Johnson cedeix i presenta la dimissió
El primer ministre britànic pren la decisió arran d’haver-se quedat sol
Vol mantenir-se en el càrrec fins que els conservadors triïn un nou líder
Marxa reivindicant-se i sense fer cap mena d’autocrítica
Els laboristes amenacen amb una moció si el ‘premier’ no se’n va ara
El govern i els conservadors l’havien abandonat
Boris Johnson va presentar ahir la dimissió, després de quaranta-vuit hores frenètiques plenes de conspiracions i d’amenaces per intentar fer caure el primer ministre. Dimecres al vespre el seu gabinet li havia demanat que dimitís, també el líder del grup parlamentari conservador. Johnson s’havia quedat sense cap suport. Finalment, ahir va decidir sortir a fora del 10 de Downing Street i pronunciar el seu discurs de comiat.
“És clar ara que la voluntat del Partit Conservador i del grup parlamentari és que hi hauria d’haver un nou líder, i per tant un nou primer ministre”, va començar dient Johnson en un discurs televisat. “He acordat amb Graham Brady, el president dels nostres parlamentaris sense càrrec ministerial, que el procés d’elecció d’aquest nou líder ha de començar ara i el calendari s’anunciarà la setmana que ve.” Després va tornar a entrar a l’edifici. Una mica més tard va trucar a Elisabet II per comunicar-li la seva intenció d’abandonar el càrrec.
Sense reconèixer errors
Durant la seva intervenció, Johnson en cap moment va fer autocrítica o va reconèixer errors o va pronunciar la paraula dimissió. Va ressaltar el que considera que són els èxits dels seus tres anys de mandat. “Estic immensament orgullós dels èxits d’aquest govern, des d’aconseguir el Brexit i recuperar el poder perquè aquest país faci les seves pròpies lleis al Parlament, fins ajudar a superar la pandèmia, oferir el llançament de vacunes més ràpid d’Europa i la sortida més ràpida del confinament i, en els últims mesos, liderar Occident en la lluita contra Putin en la seva agressió contra Ucraïna”, va dir. La seva permanència en el poder s’havia fet insostenible. El seu grup parlamentari estava intentant forçar una nova moció de confiança, el seu gabinet el pressionava perquè marxés, i fins a 59 ministres, subsecretaris i càrrecs intermedis havien presentat la dimissió. Tot i això, Johnson es resistia a marxar. Però ahir al matí van renunciar tres ministres més, deixant-li clar que li seria impossible governar. A més, alguns dels seus més fidels aliats, com Nadheem Zahawi, que tot just feia 48 hores que era en el càrrec, li va dir que se n’havia d’anar.
Darrere seu deixa diversos escàndols, sobretot el de les festes de la covid, de la qual miraculosament va aconseguir sobreviure quan tothom el donava per mort. I ha estat un escàndol que aparentment no l’involucrava el que l’ha tombat. El motiu, mentir. Va negar la seva implicació i després va haver de demanar perdó quan les evidències el van delatar, com havia passat amb les festes de la covid. Si no hagués intentat amagar la veritat, potser hauria sobreviscut. Aquest va ser el seu mal. Els ministres dimissionaris van parlar de falta d’honestedat.
Possibles successors
Johnson dimiteix, però es quedarà en el càrrec fins que el Partit Conservador esculli un nou líder, segurament a la tardor. La setmana que ve es presentarà el calendari de les primàries. Sobre la taula hi ha noms que van des del ministre de Defensa, l’exmilitar Ben Wallace, al dimissionari ministre de Finances Rishi Sunak, passant per la ministra d’Afers Estrangers, Liz Truss, i l’exministre de May i europeista Jeremy Hunt, encara que la UE ha deixat de ser un assumpte decisiu per triar el nou líder.
La intenció de continuar fins al setembre o l’octubre no va agradar a un sector del seu partit, que prefereix que se’n vagi ara mateix i col·locar un primer ministre interí. L’ex primer ministre conservador John Major es va definir a favor que Johnson marxi ara.
Tampoc agrada al líder de l’oposició, el laborista Keir Starmer, que va declarar que els laboristes presentarien una moció de censura contra Johnson per forçar la seva renúncia o unes eleccions generals si no dimitia abans. “Se n’ha d’anar completament”, va declarar Starmer. “No s’ha de permetre que s’aferri al govern durant uns mesos. Ha dit mentides, comès frau i portat el caos al país. Estem atrapats amb un govern que no funciona enmig d’una crisi del cost de la vida, i tots els que li han donat suport haurien d’avergonyir-se de si mateixos”, va afegir.
Per la seva banda, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, es va alegrar per la marxa de Johnson i el va criticar durament. “El caos i la total falta d’integritat que ha caracteritzat el primer ministre Boris Johnson s’han convertit en els últims dies en una farsa total i absoluta, i tot en un moment en què la gent de totes les parts del Regne Unit està lluitant amb molts problemes i reptes reals”, va dir. I hi va afegir que era increïble suggerir que Johnson romandria com a primer ministre durant tres o quatre mesos més, i que aquesta era una visió amb la qual coincidia amb el seu oponent polític, el líder del Partit Conservador Escocès, Douglas Ross, molt crític. Durant el temps que ha estat en el poder, Johnson ha unit adversaris, però les velles rivalitats tornaran un cop Johnson plegui del tot i els conservadors es tornin a unir.
LES FRASES DEL DISCURS
LES REACCIONS
Els tres pecats
D. PosticoJohnson va començar a escriure el seu final quan va permetre que els seus treballadors a Downing Street organitzessin festes durant la pandèmia. En un primer moment va negar-les. Però després van començar a aparèixer fotos i a filtrar-se festes. Més d’una dotzena, al final, i en algunes hi va participar el mateix Johnson.
Multes i Pincher
El Partit Conservador va obrir una investigació que va concloure que no les hauria hagut de permetre i que hauria hagut d’assumir responsabilitats. En una altra investigació se’l va multar. Li van exigir la dimissió des del seu partit i des de l’oposició. Johnson s’hi va negar i després de demanar disculpes va continuar en el càrrec amb el suport del gabinet. Després va arribar l’escàndol de Chris Pincher, un polític a qui ningú no coneixia. Era el vicelíder del grup parlamentari tory, que va dimitir fa una setmana després d’admetre que havia grapejat dos joves en estat ebri. Després va transcendir que tenia antecedents d’abusos i que Johnson ho sabia quan el va nomenar vicelíder, al febrer. En un primer moment, Johnson ho va negar, però després va demanar disculpes.
Sobretot el seu gran pecat ha estat sentir-se que estava per sobre de la llei. Johnson va començar el seu mandat traint els unionistes i signant un acord del Brexit que traslladava la frontera nord-irlandesa al mar. Després, quan els unionistes van perdre les eleccions locals i la unió del Regne Unit va quedar en risc, aleshores va intentar eliminar parts del tractat de manera unilateral, tensant les relacions amb la UE.
