Kíiv troba 440 tombes i deu llocs de tortura
Les forces ucraïneses descobreixen les víctimes a Izium, ciutat recuperada fa uns dies als russos
Zelenski denuncia les atrocitats de Rússia davant el món
Moscou qualifica la troballa de “muntatge”
La missió de drets humans de l’ONU a Ucraïna investigarà els fets
Les autoritats ucraïneses han trobat un total de 440 tombes sense cap identificació, ara a la ciutat ucraïnesa d’Izium, a la regió de Khàrkiv, ocupada per l’exèrcit rus fins que fa uns dies va ser recuperada per Kíiv. El Ministeri de Defensa ucraïnès va explicar que a Izium “ja s’han iniciat les accions processals necessàries” i que per avui “hauria d’estar disponible més informació clara, verificada”, sobre aquestes troballes.
Les forces de l’ordre ucraïneses han descobert, a més, deu cambres de tortura als territoris de Khàrkiv acabats d’alliberar per les tropes del país, sis de les quals a Izium, segons va informar el cap de la policia nacional, Ihor Klimenko. Dues de les cambres es van trobar a la ciutat de Balaklia, una al poble de Hrakovo (al districte de Txuhuiv) i una a la ciutat de Vovtxansk. “Sabem amb certesa que s’hi van torturar persones i ja tenim informació sobre qui hi va morir”, va dir en declaracions recollides per Ukrinform. Segons Klimenko, a Izium, les cambres de tortura eren al territori de l’administració del districte, a la policia local, a l’edifici del servei de seguretat, a la fiscalia, al centre de prestació de serveis administratius i a l’oficina de reclutament.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va carregar amb duresa contra Moscou. “S’han trobat més de 400 cossos en una fossa comuna [...]. Nens, morts en atacs amb míssils i soldats de l’exèrcit ucraïnès”, va denunciar a través del seu compte de Telegram. Zelenski va remarcar la importància que “el món sàpiga el que realment està succeint i on ha conduït l’ocupació russa. Butxa, Mariúpol, i ara, per desgràcia, Izium”.
El comissionat de Drets Humans de la Rada Suprema (Parlament) d’Ucraïna, Dmitró Lubinets, va revelar que entre els cossos exhumats hi havia diversos cadàvers de soldats amb les mans lligades, així com famílies senceres, incloent-hi nens. En les fotografies publicades pel Ministeri de Defensa es veu un camp sembrat amb creus de fusta en un bosc.
Les imatges gravades després que l’exèrcit rus abandonés a l’abril Butxa, al nord de Kíiv, van estremir el món en mostrar els cadàvers de desenes de civils, molts dels quals emmanillats, que havien estat abandonats als carrers durant dies. Rússia va negar aleshores cap implicació i el mateix president rus, Vladímir Putin, va assegurar que es tractava d’un muntatge.
Els seus aliats prorussos van fer el mateix ahir amb la troballa d’Izium. El cap de l’administració de la regió de Khàrkiv designat per Rússia, Vitali Gànxev, va assegurar que “el govern ucraïnès especula amb la vida de la gent”. “Per a nosaltres era evident que Ucraïna intentaria repetir el guió de Butxa”, va declarar a l’agència oficial russa TASS.
La ciutat d’Izium, d’uns 45.000 habitants abans de la guerra i a uns 120 quilòmetres al sud-est de la capital regional, Khàrkiv, era d’una importància clau per a les tropes russes, que des d’allà tenien pensat llançar l’ofensiva final contra els baluards ucraïnesos de Kramatorsk i Sloviansk, a la veïna regió de Donetsk. No obstant això, es van veure obligades a retirar-se de la localitat, que havien ocupat des de l’abril, fa una setmana en vista de la contraofensiva ucraïnesa.
La missió de drets humans de l’ONU a Ucraïna visitarà Izium per establir si les víctimes eren civils i si van ser assassinades, van morir en combat o per causes naturals.
Zelenski s’adreçarà a l’ONU en un vídeo pregravat
L’Assemblea General de l’ONU va acceptar ahir que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, intervingui la setmana vinent en els seus debats anuals d’alt nivell amb un vídeo pregravat. Els 193 estats membres van aprovar per aclaparadora majoria una sol·licitud de Kíiv, que havia demanat que Zelenski pogués parlar davant la resta de líders internacionals sense necessitat de viatjar a Nova York atès l’estat de guerra del país. Rússia es va oposar que es faci una excepció. Els líders que no són presents a l’ONU solen ser representats per ministres o diplomàtics.
Alemanya pren el control de refineries de la russa Rosneft
El govern alemany agafa el control de les tres refineries de cru que hi ha al país gestionades per la petroliera estatal russa Rosneft per assegurar-ne el funcionament i protegir l’economia alemanya dels efectes de l’embargament de cru rus a tota la UE, que entrarà en vigor el dia 1 de gener del 2023. La mesura va ser anunciada ahir pel Ministeri d’Economia alemany, que va afirmar que aquesta decisió assegurarà el subministrament d’energia al país durant l’hivern. La mesura va entrar en vigor ahir mateix i està inicialment limitada a sis mesos.
Rússia ja és fora del Tribunal Europeu de Drets Humans
Rússia va quedar desvinculada formalment ahir de la Convenció Europea de Drets Humans i, per extensió, del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que encara ha de resoldre 17.450 denúncies contra Moscou. El Consell d’Europa va decidir apartar Rússia a mitjan març, com a represàlia per la invasió d’Ucraïna, però es va establir un termini de sis mesos per a la sortida definitiva de la convenció. El TEDH continuarà sent competent per examinar les denúncies per presumptes abusos perpetrats fins ahir. Rússia deixarà de tenir-hi un jutge.
Putin afirma que mirarà d’acabar aviat la guerra
El president rus, Vladímir Putin, va dir ahir al primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, que farà tot el que pugui perquè acabi al més aviat possible el conflicte a Ucraïna. En una reunió de la cimera de l’OCS a Samarcanda, Putin va dir que és Ucraïna qui es nega a negociar amb Rússia.
