda, hem de seguir treballant per consolidar l'estructura administrativa de la política exterior: cal reforçar la coordinació de l'acció exterior dels departaments del govern, per tal d'aprofitar sinergies i evitar duplicitats; cal superar l'actual divisió entre les relacions amb la Unió Europea i les relacions exteriors del govern; i cal seguir formant els professionals de la gestió pública catalana en relacions internacionals (amb estades en organitzacions internacionals i intercanvi de bones pràctiques amb altres administracions).

Per tot plegat, i seguint l'exemple d'altres governs subestatals, és el moment de dotar el govern d'un departament de Política Europea, Exterior i de Cooperació, que garanteixi una política pública d'acció exterior sòlida amb l'objectiu últim d'aprofitar per al nostre país les oportunitats que ofereix el món i de presentar Catalunya com un actor internacional seriós, responsable i compromès.