Putin mobilitza 300.000 reservistes davant la contraofensiva ucraïnesa
El president rus anuncia una “mobilització parcial” de la població per “defensar” el país
És la primera de Rússia des de la Segona Guerra Mundial
El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat aquest matí una “mobilització parcial” de la població, en un missatge televisat a la nació. És la primera mobilització de Rússia des de la Segona Guerra Mundial. La mesura obeeix a la necessitat de “defensar la sobirania i la integritat territorial de Rússia”, ha destacat el mandatari rus, que ha aprofitat la intervenció per atacar Occident. Putin ha culpat Occident d’haver començat una guerra contra Rússia a Ucraïna el 2014 i de voler destruir el seu país amb el xantatge nuclear. “En la seva política agressiva contra Rússia, Occident ha creuat totes les línies”, ha dit el mandatari rus. A més, ha advertit que farà servir “tots els mitjans disponibles” i ha amenaçat que qui faci servir el xantatge nuclear se’ls pot girar en contra. “No és una catxa”, ha avisat. “Si la integritat territorial del nostre país està amenaçada, utilitzarem tots els mitjans disponibles per protegir el nostre poble; això no és una catxa”, ha dit Putin, que ha afegit que Rússia té “moltes armes per respondre”. El mandatari rus ha explicat que la mesura entra en vigor avui mateix i només els reservistes, principalment aquells amb experiència, seran cridats a files, segons ha informat l’agència russa de notícies TASS. El ministre de Defensa de Rússia, Serguei Shoigú, ha concretat que la mobilització parcial suposarà la convocatòria de 300.000 reservistes.
La mobilització ha estat anunciada pel president rus en un discurs a primera hora del matí, després que la seva intervenció, prevista per dimarts a la tarda, hagués estat ajornada en diverses ocasions per motius sense concretar. Hores abans, la cambra baixa del Parlament rus, havia aprovat una sèrie d’esmenes al Codi Penal per endurir les penes de presó per actes comesos en període de guerra, inclosa la rendició, la deserció i els saquejos. I, també dimarts, en un moviment aparentment coordinat els líders prorussos de les zones ocupades de quatre regions d’Ucraïna Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, van anunciar plans per celebrar referèndums per unir-se a Rússia en els pròxims dies. Rússia, però ja considera com a estats independents Luhansk i Donetsk, que conformen la regió del Donbass que Moscou va ocupar parcialment el 2014. Ucraïna i Occident consideren que totes les parts d’Ucraïna en poder de les forces russes estan ocupades il·legalment.
En relació amb aquests referèndums, Putin ha dit que tenen tot el seu suport. Si finalment els territoris passen a formar part de Rússia, Putin podria considerar els intents ucraïnesos de recuperar-los com un atac al seu territori. “L’alliberament de tot el territori del Donbass continua essent l’objectiu inamovible de l’operació”, ha recordat Putin.
La mobilització de la població ordena avui per Putin, arriba en un moment en què les forces russes han patit diversos revessos en les últimes setmanes arran d’una sèrie de contraofensives de les tropes de Kíiv, que ha obligat Moscou a retirar-se i entregar alguns dels territoris que havia ocupat.
El discurs del president rus suposa una escalada preocupant del conflicte bèl·lic i les seves amenaces s’han de prendre seriosament, ha dit a la cadena Sky News la ministra britànica d’Afers Estrangers, Gillian Keegan.
Després del discurs de Putin, el ruble ha caigut i el preu del petroli ha pujat.
Protestes i desobediència civil
En un clar gest de desobediència civil, el moviment pacifista Vesná (Primavera) ha convocat una protesta nacional a Rússia contra la mobilització parcial. Sota el lema “No a la mobilització”, els ciutadans russos estan cridats a congregar-se avui a les seves ciutats.
“Per què les mares i els nens vessaran llàgrimes? Per al palau de Putin?”, es pregunta el moviment, que denuncia que els mobilitzats “han de morir per a corregir els errors del règim de Putin, que va sumir a Rússia en una monstruosa matança, aïllament i pobresa”, han afegit fonts del moviment.
A més, prop de 200.000 persones han signat ja una petició en la plataforma Change.org contra la mobilització, parcial o total. “Nosaltres, ciutadans de Rússia, homes i dones, ens pronunciem contra una mobilització parcial o general. El president Vladímir Putin no té ni pot tenir fonaments legals o motius argumentats i sospesats per a anunciar-la”, assenyala la petició.
Des de la presó, el líder opositor rus, Alexéi Navalni, ha predit avui una gran tragèdia per a la “guerra criminal” a Ucraïna i ha acusat Putin de voler “que es taquin amb sang centenars de milers de persones” per a perpetuar-se en el poder.
“Per descomptat, això conduirà a una gran tragèdia, a una enorme quantitat de morts. Putin està perdent el país veí, està assassinant allí a la gent i ara tira a la trituradora de la guerra a una gran quantitat de ciutadans russos que deurien simplement portar una vida normal i ocupar-se de les seves famílies”, ha dit.
Navalni també ha lamentat que siguin civils els que hagin de morir en territori ucraïnès. “No entenc una cosa. L’Exèrcit té un milió d’homes. La Guàrdia Nacional, 350.000. El Ministeri de l’Interior, un altre milió i mig o dos milions. En els serveis penitenciaris el mateix número. Per a què cridar a files a civils?”, ha escrit.
Scholz qualifica últimes decisions de Putin d’“acte de desesperació”
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha qualificat aquest dimecres durant un recés de l’Assemblea General de l’ONU a Nova York d’“acte de desesperació” de Rússia la convocatòria de referèndums en els territoris ocupats i la mobilització parcial de 300.000 homes decretada aquest dimecres.
“Les últimes decisions del govern rus són un acte de desesperació. Rússia no pot guanyar aquesta guerra criminal. Amb les últimes decisions, Putin, Rússia, només empitjora les coses”, ha declarat en una breu compareixença davant la premsa, segons un comunicat de la Cancelleria.
Scholz ha agregat que el cap del Kremlin “ha subestimat completament la situació des del principi, la resistència i la voluntat de resistir dels ucraïnesos, però també la unitat i la determinació dels amics d’Ucraïna”.
“Els falsos referèndums anunciats ara mai seran acceptats, naturalment no pel poble ucraïnès, però tampoc per la comunitat internacional i, per tant, no poden oferir cap justificació per al que Rússia realment pretén fer, és a dir, conquistar el país veí o parts del seu territori per la força”, ha declarat, i ha afegit que “això no es podrà acceptar mai”.
“En el món en què vivim, el dret ha de prevaler sobre la violència i la violència no pot ser més forta que el dret”, ha reiterat.
Els EUA avisen Rússia de “greus conseqüències” si usa armes nuclears
Els Estats Units han advertit aquest dimecres a Rússia que hi haurà “greus conseqüències” si utilitza les seves armes nuclears i ha considerat que la mobilització parcial de 300.000 reservistes russos per a la guerra a Ucraïna és un “senyal” que està perdent terreny.
“Hi haurà greus conseqüències. No sols serà un pària en l’escenari mundial, sinó que hi haurà conseqüències greus”, ha dit en una entrevista en ABC un dels portaveus de la Casa Blanca, John Kirby, en la primera reacció de Washington a les accions de Moscou.
Kirby ha considerat, a més, que la mobilització de tropes “és definitivament un senyal que Rússia està patint” en la guerra a Ucraïna i perdent terreny.
L’OTAN diu que Putin sap que la guerra nuclear no té vencedors
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha fet una crida a la calma aquest dimecres després de les amenaces del president rus, Vladímir Putin, de recórrer a tot el seu arsenal contra Ucraïna, i ha assegurat que el mandatari “sap molt bé” que una guerra nuclear no té vencedors i que “tindrà conseqüències sense precedents per a Rússia”.
“El discurs és una escalada, però no és una sorpresa. Per tant, ens hem preparat. Mantindrem la calma i continuarem donant suport a Ucraïna”, ha indicat Stoltenberg en un col·loqui organitzat per Reuters a Nova York, a propòsit de l’al·locució en la qual Putin va anunciar la mobilització de reservistes.
Per al polític noruec, això “demostra que la guerra no va segons els plans del president Putin”, qui al seu judici “ha comès un gran error de càlcul: va pensar que era capaç de prendre el control d’Ucraïna en pocs dies”. En canvi, Putin “es va veure obligat a abandonar el nord d’Ucraïna, les zones del voltant de Kíiv, i després va llançar una gran ofensiva en el Donbass, que ha estat paralitzada per les forces ucraïneses”.
“Ara en realitat els ucraïnesos han estat capaços d’alliberar el territori. Així que el discurs de la mobilització parcial de les Forces Armades de Rússia només demostra que va calcular malament, va cometre un gran error, un error estratègic, i aquesta és la raó per la qual ara han de fer això”, ha apuntat.
Per a l’OTAN les paraules de Putin són “una retòrica nuclear perillosa i temerària. No és nova, ja que ho ha fet moltes vegades abans”, ha considerat Stoltenberg.
Brussel·les veu Putin desesperat per com evoluciona la guerra i creu que no vol la pau
La Comissió Europea assegura que l’anunci del president de Rússia, Vladímir Putin, de mobilitzar parcialment la població és “un senyal de la seva desesperació” per com està evolucionant la guerra d’Ucraïna.
Això és el que ha assegurat el portaveu d’Afers Exteriors de l’executiu comunitari, Peter Stano, que ha remarcat que les declaracions de Putin mostren que al president rus “no l’interessa la pau”. “És un clar senyal a tota la comunitat internacional que només està interessat en continuar avançant i seguir una guerra destructiva que ja ha tingut moltes conseqüències negatives arreu del món”, ha dit Stano.
