Nou atac de Rússia a una central nuclear
Kíiv insta Europa a aturar els raids russos en plantes atòmiques
Zelenski promet més alliberaments
Ucraïna va acusar ahir Rússia d’haver atacat la segona central nuclear més gran del país, a la regió meridional de Mikolaiv. “Rússia posa en perill tothom. Hem d’aturar això abans no sigui massa tard!”, va assenyalar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en el seu compte de Telegram.
El ministre d’Energia ucraïnès, German Galuixtxenko, va advertir, per la seva part, Europa que, en cas que hi hagi un “hivern nuclear” pels atacs russos contra instal·lacions atòmiques ucraïneses, llavors “el problema dels elevats preus elèctrics ja no serà rellevant”. “Tot i que no és massa tard i una catàstrofe nuclear és només una amenaça, hem d’aturar Rússia!”, va remarcar el ministre, en línia amb el discurs del president.
L’atac a Mikolaiv és el darrer d’una sèrie de bombardejos en territori d’una planta atòmica d’Ucraïna després dels nombrosos atacs contra la militaritzada central de Zaporíjia. Un míssil Iskander va caure, passada la mitjanit, a 300 metres de la Planta Nuclear Sud d’Ucraïna, segons l’empresa estatal Energoatom. L’atac va produir un breu tall d’electricitat i una de les unitats de la central hidroelèctrica Oleksandrivska, que forma part del complex energètic del sud d’Ucraïna, es va apagar.
Els tres reactors de la Planta Nuclear Sud –visitada per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) al març– funcionen amb normalitat, segons va dir Energoatom.
Hores després de l’atac a Mikolaiv, Zelenski va ser informat, en una reunió amb de l’estat major del comandant en cap suprem, dels últims informes sobre la situació al front. Zelenski havia promès alliberar més ciutats, inclosa Ialta, a la península de Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014, animat per la recuperació a les forces russes de més de 8.500 quilòmetres quadrats i 388 localitats a la província de Khàrkiv, a l’est del país. El president ucraïnès va avisar que, tot i la “sèrie de victòries”, l’exèrcit ucraïnès no s’ha agafat cap “pausa”, sinó que s’està “preparant per a la següent seqüència” de ciutats alliberades.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va advertir que la península de Crimea “és una part integral de la Federació Russa” i que qualsevol que no ho respecti rebrà “una resposta adequada”.
Conflictes a l’àrea d’influència de Moscou
El president rus, Vladímir Putin, mira de sufocar els diversos conflictes que han revifat aquestes dies a l’espai postsoviètic, on armenis i azerbaidjanesos, kirguisos i tadjiks s’han embrancat en unes violentes escalades frontereres. Els últims dies Putin ha mantingut intenses converses amb els líders dels països caucàsics i centreasiàtics per comminar-los a impedir una escalada militar que entorpeixi la marxa de la campanya russa a Ucraïna.
Els combats han deixat més de 200 morts a la frontera entre Armènia i l’Azerbaidjan, i un centenar en la línia fronterera entre el Kirguizistan i el Tadjikistan. Armenis i kirguisos són estrets aliats de Rússia, però Moscou també compta amb una base militar al Tadjikistan, que comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb l’Afganistan, i interessos energètics a l’Azerbaidjan.
El Kremlin no vol ni sentir a parlar d’un conflicte armat a la seva àrea d’influència que l’obligui a intervenir com va fer amb la violenta revolta que va esclatar al gener al Kazakhstan. Rússia necessita els recursos militars per a la guerra d’Ucraïna.
