ERC i Junts volen veure un punt d’inflexió en la Diada
Els republicans, xiulats, consumen el desmarcatge de l’ANC i copsen la possibilitat d’obrir una nova etapa
Els socis també reclamen un gir, escoltant el clam de la mobilització
Després d’uns dies de retrets mutus que denoten la divisió de l’independentisme, els partits del govern, i en especial ERC, es van situar més que mai ahir al centre dels focus. I és que, si bé la manifestació de la Diada ha deixat sempre en un segon pla les forces polítiques, l’absència dels dirigents republicans –tant del partit com del govern, començant pel president Pere Aragonès, perquè entenien que enguany la convocatòria no anava enfocada contra l’adversari real– afegia un punt d’incertesa a un còctel que ja arribava agitat. I, certament, en la mobilització de la tarda, i en altres actes del dia, es van veure pancartes contra la taula de diàleg o que acusaven Aragonès i els partits de “traïdors”, i lemes com ara Fora botiflers, Independència o plegueu i Govern, DUI o dimissió #focnou.
Des d’ERC mantenien ahir que la seva havia estat una decisió madurada i que han perdut complexos respecte als més radicalitzats. Per això, es resignaven que aquest –que de fet no és pas nou– era el preu a pagar per desmarcar-se de l’ANC amb el fi últim d’iniciar una nova etapa i trencar amb unes “dinàmiques autodestructives” que creuen que no duien enlloc i en què el manifest d’enguany ha estat només la gota que ha fet vessar el got. Per Junts, en canvi, que sí que va enviar tota la plana major del govern i el partit a la mobilització, el que cal ara és “prendre nota” del clam del carrer, segons el secretari general, Jordi Turull, per veure com s’hi pot “donar sortida”. Per això reclamava un “esforç” a tots per posar-se d’acord.
Tant els uns com els altres, doncs, creuen paradoxalment que la Diada més dividida de l’últim decenni podria ser un punt d’inflexió per deixar enrere una desorientació que fa cinc anys que dura. Falta veure, això sí, si en dir-ho tots dos estan pensant en el mateix nou camí, tot i que fonts d’uns i altres indicaven ahir que va agradar el discurs del president d’Òmnium, Xavier Antich –en l’únic acte que va aplegar tots els partits i entitats independentistes–, que va fer una crida a iniciar una nova etapa sense mirar enrere i a buscar noves complicitats, i va reclamar que es deixin els retrets de banda i que es basteixin punts per a una estratègia conjunta. Aquest, doncs, podria ser un punt de partida, o d’arribada, en els contactes que mantenen aquests dies els socis per reconduir la crisi del pacte de govern i així sortir vius del debat de política general.
Escridassada a ERC
Tal com és habitual en els últims anys, la delegació d’ERC ja havia estat el principal ase dels cops en la marxa de torxes al fossar de les Moreres de la nit prèvia a la Diada. “Respectem la llibertat d’expressió, però ho lamentem, aquest no és el camí per a la victòria, ho és el de no equivocar-nos d’adversari”, valorava ahir al matí Marta Vilalta, secretària general adjunta d’ERC, que va ser objecte dels crits dissabte i també ahir en l’ofrena al monument a Rafael Casanova. En canvi, les comitives del govern i de Junts van ser més respectades. “Cal que ens mantinguem actius i mobilitzats; només ens guanyarem la llibertat si som capaços de defensar-la”, valorava allà la presidenta de Junts, Laura Borràs, que rebutjava qualsevol incident i encoratjava que “totes les manifestacions siguin pacífiques”. En canvi, en l’ofrena a la tomba de Casanova a Sant Boi, Aragonès seria aplaudit.
Com en anys anteriors, la federació d’ERC de Barcelona va organitzar després un dinar que va reunir unes 300 persones a pocs metres del monument. També hi va haver parlaments dels dirigents, que van haver de cridar pels xiulets, però no d’altres independentistes, sinó d’un reduït grup del Besòs que reclamava atenció per al barri. “Som aquí per defensar la independència del nostre país, com ho fem cada Diada”, va voler reivindicar un Aragonès ja vestit de carrer, que va refermar la “vocació inclusiva” del discurs republicà i es va comprometre a seguir treballant per un referèndum “reconegut per la comunitat internacional”, sigui a la taula de negociació, als parlaments o al carrer. “Ningú a fora va reconèixer el referèndum de l’1-O; ens podem enganyar el que vulgueu, però volem guanyar”, etzibava des de Suïssa la secretària general, Marta Rovira, a qui “no fa por” liderar el diàleg, perquè creu que ajudarà a guanyar complicitats internes i reputació internacional si al final no s’hi assoleix el referèndum. “Som els únics que no hem renunciat mai a l’autodeterminació”, reivindicava el president, Oriol Junqueras, que avisava que no els farà callar ningú: “Ni els que vesteixen amb togues ni els que s’amaguen en l’anonimat per amenaçar-nos i insultar-nos.”
Acabat el míting, que es va avançar mitja hora per evitar coincidir amb la manifestació, hi va haver gent que se n’hi va anar, com les seves joventuts, el Jovent Republicà, que hi va enviar una delegació. Ningú al partit va passar llista, perquè s’havia donat llibertat total, però hi van ser també molts alcaldes, regidors i militants de base. I també l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. “Hi ha molta gent aquí d’ERC; ERC hi és”, reblava des de la capçalera, a Catalunya Ràdio. “Si no anem junts i no som més, no guanyarem; hem d’anar sumant i arribar a consensos per avançar”, reclamava, això sí. “No percebo divisió, percebo un punt d’inflexió cap a una etapa nova, perquè hi ha hagut massa desànim i poca il·lusió”, analitzava al seu torn el vicepresident, Jordi Puigneró. A partir d’avui, es veurà si hi és.
LES FRASES
Asens demana avenços a la taula
En un homenatge a Gustau Muñoz, mort per la policia en la Diada del 1978, el diputat de la CUP Xavier Pellicer va defensar ahir al matí la mobilització popular per “curtcircuitar l’agenda del retrobament i de la patronal” que atribueix al govern espanyol i al català, que volen “aturar qualsevol conquesta social”. Pellicer, a més, va criticar el discurs institucional d’Aragonès perquè “planteja una retòrica que no es correspon amb els fets”. “Moltes paraules i cap fet. És la cançó de sempre”, cloïa. En aquest sentit, el líder del PSC, Salvador Illa, ironitzaria que els catalans “ja fa molts anys que voten”, en al·lusió a la seva petició d’un referèndum. “El que convé a Catalunya és tenir un bon govern en lloc d’estar tot el dia immersos en baralles internes”, cloïa. El diputat dels comuns al Congrés Jaume Asens va reclamar “construir ponts” per reconnectar les majories socials, i va demanar “avenços més tangibles” a la taula de diàleg, com ara posar fi al delicte de sedició, d’acord amb “consensos antirepressius” que vagin del PSC a la CUP.
