Kíiv recupera bona part del territori conquerit pels russos

Les forces ucraïneses han recuperat els darrers dies una part important del territori que les tropes russes els havien arrabassat des que va començar la invasió d’Ucraïna el febrer passat.

La viceministra de Defensa ucraïnesa, Hanna Maliar, va assegurar ahir que en la contraofensiva contra Rússia a la regió de Khàrkiv s’han recuperat centenars de localitats que estaven sota control rus. “Des del 6 de setembre han estat alliberats 3.800 quilòmetres quadrats, més de 300 localitats. Més de 150.000 dels nostres han estat alliberats de l’ocupació, que els mantenia com a ostatges,” va anunciar en declaracions televisades.

La viceministra va afegir que l’objectiu de les forces ucraïneses és continuar la contraofensiva fins a recuperar del tot la regió nord-oriental i va afirmar que això passarà “tan aviat com sigui possible”. Més tard, en una publicació al seu compte de Facebook, Maliar va afirmar que amb les dades esmentades feia referència a “xifres confirmades” però que l’extensió dels territoris recuperats a Khàrkiv és “pràcticament el doble”.

En el mateix sentit es va pronunciar dilluns a la nit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va assegurar que gràcies a la contraofensiva llançada a finals d’agost, Kíiv ha aconseguit recuperar més de 6.000 quilòmetres quadrats de territori sota control rus al sud i l’est del país. Entre les ciutats alliberades a la província de Khàrkiv hi ha Izium, que servia de base a les tropes russes i el control de la qual era vital per a Moscou.

Els responsables militars russos han insistit a minimitzar els guanys proclamats pels ucraïnesos, però els mitjans de comunicació de Rússia, vigilats de prop pel Kremlin, han reconegut els darrers dies que l’exèrcit rus està passant els moments més compromesos de l’“operació especial” (eufemisme de guerra).

Els analistes militars occidentals són prudents i no s’atreveixen a pronosticar si les victòries parcials ucraïneses són un punt d’inflexió capaç de capgirar el curs de la guerra. Les autoritats ucraïneses, en canvi, aprofiten per treure pit i mirar de mantenir la moral del país alta. Els mitjans ucraïnesos difonen imatges de soldats cremant banderes de Rússia i inspeccionant els tancs que les forces russes han abandonat a les zones reconquerides per Kíiv. Paral·lelament, circulen informacions, difícils de comprovar, sobre una retirada caòtica de les tropes russes, així com sobre la rendició en massa de molts dels seus soldats.

El cop a l’orgull de Rússia ha obert el debat al país sobre si cal redoblar l’ofensiva i enviar reservistes a combatre a Ucraïna. El Partit Comunista hi està a favor, així com el líder prorús txetxè Ramzan Kadírov, que està disposat a enviar 10.000 homes al front. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, però, descarta, de moment, aquesta opció. Segons la premsa russa, el president rus, Vladímir Putin, creu que la majoria dels russos no estan disposats a enviar els fills a combatre a Ucraïna.