Política

El radar

Un oasi en el desert

Biden encadena victòries al Congrés a menys de 100 dies de les legislatives

Quan falten menys de tres mesos per a les eleccions legislatives del novembre –crucials per impulsar o deixar en paper mullat l’agenda de la Casa Blanca–, la vida política nord-americana s’accelera al voltant de dos vells antagonistes: Biden i Trump. Mentre que el republicà afronta escàndols que podrien perjudicar –o no– les seves aspiracions a tornar-se a presentar a les presidencials del 2024, el demòcrata sembla haver trobat finalment un oasi en la seva llarga travessa pel desert de la impopularitat.

Amb un percentatge de suport de només el 40%, durant les darreres setmanes el president ha aconseguit encadenar un seguit de victòries legislatives en forma de lleis de gran impacte que poden beneficiar el seu partit en els comicis del novembre, una cita –tot s’ha de dir– de què la formació al poder sol sortir esquilada. A l’esperada llei d’infraestructures aprovada pel Congrés al novembre; a la de la fabricació de microprocessadors –destinada a reforçar la posició dels EUA enfront de la competència xinesa–; als passos per endurir la legislació sobre les armes, s’hi afegeix des d’ahir l’anomenada llei de reducció de la inflació.

Darrere d’aquest títol, hi ha una ambiciosa normativa fiscal i mediambiental que preveu inversions de prop de 700.000 dòlars per reduir l’alça dels preus, lluitar contra el canvi climàtic i rebaixar el cost dels medicaments receptats, en donar al Medicare –el pla de cobertura sanitària per als més grans 65 anys– el poder de negociar-lo.

Amb aquestes lleis sota el braç, Biden pot presumir d’haver complert part de les promeses de campanya del 2020 mentre exhibeix el bon comportament de l’economia, amb la baixada de la taxa de la inflació –després del pic de juny, quan va assolir la cota més alta en quaranta anys als EUA– i la reducció de l’atur al 3,5%.

El dubte ara és si aquests actius acumulats per Biden serviran per capgirar els sondejos i donar una empenta als demòcrates. La llei de reducció de la inflació va necessitar el vot de desempat de la presidenta del Senat, Kamala Harris, per tirar endavant i ha topat amb la dura resistència de les grans corporacions, contràries a pagar la factura de les reformes. La llei, que preveu una inversió inèdita per accelerar la transició energètica, suposa “un punt d’inflexió en la lluita contra la crisi climàtica” encara que per si sola no la resolgui, assegura el demòcrata Al Gore, vicepresident amb Bill Clinton. L’aposta decidida per les renovables que recull el text hauria d’ajudar els EUA a assolir el compromís de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en més d’un 50% –en relació amb el 2005– abans de l’inici de la nova dècada. Però que Biden corregeixi el mandat perdut de Trump en matèria climàtica o que pugui presumir d’aplicar la seva agenda no tenen recompensa garantida a les urnes del novembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PSC allarga la mà a Aragonès per arribar a pactes “tenint en compte com està el seu govern”

Barcelona

Barcelona iniciarà un expedient d’ofici per rescabalar Itziar González i Lourdes Conesa

Barcelona

El Parlament rebutja la qüestió de confiança a Aragonès

Barcelona

El TSJC manté el judici contra l’antiga mesa del Parlament per als dies 5, 6 i 7 d’octubre

Barcelona

El Parlament condemna l’assassinat de Mahsa Amini i se solidaritza amb les dones de l’Iran

Barcelona

Aragonès farà una declaració institucional aquest dissabte amb motiu de l’aniversari de l’1-O

Barcelona

Aragonès: “La meva voluntat és que el govern es mantingui”

Barcelona

Ucraïna denuncia un atac rus amb 23 morts sobre un comboi humanitari a Zaporíjia

BARCELONA

Junqueras vol que Junts continuï al govern amb “lleialtat”

Barcelona