“Estem d’acord en tot el que no sigui sistema electoral”

Els que diu l’Estatut: que hem de fer una llei tan proporcional com sigui possible i amb la màxima representació territorial. Les nostres propostes van exactament en aquesta direcció. La màxima representació territorial, a partir de 61 districtes, donaria una proporció molt semblant a la que hi ha actualment en la distribució provincial. Tots els territoris hi estarien representats perfectament. Això sí, amb la màxima proporcionalitat; seria la llei més proporcional d’Europa. És a dir, que si un partit obté el 34,7% dels vots, obtindrà el 34,7% dels escons.

Perquè l’actual sistema dona un premi a determinades circumscripcions. Els partits que hi guanyen tenen un premi. JxCat i ERC mai han volgut renunciar a aquest premi, sobretot en un moment en què la vida política estava partida per la meitat i depenia d’aquests quatre o cinc diputats de premi. Això ha dificultat molt la possibilitat d’arribar a un acord. Som en una etapa diferent, nova.

I nosaltres estem creixent per tot arreu. És una etapa nova en què l’actual situació es podria superar. En qualsevol cas, després de tants anys, som l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia i comença a ser un clamor que encara a hores d’ara el repartiment provincial sigui en funció del cens del 1979 i no del cens del 2021. Hem de fer una nova llei, però si no fem la llei, cal actualitzar el cens, perquè ja n’hi ha prou.

La nostra proposta es pot fer per circumscripció nacional, per províncies o fins i tot per vegueries, però la Loreg diu que les circumscripcions són les províncies. Modificar això significaria modificar la Loreg. Això va ser una excusa en anteriors ocasions per dir que no es podia fer una llei electoral. Espero que ara no sigui aquest l’argument. Insisteixo: per part nostra ho fem com sigui, per circumscripció nacional, per províncies o per vegueries, però fem-ho de manera que ho puguem fer ràpid, sense haver de modificar la Loreg, i hi ha sistemes per fer-ho.

Jo soc partidari d’arribar a un acord majoritari entre totes les forces polítiques. Si reobrim una ponència conjunta, seria la quarta vegada... Hem fet venir els experts molts cops. Ara es tracta de posar-se d’acord sobre quin sistema escollim i tirar endavant. Estem d’acord en tot el que no sigui el sistema electoral, com en la part de la sindicatura electoral.

Catalunya es mereix un sistema propi que s’assembli a l’alemany i l’holandès, agafant coses de tots dos. L’alemany és molt bo perquè dona als partits el que obtenen en les eleccions i l’holandès és bo per fer després el repartiment i prioritzar alguns territoris. Aquest no seria el problema, tampoc si és la llei D’Hondt, ni si són 61 districtes o 50.

En anteriors ocasions el vot electrònic ha estat sobre la taula. Tots els experts que han vingut, tots, han reconegut que no hi ha un sistema que sigui perfecte i infal·lible. Països que han avançat en vot electrònic, de seguiida han tornat enrere, al sistema anterior. Siguem sincers, hi ha grups que es dediquen exclusivament a interferir en els processos electorals. Però el vot electrònic tampoc seria el problema.