El president Aragonès, després de presentar la querella pel ‘Catalangate’: “Cal anar fins al final”
Defensa que cal una investigació perquè l’espionatge que va patir “no torni a passar a cap ciutadà”
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest dimecres el procés judicial que ha iniciat amb la presentació de la querella, feta efectiva al matí, per haver estat espiat en el marc del conegut com cas Catalangate. Durant la sessió de control, i després de rebre el suport explícit del seu grup parlamentari pel pas donat, Aragonès ha explicat que ha volgut iniciar aquesta via per “defensar que mai torni a passar el mateix a cap ciutadà, que no puguin tornar a ser espiats així”. “Davant de qualsevol vulneració de drets fonamentals, cal arribar fins al final, i fer que s’assumeixin les responsabilitats”, ha sentenciat davant el ple del Parlament.
La querella arriba als jutjats aquest dimecres, després d’haver anunciat fa setmanes que el president exerciria aquesta via en saber-se inclòs en el llistat de polítics i ciutadans de l’entorn independentista amb el programari Pegasus. A més, el CNI va admetre que Aragonès era un dels dirigents sobiranistes que havien estat espiats pels serveis secrets espanyols, tot i que va defensar haver-ho fet amb autorització judicial i per motius justificats. És per això que ara el president es querella, com havia anunciat, contra l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, i contra l’empresa propietària i comercialitzadora de Pegasus, la israeliana NSO.
La querella, de 28 pàgines, apunta que es podrien haver comès els delictes d’intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic i producció i adquisició per a l’ús d’spyware, així com altres delictes contra els drets fonamentals.
L’advocat d’Aragonès, Andreu Van den Eynde, recorda que el jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ja té una investigació oberta per un espionatge similar a Roger Torrent i Ernest Maragall. El lletrat repassa els antecedents i l’informe de Citizen Lab que va descobrir el Catalangate. En concret, Aragonès va rebre tres SMS el gener del 2020 i un altre atac de ’0-click’ posteriorment, mentre era vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, hi havia l’amenaça que s’inhabilités l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, i s’acabava de produir la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez.
Al final de l’escrit, l’advocat demana al jutge que practiqui de forma urgent diverses diligències per tal de descobrir tots els fets i el seus autors, que no prescriguin, preservar proves que puguin desaparèixer i assegurar el rescabalament dels danys i perjudicis causats a les víctimes. El lletrat recorda al jutjat que “la legislació de secrets oficials no empara el delicte i que la investigació penal no pot aturar-se davant l’existència de matèries classificades”, com diu el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
Per tot això, sol·licita diversos documents a través de la cooperació judicial internacional, com la documentació que demostri si NSO o la seva matriu a Luxemburg, OSY, ha venut Pegasus a organismes governamentals espanyols i quins eren els representants estatals, així com identificar els dispositius des dels quals es va introduir el programari als aparells d’Aragonès.
També demana que el jutge de Barcelona pugui participar personalment en la comissió rogatòria acordada amb Israel pel magistrat de l’Audiència Nacional José Luis Calama, i que l’Audiència Nacional li remeti tota la informació obtinguda fins ara en el cas que investiga sobre l’ús de Pegasus contra el president espanyol, Pedro Sánchez.
Igualment, també reclama al CNI i a la Comissió Delegada d’Afers d’Intel·ligència del govern espanyol que certifiquin si han adquirit o utilitzat Pegasus i quines persones ho han fet, que aportin la documentació sobre la compra del programari i sobre la informació obtinguda dels dispositius del president de la Generalitat. En un sentit similar es pregunta al magistrat del Tribunal Suprem encarregat del control judicial del CNI, Pablo Lucas Murillo de la Cueva, si va autoritzar l’ús de Pegasus contra Aragonès.
En un sentit similar es reclama al Tribunal de Comptes i a la Intervenció General de l’Estat que aportin informació sobre si hi ha hagut despeses del CNI per adquirir Pegasus o programes similars del 2014 fins ara.
Per últim, es demana que declarin com a investigats el representant legal de la matriu de NSO, la luxemburguesa OSY, i també l’exdirectora del CNI Paz Esteban. Com a testimonis vol citar el mateix Aragonès, l’actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, i el director mercantil de NSO, Shalev Hulio.
