El Defensor del Poble “verifica” que l’actuació del CNI “s’ha fet d’acord amb la Constitució”
Ángel Gabilondo creu que caldria “obrir una reflexió” sobre la “suficiència i insuficiència” del control judicial
El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha tancat la investigació sobre el Catalangate després de “verificar” –segons els termes del comunicat que ha fet públic– que “l’actuació del Centre Nacional d’Intel·ligència s’ha realitzat amb conformitat a la Constitució i la llei en els casos examinats”. En un informe de 8 pàgines dirigit a la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, apunta que els documents classificats als quals ha tingut accés, els 18 que la seva predecessora, Paz Esteban, va portar a la comissió de secrets oficials, “el CNI ha actuat amb respecte a les diferents disposicions legals relatives al control judicial previ a les intervencions de comunicacions “.
En aquest sentit, afirma que “les interlocutòries estaven extensament motivades”, que el magistrat del Tribunal Suprem que les va autoritzar, Pablo Lucas, disposava d’un “elevat grau de detall en la informació” i que tot es va fer d’acord amb el “protocol que articula la relació del CNI amb el magistrat del Tribunal Suprem que decideix”.
A més, Gabilondo conclou que “existeix normativa interna al CNI que requereix uns procediments o mitjans especials per a l’obtenció de la informació i que contempla els supòsits de necessitat d’autorització judicial”, i que també existeix una normativa interna per analitzar i avaluar el funcionament del procediment que condueix a les autoritzacions judicials.
En aquest sentit, assegura que d’acord amb tota aquesta normativa les intervencions sobre els telèfons de les 18 persones es van fer “en tots els casos després de rebre l’autorització judicial”.
En tot cas, Gabilondo fa algunes consideracions sobre aquest sistema d’escoltes. Assenyala que després de 20 anys de la llei que regula el CNI, i tenint en compte l’evolució de les tecnologies durant les últimes dècades i els canvis que estan per venir, caldria “meditar sobre la suficiència o insuficiència del control judicial existent”, perquè “no és el mateix la intercepció de les comunicacions al 2022 que al 2002, ni significarà el mateix d’aquí a pocs anys”.
