Almenys un mort per explosions en una base russa a Crimea
Moscou atribueix les detonacions a munició guardada i Kíiv, a un atac de les seves forces
Creix la preocupació per Zaporíjia
Diverses explosions van sacsejar ahir una base aèria russa situada prop de centres turístics a la península de Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014, i van causar almenys un mort i cinc ferits, segons les autoritats locals. Les explosions van tenir lloc a la base aèria naval de Saki, situada prop de Novofedorivka, a la costa occidental de Crimea. Almenys dotze explosions de diversa intensitat es van sentir al voltant d’un minut cap a dos quarts de quatre de la tarda hora local, segons diversos testimonis, i una mitja hora més tard es va registrar una altra explosió que va causar dues grans columnes de fum. El diari The New York Times va publicar una declaració atribuïda a un alt oficial ucraïnès que assegurava que havia estat un atac planificat per les forces de Kíiv, mentre que Moscou ho atribueix a un accident. Concretament, a l’explosió de munició d’aviació emmagatzemada.
En el dia 167 de la guerra a Ucraïna, i amb la central nuclear d Zaporíjia en la primera línia del conflicte, els atacs russos continuaven centrats a l’est, a la regió de Donetsk. Des de divendres, Kíiv i Moscou s’acusen mútuament de l’atac a la planta més gran d’Europa i la preocupació internacional continua augmentant. Les autoritats ucraïneses van advertir ahir que les conseqüències d’un hipotètic desastre nuclear a la central de Zaporíjia podrien ser deu vegades més grans que les de Txernòbil, el 1986. D’altra banda, Ucraïna ha suspès el flux de petroli rus cap al sud d’Europa des de principi de mes perquè les sancions occidentals l’impedeixen rebre les tarifes de trànsit de Moscou, segons va informar el monopoli rus d’oleoductes Transneft.
Lukaixenko, còmplice d’un crim sense càstig
El règim bielorús d’Aleksandr Lukaixenko, el poder del qual va trontollar fa dos anys amb les massives protestes opositores, ha aconseguit amb la campanya militar russa a Ucraïna desviar l’atenció internacional de la repressió al país. “Lukaixenko fa servir la guerra perquè el món oblidi els crims que va cometre”, va declarar a l’agència Efe Pàvel Latuixko, dirigent opositor a l’exili. Dos anys després que milers de bielorussos es rebel·lessin contra el frau electoral, Lukaixenko ha reforçat el poder amb l’ajuda del KGB bielorús i del Kremlin, que ajuda la delicada economia de Minsk. Lukaixenko, a qui el rus Vladímir Putin va donar suport en el seu moment de més necessitat, va respondre involucrant el seu país en la invasió a Ucraïna. “És l’únic aliat de Rússia en l’agressió a Ucraïna”, va dir Latuixko, que considera que “s’hauria d’haver castigat amb més duresa el règim bielorús per haver segrestat l’avió [de Ryanair] i haver llançat una guerra híbrida contra la UE amb els migrants”. Segons Latuixko, “si Lukaixenko no hagués obert la frontera als soldats russos, mai hauria tingut lloc la tragèdia de Butxa”, en al·lusió als suposats crims de guerra comesos per l’exèrcit rus al nord de Kíiv.
