“La Girona que està de moda és la que surt als mitjans”

Un dels actors que hau­rien d’haver pro­pi­ciat aquest canvi, ERC, no ho va con­si­de­rar una pri­o­ri­tat. Gua­nyem Girona sí que hi va apos­tar i ho va pro­po­sar, però aquesta pro­posta va ser deses­ti­mada des del prin­cipi per ells.

Se’m fa difícil fer una afir­mació d’aquest tipus, perquè no tinc un conei­xe­ment tan pro­fund de la història de Girona. El que sí que crec és que en 23 anys al cap­da­vant d’aquesta ciu­tat ha estat l’alcalde més impor­tant que ha tin­gut. Va fer mol­tes coses de les quals la ciu­tat encara es bene­fi­cia. També durant aquests 23 anys va come­tre algun error, però en tot cas la ciu­tat encara gau­deix del seu lle­gat. El que toca­ria segu­ra­ment ara és ini­ciar un nou procés com al seu moment va ini­ciar ell el 1979. Un canvi de cicle per ini­ciar noves polítiques públi­ques, que puguin d’alguna manera arri­bar tan lluny com les que va començar Nadal i es van allar­gar durant molt de temps.

Una de les coses que va fer pre­ci­sa­ment ell és refor­mar o inten­tar refor­mar el Barri Vell. El moder­nitza, l’actu­a­litza i acon­se­gueix que el patri­moni històric i cul­tu­ral de la ciu­tat recu­peri un valor que tenia, però al mateix temps es pro­du­ei­xen altres pro­ces­sos de trans­for­mació sociològica. Podríem par­lar d’expulsió d’alguns veïns i veïnes. Això genera més con­flic­ti­vi­tat i no agrada de la mateixa manera a tot­hom. El que sí que és cert és que el Barri Vell avui és un barri més digne que fa qua­ranta anys, i ningú ho pot posar en dubte, però el que ha pas­sat ja en els últims anys, espe­ci­al­ment amb els governs de Con­vergència i de Junts, és que s’ha anat degra­dant. Ha anat per­dent la seva funció de barri i s’ha anat con­ver­tint a poc a poc en un sim­ple espai perquè vin­guin turis­tes a la ciu­tat. Hau­ria de tenir comerç, habi­tatge, espais per a la gent de la ciu­tat..., i no ser pen­sat exclu­si­va­ment com un espai per a visi­tants.

La pri­mera és l’habi­tatge. Vam acon­se­guir una moratòria d’habi­tatge d’ús turístic. El Barri Vell té més d’un 15% d’habi­tat­ges que s’uti­lit­zen per a acti­vi­tats turísti­ques. És exces­siu. Ho hauríem de rever­tir a poc a poc. També cal una política de comerç que no s’ha fet aquests últims temps, que fomenti que el comerç que s’hi ins­tal·la i es desen­vo­lupa sigui un comerç pen­sat també per als 365 dies de l’any i per a tot tipus de per­so­nes i no només enfo­cat a un cli­ent que visita la ciu­tat unes hores. El tema de la mobi­li­tat també és impor­tant. Hi ha un trànsit exces­siu al barri. S’havia paci­fi­cat i això s’ha anat rever­tint. No podem obli­dar el tema dels equi­pa­ments. Tot i que el Barri Vell té molts equi­pa­ments de ciu­tat, li falta algun equi­pa­ment, per exem­ple, lli­gat a l’edu­cació, com podria ser una escola bres­sol, que ajudi que els joves s’ins­tal·lin al barri.

Això és con­seqüència d’una dinàmica gene­ra­lit­zada en clau de país. S’ha mer­can­ti­lit­zat abso­lu­ta­ment l’habi­tatge i s’ha permès que grans pro­pi­e­ta­ris i teni­dors puguin con­ver­tir això en el seu espai d’oci i de mer­cat. I l’altre ele­ment que explica això, i aquí és on crec que podem inter­ve­nir en clau giro­nina, és que durant deu anys aquest govern no ha fet polítiques d’habi­tatge a la ciu­tat. Va haver de ser Gua­nyem Girona –en el pres­su­post que vam apro­var per a l’any 2020– el grup que va començar a intro­duir alguns can­vis com ara que hi hagi dues pro­mo­ci­ons d’habi­tatge públic al barri de Can Gibert, que s’havien dei­xat de fer durant molt temps, i les inver­si­ons del 2021 post­pandèmia, que van per­me­tre que la ciu­tat tingués qua­tre mili­ons d’euros per com­prar durant l’any habi­tatge i posar-lo com a ser­vei social, per a joves i a un preu rao­na­ble. Malau­ra­da­ment, però, el que ens hem tro­bat és que el 2022 l’Ajun­ta­ment ha pre­fe­rit pac­tar els pres­su­pos­tos amb Daniel Pam­plona, expor­ta­veu de Ciu­ta­dans, l’espa­nyo­lisme i el libe­ra­lisme més recal­ci­trant que tenim a la ciu­tat. Ja no hi ha diners per a la com­pra d’habi­tatge. Per això, el que nosal­tres diem és que cal un canvi tan aviat com sigui pos­si­ble.

Girona està de moda, i això és cert, però jo diria que pot­ser només és una petita part de Girona que està de moda, que és la que més surt als mit­jans. Però Girona és molt més gran que això. La ciu­tat en gene­ral està dei­xada. No hi ha capa­ci­tat de tenir els bar­ris i els car­rers cui­dats. Aquesta és una diagnosi que no la fa només Gua­nyem Girona, també els veïns i les veïnes. A nosal­tres ens agrada molt més sor­tir al car­rer per fer política que ser a dins del con­sis­tori. Quan par­lem amb els veïns i les veïnes dels bar­ris, també d’aquells que són més a prop del cen­tre, ens cons­ta­ten que noten una certa dei­xa­desa i, a més, en els últims anys hi ha una desa­tenció cons­tant.

Girona ha per­dut una opor­tu­ni­tat en l’últim any. S’havia aca­bat el con­tracte de neteja i de gestió de resi­dus que ha estat ope­rant en els últims anys. El govern ha deci­dit que ho pri­va­tit­zava, una pro­posta que no ser­virà per millo­rar ni la neteja ni la gestió de resi­dus. Europa cada vegada fa pagar més si reci­cles menys i la pro­posta que ha fet el govern no ser­virà perquè cada vegada la ciu­tat reci­cli als nivells que Europa ens exi­geix, fet que ens per­me­tria estal­viar diners per inver­tir-los en altres coses. El model esco­llit és que una gran empresa de l’Ibex 35 ges­ti­oni la neteja de la ciu­tat. No és el cor­recte. I el pit­jor de tot és que això és per vuit anys. El con­tracte apro­vat per Junts i ERC amb la regi­dora de Ciu­ta­dans ens cos­tarà 180 mili­ons i, com deia, s’ho que­darà tot una empresa de l’Ibex i no ser­virà per a allò que hau­ria de cobrir un con­tracte d’aquest tipus, que és la neteja dels car­rers i la gestió de les escom­bra­ries.

Ja s’incor­po­rarà en alguns espais de la ciu­tat i, de fet, a Sant Daniel i Camp­dorà ja hi és. Pen­sem que hem d’anar cap a un sis­tema que faci­liti al màxim que la gent reci­cli i que tin­gui incen­tius per fer-ho. Hi ha d’haver un acom­pa­nya­ment i molta infor­mació per fer un canvi cul­tu­ral d’aquest tipus. El sis­tema porta a porta adap­tat a cada zona és com­plex, però és un bon sis­tema.

Som els pri­mers que vam defen­sar, i ho vam fer públi­ca­ment, que el Tru­eta havia d’anar al lloc on tècni­ca­ment fos pos­si­ble crear el millor pro­jecte sani­tari, de recerca i assis­ten­cial per als giro­nins i giro­ni­nes en el con­junt de la demar­cació. Es va demos­trar que el millor lloc era al cos­tat de l’actual hos­pi­tal Santa Cate­rina i que per tant s’havia de situar en aque­lla zona de Salt i, si podia ser, afe­gir-hi una part del terme muni­ci­pal de Girona. S’ha de bus­car la zona on l’hos­pi­tal es pugui cons­truir al més aviat pos­si­ble, amb tots els equi­pa­ments de recerca i assis­ten­ci­als que cal­guin. Tot el que faci que el pro­jecte es retardi cre­iem que és un error. Si el fet de voler tenir 2.000 metres qua­drats d’hos­pi­tal al terme muni­ci­pal de Girona implica que l’hos­pi­tal tri­gui dos anys més a cons­truir-se, pre­fe­rim que aquests 2.000 metres es cons­tru­ei­xen a Salt. Ja bus­ca­rem els meca­nis­mes perquè Girona tin­gui les com­pen­sa­ci­ons que ha de tenir pel fet de no tenir un hos­pi­tal d’aquesta enver­ga­dura a la ciu­tat. El més impor­tant és que l’hos­pi­tal públic de referència i la uni­ver­si­tat tin­guin els equi­pa­ments que es merei­xen.

Hi ha una cosa que vindrà sola, i és que Girona sor­tirà més al mapa. Això ens ajuda a estar més con­tents de la nos­tra ciu­tat. Hi haurà més gent que ens visi­tarà, es cre­a­ran espais de tro­bada i l’eco­no­mia en pot sor­tir bene­fi­cada. És un fet objec­tiu. Però hi ha una altra opor­tu­ni­tat que hem d’apro­fi­tar com a con­sis­tori. Si tenim un esport pro­fes­si­o­nal d’elit que està en un nivell molt bo, el que cal és que posem els recur­sos perquè aquells clubs que estan fent esport de base i esco­lar tro­bin el suport per desen­vo­lu­par la seva acti­vi­tat. Encara avui dia hi ha infants i joves, sobre­tot les noies, que no poden fer l’esport que vol­drien. Fal­ten camps, pave­llons i pis­tes.

Ens costa molt saber què vol fer l’Ajun­ta­ment amb els fons per dos motius. D’una banda, per una dinàmica de certa opa­ci­tat que ha tin­gut aquest govern en els últims temps amb l’opo­sició i, de l’altra, perquè l’equip de govern no estava pre­pa­rat per lide­rar un pro­jecte com aquest a la nos­tra ciu­tat. No hi ha una visió estratègica del model de ciu­tat. Hi havia tres àmbits clau: l’habi­tatge, la cul­tura i la mobi­li­tat, que els podríem unir, pre­sen­tar con­jun­ta­ment, i per­me­tre fer un pas enda­vant. Aquesta era una aposta clara, nítida, estratègica per a la ciu­tat i no s’ha pogut abor­dar; pre­fe­rei­xen anar tapant forats que venien d’anys enrere.

En aquest man­dat s’han per­dut opor­tu­ni­tats. El govern ha posat tots els ous a la cis­te­lla del Modern, la Casa Pas­tors i el fons San­tos Tor­ro­e­lla. El man­dat s’està aca­bant i el Modern no té ni el sis­tema elèctric que neces­sita. De la Casa Pas­tors i del museu con­tem­po­rani, no en tenim ni calen­dari ni pres­su­post. Els pro­jec­tes cul­tu­rals que tenia l’Ajun­ta­ment estan en qüestió. Men­tres­tant, els artis­tes, en una ciu­tat on n’hi ha molts, no tro­ben ni espais per exhi­bir la seva obra o assa­jar. El pres­su­post de cul­tura es con­cen­tra geogràfica­ment en un petit espai de la ciu­tat.

Gua­nyem Girona es pre­sen­tarà a les elec­ci­ons i ho farà per com­ple­tar l’objec­tiu amb el qual es va crear el 2018: lide­rar un canvi de polítiques públi­ques a la ciu­tat. Pel que fa a la segona qüestió, serà Gua­nyem Girona qui deci­dirà el can­di­dat.