Política

Escut per al català i vertigen per un nou Codi Penal

La taula de diàleg es fixa una desjudicialització que obligarà ERC a votar la reforma de la sedició el 2022

És llei orgànica i exigeix majoria absoluta de 176 vots al Congrés

Bolaños es vanta de desfer blocs

Aval a la llei d’educació del Parlament i impuls perquè el català s’obri pas al Parlament Europeu i al Senat

L’autonomia de cada escola per decidir el model lingüístic rep aval
Junts hi falta, tot i que Giró era amb Montero a només 6 quilòmetres
Garrido redacta el 95 amb ERC i el PNB la rebel·lió i Maza l’aprofita el 2017

El Codi Penal es con­si­dera una espècie de Cons­ti­tució nega­tiva, perquè és el revers puni­tiu dels drets i les lli­ber­tats, així que una reforma dels seus delic­tes des­perta un ver­ti­gen propi de qui sap que redacta un arse­nal que tan aviat com es publi­qui al BOE tindrà vida pròpia en mans de jut­ges i fis­cals, i aquesta era fins ara la mal­fiança de l’inde­pen­den­tisme. La ter­cera reunió de la taula de diàleg ahir a La Mon­cloa, però, va voler ater­rar en la con­creció de dos acords: un escut per al català –amb l’impuls perquè s’obri pas al Par­la­ment Euro­peu i al Senat– i una des­ju­di­ci­a­lit­zació que obliga ERC a arre­man­gar-se al Congrés i votar la reforma de la sedició abans que acabi l’any per des­bros­sar cau­ses judi­ci­als i asfal­tar el retorn dels exi­li­ats. “La majo­ria exis­teix i hi serà quan hi hagi la pro­posta acor­dada”, va avi­sar la con­se­llera Laura Vilagrà. “Estem dis­po­sats a har­mo­nit­zar la legis­lació espa­nyola amb les millors legis­la­ci­ons euro­pees. Però és necessària una majo­ria par­la­mentària, que en aquest moment no exis­teix”, va mati­sar el minis­tre Félix Bolaños per posar pressió a ERC.

Sense l’esclat de la ico­no­gra­fia pròpia de cimera de dos estats –que va mar­car la cita inau­gu­ral del 26 de febrer del 2020 a La Mon­cloa– i ja sense la mas­ca­reta –era obli­gatòria en la segona i última reunió del 15 de setem­bre del 2021 al Palau de la Gene­ra­li­tat–, la taula de diàleg es va reac­ti­var ahir a La Mon­cloa amb comen­sals nous i ja sense pre­si­dents.

Comen­sals vells i debuts

Si bé el minis­tre Bolaños (Pre­sidència) va encapçalar una ali­ne­ació idèntica a la de fa 10 mesos a Bar­ce­lona –amb Yolanda Díaz (vice­pre­si­denta segona i minis­tra de Tre­ball), Isa­bel Rodríguez (Política Ter­ri­to­rial) i Miquel Iceta (Cul­tura)–, la con­se­llera Vilagrà (Pre­sidència) va acu­dir a Madrid al cap­da­vant d’un equip ínte­gra­ment repu­blicà per l’absència de Junts i en el qual repe­tia Roger Tor­rent (Empresa) i hi debu­ta­ven Joan Ignasi Elena (Inte­rior) i Natàlia Gar­riga (Cul­tura). Es dona la cir­cumstància que l’absència de Junts va coin­ci­dir amb la presència a Madrid del con­se­ller Jaume Giró, que va acu­dir a la cita del Con­sell de Política Fis­cal i Finan­cera amb la minis­tra María Jesús Mon­tero (Hisenda) a només 6 quilòmetres de l’esce­nari de la taula de diàleg, els que sepa­ren La Mon­cloa i la cruïlla de la plaça de Cuzco amb la Cas­te­llana, on hi ha la seu d’Hisenda.

Refor­mes legis­la­ti­ves

Després de cui­nar la cita amb secre­tisme –fins al punt de comu­ni­car el dia i l’hora només 18 hores abans–, els dos governs no van dis­tri­buir els dos docu­ments pac­tats –un per cada acord– fins després de les com­pa­rei­xen­ces de Bolaños a La Mon­cloa i de Vilagrà a l’ambai­xada cata­lana a Madrid, el cen­tre cul­tu­ral Blan­querna. “Cal reforçar l’aposta per solu­ci­ons polítiques, sem­pre en el marc de la segu­re­tat jurídica i de l’atenció a les deman­des democràtiques ava­la­des per una majo­ria social àmplia i trans­ver­sal segons els prin­ci­pis i l’orde­na­ment democràtic”, afirma el docu­ment de la des­ju­di­ci­a­lit­zació. I “quan s’asso­lei­xin aquests acords que reque­ri­ran alguna modi­fi­cació legis­la­tiva con­creta per mate­ri­a­lit­zar-los”, els grups del PSOE, Uni­des Podem i ERC “s’encar­re­ga­ran d’impul­sar-la par­la­mentària­ment” i “totes dues parts mani­fes­ten la volun­tat que aques­tes modi­fi­ca­ci­ons legis­la­ti­ves s’apro­vin, si s’escau, abans que fina­litzi el pròxim període de ses­si­ons”.

Lliçons del Codi del 95

L’última gran reforma del Codi Penal –el fran­quista del 1973 va ser apedaçat el 1983 i el 1989– va tenir lloc el 1995, amb Juan Alberto Belloch de minis­tre de Justícia, i l’experiència va dei­xar una lliçó de mal­fiança als coau­tors. Quan es trac­tava de deli­mi­tar què era rebel·lió, Diego López Gar­rido (ales­ho­res dipu­tat d’IU) va adver­tir que “alçar-se“ ja era vio­lent, peró que era millor fixar el requi­sit de la “violència” perquè una decla­ració d’inde­pendència no fos vista com a delicte de rebel·lió, i així ho va acor­dar amb CiU, ERC i Emi­lio Ola­bar­ria (PNB). El text redac­tat final –“qui s’alci vio­len­ta­ment i públi­ca­ment”– va dei­xar satis­fets els legis­la­dors, però això no va impe­dir que 22 anys després, la tar­dor del 2017, el difunt fis­cal José Manuel Maza s’apro­fités del text redac­tat per iden­ti­fi­car una rebel·lió en la seva que­re­lla ini­cial con­tra el procés. Ras i curt: ERC sap des d’ara que la missió de rebai­xar el sos­tre penal a impu­tats del pre­sent és tas­tar el ver­ti­gen de defi­nir tipus penals que poden ser des­vir­tu­ats en un futur.

Com que el Codi Penal és una llei orgànica, la seva reforma neces­sita al Congrés una majo­ria abso­luta de 176 vots a favor, i no n’hi hau­ria prou amb una abs­tenció d’ERC com la que va per­me­tre apro­var la llei de memòria amb 173 vots a favor gràcies al PSOE, Podem, el PDe­CAT, el PNB i Bildu. De la mateixa manera, si es vol desac­ti­var el Tri­bu­nal de Comp­tes i posar fi a l’ano­ma­lia d’un ens que jutja casos ja jut­jats i con­demna sense ser un òrgan judi­cial, la llei de la qual penja és també una llei orgànica del 1982 –la que regula el seu fun­ci­o­na­ment ja és del 1988–, que en 40 anys no ha pogut ser alte­rada.

Pro­ce­di­ment democràtic

Si bé Vilagrà alerta que la des­ju­di­ci­a­lit­zació és el “pas previ” i que no hi ha solució fins a votar, Bolaños veu en la nova reunió de la mesa un tri­omf. “Les ente­ses han de ser repre­sen­ta­ti­ves de la majo­ria dels ciu­ta­dans, allu­nya­des dels blocs i sense enfron­ta­ments estèrils. Mai més l’enfron­ta­ment estèril entre una part de Cata­lu­nya que intenta impo­sar els postu­lats a l’altra part”, es va van­tar Bolaños. Si bé el minis­tre es va apun­tar com a èxit que la part cata­lana firmi ara “con­duir l’acti­vi­tat política i ins­ti­tu­ci­o­nal d’acord amb les ins­ti­tu­ci­ons i els pro­ce­di­ments democràtics”, com si fos aigua­lir el dret a deci­dir, Vilagrà va avi­sar: “Aquí no renun­ciem a l’auto­de­ter­mi­nació i ens sem­bla un prin­cipi democràtic.”

Blin­datge lingüístic

Com a “bon exem­ple d’acord trans­ver­sal”, Bolaños hi va citar la llei del Par­la­ment que res­pon a la sentència del 25% de cas­tellà a l’escola i que explica tant el segon acord com el debut de Gar­riga. A més del reco­nei­xe­ment a l’auto­no­mia de cada escola per deci­dir el model lingüístic i de l’aval al català “vehi­cu­lar” i al cas­tellà “cur­ri­cu­lar”, es pro­mou que el català pugui ser par­lat en el ple del Senat i del Par­la­ment Euro­peu, una demanda històrica de la Gene­ra­li­tat i que impli­ca­ria con­ver­tir el català en llen­gua d’ús (tot i que no ofi­cial) amb un acord par­la­men­tari.

LES FRASES

Ens comprometem a impulsar les reformes legislatives que calguin abans de final d’any, pas previ en la fi del conflicte
La majoria [per refer el Codi Penal] existeix i hi serà quan hi hagi la proposta acordada sobre la taula
Laura Vilagrà
Consellera de la presidència
Estem disposats a harmonitzar la legislació espanyola amb les millors legislacions europees. Però la majoria ara no hi és
Mai més l’estèril enfrontament entre una part de Catalunya que intenta imposar els postulats a l’altra
Félix Bolaños
ministre de presidència

Junts carrega contra ERC per apartar-se de l’objectiu

Els primers dos acords que forja la taula de diàleg van ser replicats ahir per Junts amb enuig contra Pere Aragonès, a qui exigeixen –sent socis– que comparegui al Parlament a donar explicacions. “Com que la taula de diàleg s’està apartant dels objectius originaris que estan explicitats en una mandat del Parlament i l’Estat no para de generar conflictes nous que llavors posa com a elements de negociació, seria bo que el president Aragonès expliqués en seu parlamentària l’orientació que està agafant l’actual taula de diàleg”, va etzibar el portaveu de Junts, Josep Rius.

En el si del mateix govern, la consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, va advertir a ERC que “no imagina cap altre acord amb el govern espanyol que no prevegi la plena oficialitat del català en totes les institucions de la UE”. El 130è president i actual eurodiputat, Carles Puigdemont, va rebatre al ministre Bolaños: “El problema real és que a una part, la que vol la independència, se li nega el dret a poder fer efectiva la seva visió, i només es considera legítima la visió de l’altra part.” Puigdemont va posar en dubte que “l’Espanya que expulsa” al Congrés “els diputats que hi parlen català” aconsegueixi que es parli en català a Brussel·les, i el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, va recordar que el 22 de setembre del 2021 la cambra alta va admetre a tràmit una reforma del reglament presentada per Junts per poder utilitzar el català. “Sense taula de diàleg, ja ho tenim en marxa”, va reblar Cleries.

El balanç de Bolaños va enervar el líder de Podem al Congrés, Jaume Asens, que no entenia que el govern espanyol desdenyés una majoria per reformar la sedició i li va exigir aparcar les “excuses“. Asens va recordar que ell va enviar al Ministeri de Justícia un nou articulat del Codi Penal a finals del 2020. “Jo no puc parlar per altres però, si el govern hi està d’acord, jo veig molt possible aquesta majoria i en tot cas els quatre diputats del PDeCAT estem disposats a fer-ho”, va advertir Ferran Bel (PDeCAT). “De l’autodeterminació i l’amnistia s’ha passat a la Constitució”, va denunciar Eulàlia Reguant (CUP).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia