Política

regne unit

Johnson sobreviu a la moció

El primer ministre britànic guanya la votació interna, però el 41% dels seus diputats li giren l’esquena

El ‘Partygate’ deixa els conservadors dividits

Dos diputats enfadats presenten la dimissió

El primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, va guanyar ahir al vespre el vot de confiança convocat pel seu grup parlamentari. Ho va fer per 211 vots a favor i 148 en contra. Només 63 vots de diferència. Johnson, per tant, va sobreviure a la votació, però amb una rebel·lió molt gran dins del seu grup parlamentari. El 41% dels seus diputats li van girar l’esquerra. El primer ministre continuarà, de moment, en el càrrec, però queda debilitat.

La moció de censura interna va ser convocada després que es publiquessin les resolucions de la investigació interna per les festes a Downing Street durant el confinament, que concloïen que s’haurien pogut evitar i que el primer ministre n’havia d’assumir la responsabilitat. Johnson es va negar a dimitir, i això va provocar la votació.

El primer ministre vol ara enterrar el Partygate. Abans de la votació va dir que volia guanyar-la per reforçar el seu lideratge, però no li serà tan fàcil, perquè aquesta votació ha demostrat que té una oposició molt gran dins del seu grup parlamentari. I perquè també no es tracta només d’un afer intern del Partit Conservador, sinó que afecta la credibilitat que té en la població, com es va poder apreciar divendres passat durant el jubileu de platí d’Elisabet II. Johnson va ser escridassat quan enfilava l’escalinata de la catedral de Saint Paul amb la seva esposa, Carrie Johnson. Aquella no va ser la reacció d’un grup de detractors de Johnson que van anar expressament al lloc, sinó una mostra espontània dels ciutadans.

Cal recordar també que a la seva predecessora, Theresa May, també li van fer una moció de confiança i també la va guanyar (per 200 vots a 117), el 2019, però sis mesos més tard es va veure forçada a dimitir. Ningú no sap què passarà a partir d’ara. Ahir, després de la votació, van dimitir dos parlamentaris conservadors. El primer va ser John Lamont, secretari privat de la ministra d’Afers Estrangers, Liz Truss. “Els esdeveniments a Downing Street durant el confinament van ser inacceptables. La gent de tot el país s’ha enutjat profundament pel que va passar”, va dir en la seva carta de dimissió. Una estona abans havia presentat la renúncia John Penrose, perquè sentia que era “el començament del final”.

No obstant, la posició del primer ministre és clara: carpeta tancada. Abans de la votació, Johnson es va adreçar al seu grup parlamentari. Els va prometre “portar-vos de nou cap a la victòria”, segons es va filtrar, i va advertir que no caiguessin en un “debat fratricida sense sentit” sobre el futur del Partit Conservador.

També va instar els parlamentaris a “negar-se a gratificar els nostres oponents”, en referència als partits de l’oposició, i va rebre un gran aplaudiment quan va dir que no haurien de “ballar al so dels mitjans de comunicació”, que considera que són els que han orquestrat aquesta campanya contra ell. Interrogat sobre la seva assistència a la festa de Downing Street per la qual va ser multat per la policia, va dir: “Ho tornaria a fer.”

El diputat conservador Brendan Clarke-Smith, que va ser un dels que van assistir a la reunió amb Johnson, va explicar que “el primer ministre va dir que entenia la preocupació, però va exposar la seva visió de futur i que aquest tipus de batalla no beneficiava ningú”. Clarke-Smith va dir que alguns parlamentaris van qüestionar el primer ministre pel Partygate i “la seva integritat i la confiança”, però que la majoria el van aplaudir. De fet, el seu gabinet en ple va votar a favor de Johnson.

Un altre dels que van votar en contra de Johnson, Roger Gale, va dir que si Johnson continuava aferrant-se al poder dividiria el partit i s’arriscaria a perdre les properes eleccions generals. Gale va dir: “[Johnson] No dimitirà. Theresa May va dimitir honorablement i Margaret Thatcher va dimitir amb honor perquè van sentir que havien perdut la confiança del partit.”

Tot i que votació era dins del Partit Conservador, el líder de l’oposició laborista, Keir Starmer, va instar els diputats conservadors, abans de la moció, a destituir Johnson per una qüestió “d’interès nacional”.

LES FRASES

Els esdeveniments a Downing Street durant el confinament van ser inacceptables
John Lamont
Diputat conservador DIMISSIONARI
El públic ja ha tret les seves conclusions sobre aquest home
Keir Starmer
líder laborista i cap de l’oposició

Comencen a sonar substituts

Tot i la victòria d’ahir de Boris Johnson, fa dies que sonen noms per succeir-lo. Un és el de Liz Truss, ministra d’Afers Estrangers, molt popular entre els tories. Haver liderat la resposta a la invasió russa d’Ucraïna ha augmentat el seu perfil públic. Un altre nom és el de l’europeista Jeremy Hunt, que va perdre en les primàries contra Johnson del 2019. Qui va ser ministre de Theresa May és un dels més crítics amb ell. Un altre nom és el de Penny Mordaunt, ministra de Comerç. Tot i que ahir la majoria dels membres del seu gabinet es van afanyar a donar suport al seu líder, Mordaunt no va fer cap comentari públicament, cosa que va aixecar sospites entre els observadors de Westminster. Rishi Sunak, el ministre de Finances que va ser el presumpte successor de Johnson després de guanyar elogis per supervisar la resposta financera inicial del Regne Unit a la covid, ha caigut en picat en les últimes setmanes per la crisi del cost de la vida que afecta el país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ESTATS UNITS

La Casa Blanca demana al Congrés aprovar una reforma policial als EUA

WASHINGTON
MARROC

L’Estat espanyol i el Marroc impulsen el control de fronteres i la devolució de migrants

RABAT
ITÀLIA

Open Arms demana al parlament italià investigar les morts al Mediterrani

ROMA

Kíiv tem una ofensiva russa per l’aniversari de l’inici de la guerra

LEÒPOLIS/MOSCOU
ESTAT ESPANYOL

L’Estat espanyol ratifica a la declaració de Rabat la seva nova posició sobre el Sàhara Occidental

RABAT

Kíiv demana míssils de llarg abast i es compromet a no atacar territori rus

LEÒPOLIS
política

Catalunya farà en dos municipis la prova pilot de la renda bàsica

barcelona
MARroc

Sánchez afirma a Rabat que l’Estat espanyol i el Marroc dialogaran sobre qualsevol tema per complex que sigui

RABAT

La UE preveu una desena ronda de sancions a Rússia pel primer aniversari de la guerra

KÍIV