L’Estat dilata el primer pas per al traspàs de rodalies
Malestar al govern perquè s’encalla la quantificació del dèficit del servei, tot i el compromís arrencat al novembre
El grup específic creat per a aquest fi no ha acabat els treballs
El traspàs del servei ferroviari de rodalies es dilatarà. Tot i que l’Estat s’hi havia compromès al novembre, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (Cmaef) entre el govern català i l’espanyol no va tractar finalment la qüestió en la seva reunió de dimecres, quan s’havia d’haver concretat l’import anual del dèficit d’explotació del servei –s’estima que se situa entre 270 i 320 milions–, a fi que aquesta xifra es transfereixi a la Generalitat per assumir les pèrdues derivades de la gestió. Aquest és el primer pas necessari per al traspàs integral del servei, previ a la negociació pel personal i el material mòbil i, en un tercer estadi, per la infraestructura. El pressupost general de l’Estat del 2021, de fet, ja preveia que la transferència dels diners es fes l’any passat.
Les raons del retard cal buscar-les en el grup de treball que ambdós governs van crear amb l’únic objectiu de quantificar definitivament aquest cost i determinar com fer-lo efectiu. El grup es va constituir el 15 de desembre i només s’ha tornat a reunir una vegada des d’aleshores, al febrer, sense haver acabat la feina, un fet que ha causat malestar al govern. Per això mateix el conseller d’Economia, Jaume Giró, va exigir dimecres més “agilitat” a l’Estat i va mostrar la disposició de la Generalitat a reunir-se “amb més periodicitat” per acordar i fer efectiu el traspàs com més aviat millor. Fonts consultades ahir asseguren que la següent reunió del grup està prevista en breu, probablement aquest mateix març, tot i que admetien que no se sap quan enllestirà la feina encarregada, ni quan es farà la següent comissió mixta que l’ha d’aprovar.
Després de la bilateral d’infraestructures del 26 de novembre passat, el vicepresident Jordi Puigneró va anunciar que havia aconseguit arrencar el compromís de retorn de tot el deute acumulat de l’addicional tercera de l’Estatut, i que s’havia iniciat el trajecte cap al “traspàs integral i definitiu” del servei de rodalies. En aquest sentit, anunciava que en la Cmaef prevista per al desembre –que finalment es va ajornar fins a aquest dimecres adduint que no s’havia pogut preparar arran dels treballs paral·lels dels respectius equips per aprovar tant el pressupost de l’Estat com el de la Generalitat– ja es determinaria l’import del dèficit del servei, un compromís ara incomplert.
3.000 milions més
Sobre l’altre gran deute en inversió en infraestructures teòricament desencallat al novembre, Giró també va reclamar dimecres –quan es va acordar el retorn, els dos pròxims anys, dels 359 milions pendents del 2008– que es fixi un espai de negociació per acordar el traspàs dels 3.000 milions pendents del període 2009-2013.
El que sí que es va acordar dimecres, en l’àmbit dels Mossos, va ser la creació de dos grups de treball més: un per analitzar i quantificar el cost de l’augment de 3.739 agents que va acordar la Junta de Seguretat el 5 de novembre passat, i un altre per estudiar la seva equiparació als cossos de seguretat estatals pel que fa a la jubilació anticipada. Aquest grup té ara tres mesos per tancar una proposta, amb la idea que el govern ingressi els diners aquest mateix any.Tot i que és una altra de les teòriques funcions de la comissió, dimecres no es va parlar, en canvi, del nou sistema de finançament autonòmic perquè “encara no hi ha cap proposta sobre la taula”, segons fonts del departament.
Preocupació pel cànon de residus
El president Pere Aragonès encapçalarà aquest migdia l’acte de signatura del manifest En defensa del cànon sobre la disposició de residus a Catalunya, que impulsa el govern i subscriuen nombroses entitats i institucions. L’escrit reclama que la futura llei de residus i sols contaminats del govern espanyol, en tramitació al Senat i que aviat validarà el Congrés sense un acord per ara amb el govern català, blindi el model de fiscalitat ambiental de Catalunya. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va verbalitzar ahir, durant la cimera pel clima amb el País Valencià i les Balears, la seva preocupació pel manteniment del cànon, una taxa que el govern gestiona des del 2004 i que considera “clau” per a la sostenibilitat, ja que grava la no separació de les deixalles. Per això no va descartar que es pugui negociar el seu blindatge en el marc de la comissió bilateral. “Està extremadament amenaçat, és una línia vermella i és una eina de fiscalitat important amb molt de consens”, assegurava. De fet, el mateix Giró ja va defensar en la comissió de dimecres que Catalunya pugui mantenir el cànon, amb el qual aquest any preveu recaptar uns 120 milions que es destinen sobretot als municipis. El govern defensa que la taxa, que té com a objectiu fomentar el reciclatge, ha permès atansar-se als nivells que vol la UE.
