Els crítics amb Putin eleven el to

Poder vertical

“No hi haurà canvis aviat, però és important no perdre de vista aquestes crítiques. A Rússia hi ha un poder vertical i totes les branques de l’estat segueixen el discurs del Kremlin, de qui depenen. Si la base d’aquest poder és díscola, corre el risc que l’estructura es desmunti”, reflexiona per al El Punt Avui l’exassessora de premsa d’un representant de la Duma, el Parlament rus, que no vol donar el seu nom a l’hora de contextualitzar les declaracions de reprovació d’aquesta setmana.

D’una banda, Guennadi Ziugànov, el líder del Partit Comunista rus, la segona força a la Duma, ha parlat obertament de “guerra”, tot culpant l’OTAN d’haver-la provocat en voler situar Ucraïna sota la seva òrbita. L’objectiu de Ziugànov és que el Kremlin assumeixi aquesta retòrica bel·licista i forçar la mobilització al front de batalla de reservistes i joves que estan fent el servei militar obligatori. El vicepresident de la Duma estatal, Mikhaïl Sheremet, s’ha expressat en els mateixos termes.

També hi ha hagut una posició contrària a Putin entre 84 regidors de les principals ciutats de Rússia, bàsicament de Moscou i Sant Petersburg, que han instat la Duma a aprovar una resolució que culpi el president rus de “traïció” i així obligar-lo a dimitir. Maniobres que no provoquen canvis i topen amb el suport majoritari que Putin té a les institucions. “Tot i això, el fet que s’expressin públicament aquestes crítiques des de la mateixa classe política fa que molts pensin que algunes coses no van bé”, afegeix l’exassessora de premsa.

Una altra veu important que s’ha mostrat disconforme amb les maniobres que realitzen les tropes russes és el cap polític de la República de Txetxènia, Ramzan Kadírov, que ha manifestat a través de les xarxes socials que, segons la seva opinió, l’exèrcit rus es va retirar massa aviat un cop les tropes de Kíiv van començar l’ofensiva a la regió de Khàrkiv. De fet, Txetxènia ha enviat més forces armades a Ucraïna per reforçar el front militar rus. Kadírov, que ha estat sancionat aquesta setmana pels Estats Units, també ha fet una crida a altres regions russes a sumar-se al conflicte militar.

“Sense canvis”

Tot i l’avanç d’Ucraïna sobre el terreny, el Kremlin no preveu canvis en l’estratègia que hi duu a terme i el president rus, tot i les crítiques, es va mostrar implacable divendres sobre aquesta tàctica. “Encara no hem utilitzat totes les nostres forces”, va afirmar en declaracions fetes a la ciutat de Samarcanda, a l’Uzbekistan, on participa en una cimera de països asiàtics. En aquest sentit, va afegir que el conflicte armat “no s’atura i no hi ha pressa”.

A Moscou, els reservistes temien que el Kremlin declarés oficialment la guerra el dia 9 de maig, quan el país commemora el Dia de la Victòria, però no va ser així. Moscovites vinculats al món de la cultura, que tampoc volen revelar el seu nom, expressen a aquest diari que ara no hi ha un neguit entre la població en aquest sentit i que, com a molt, esperen que hi hagi una crida de voluntaris per anar a Ucraïna a lluitar, ja que hi ha soldats retirats i altres russos sense una llarga experiència militar que, “en un gest patriòtic, volen donar suport als habitants del Donbass que es volen separar d’Ucraïna”.

L’ingrés al servei militar rus era un opció que preveien molts joves abans del conflicte, sobretot a les províncies russes on els ingressos de moltes famílies no són tan elevats com a les principals ciutats. Però moltes famílies ara –segons expliquen–, amb la guerra en marxa, no volen que els seus fills aspirin a ser soldats. És difícil mesurar fins on arriba el malestar social, però és una qüestió que el Kremlin ha d’afrontar.