L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, activat
Es presenta el grup promotor que buscarà un gran pacte civil per visibilitzar els dos consensos i actualitzar les enteses del 2013 i el 2017
Recollirà suports en un document que farà públic l’1-O
Malgrat la dura repressió després de l’1-O, l’atzucac polític actual i la pandèmia, que han dut a una certa frustració i desmobilització del sobiranisme, els consensos en favor de l’amnistia als represaliats pel procés –es calcula que n’hi ha hagut uns 4.500 des del 9-N, dels quals 801 estan encara pendents de judici– i de l’autodeterminació de Catalunya continuen sent avui molt amplis al país, d’entre un 67 i un 82% a totes les enquestes realitzades per mitjans de tots els sectors ideològics en l’últim decenni. Amb la fita principal de tornar a recopilar i visibilitzar al màxim de suport civil al voltant d’aquestes dues idees, ahir es va presentar a Barcelona el grup promotor de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, constituït tot just aquest dimecres amb 33 integrants, preeminentment joves d’àmbits socials i procedències diverses, des de la política fins a l’activisme social. “Som persones independents de diverses sensibilitats i trajectòries, d’origen i territoris diversos, expolítics, del món empresarial i acadèmic, i actuem de forma autònoma sense cap dependència partidista”, descrivia la sociòloga Özgür Günes.
Així, hi ha exdirigents i càrrecs polítics com Marina Geli, Marina Llansana o Bernat Joan; membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) com Bernat Sorinas; el fundador d’Unió de Pagesos, Josep Riera; lluitadores antifranquistes com Anna Sallés, i representants de la Catalunya del Nord, les Illes i el País Valencià, com els pares de Guillem Agulló, assassinat per feixistes el 1993. “Malgrat els problemes dels últims quatre anys, l’amnistia i l’autodeterminació tenen un suport sòlid, ampli i persistent de la societat catalana”, justificava l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que és també al grup junt amb altres perseguits com Quim Forn, Mireia Boya, Marcel Vivet i Tamara Carrasco.
La intenció del grup, que farà servir com a logotip una obra en forma de doble A cedida per la Fundació Joan Brossa, és renovar i actualitzar de facto els amplis acords que es van suscitar el 2013 en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, abans de la petició d’una consulta al Congrés i del 9-N, i el 2017 en el Pacte Nacional pel Referèndum, abans de l’1-O. Com en aquelles ocasions, la iniciativa ha sortit igualment de la presidència de la Generalitat –Artur Mas i Carles Puigdemont llavors, Pere Aragonès ara–, però a diferència d’aleshores des d’un primer moment n’han pres les regnes des del grup impulsor, que ja va manifestar en una primera reunió amb ell l’agost passat que no volien tenir cap dependència política ni institucional. Per això van canviar la denominació de Pacte Nacional a Acord Social, impulsat amb una perspectiva “de baix cap a dalt”, segons destacava ahir el seu portaveu, l’exdiputat cupaire David Fernàndez. “No tenia sentit reproduir esquemes ja treballats, amb un comissionat i l’impuls institucional; després de quatre anys de bloqueig requeria fer-ho des de fora com a iniciativa social autònoma”, explicava.
Després de mesos de “treball intern, debat i escolta”, l’Acord posa ara fil a l’agulla amb un horitzó limitat, tot just cinc mesos, en què es volen mirar d’arreplegar al màxim d’adhesions d’entitats i col·lectius als dos grans consensos. El marc de treball, aclarien així, sempre serà intern, ja que no aniran a buscar suports a l’esfera estatal o internacional, i en cap cas convocaran mobilitzacions, feina que entenen d’altres entitats.
Per qualsevol estratègia
La intenció del grup és presentar pel cinquè aniversari de l’1-O un document que reculli el resultat d’aquests mesos de feina, i que posaran a disposició dels partits, institucions i altres entitats, com el Consell per la República, abans de dissoldre’s. “Creiem que serà un instrument útil per a totes les parts”, indicava Fernàndez, que recordava que no serà feina seva “aterrar” en com s’han de fer efectius els dos grans clams, ja que això correspon “al conjunt de la societat, ni tan sols als partits”. Tampoc es ficaran en el full de ruta que pugui tenir cada organització. “No estem a favor ni en contra de cap estratègia, és útil per a totes saber que entre el 70 i el 80% del país està a favor de l’amnistia i l’autodeterminació”, concloïa.
El grup va assegurar que està coordinat amb Amnistia i Llibertat, un altre col·lectiu que pretén recollir i canalitzar les iniciatives en favor dels dos grans consensos, i que es reservarà l’impuls d’iniciatives legislatives en aquest sentit a les cambres parlamentàries.
