Putin redobla els esforços en la guerra a Ucraïna

El president rus, Vladímir Putin, va fer ahir un pas clau per respondre a la contraofensiva de les forces de Kíiv a Ucraïna i mirar de recuperar la iniciativa en l’anomenada “operació militar especial”. En un discurs televisat, Putin va decretar la mobilització parcial de 300.000 reservistes russos per a la guerra a Ucraïna, una mesura que vol contrarestar el “xantatge nuclear” de l’OTAN, que es proposa “destruir” Rússia.

“A hores d’ara les nostres forces armades actuen al llarg d’una línia de combat que supera els mil quilòmetres, combaten no només contra formacions neonazis, sinó pràcticament contra la màquina militar de tot Occident”, va dir el cap del Kremlin.

La mesura, que la Unió Europea va qualificar de reacció “desesperada”, mira de capgirar el curs d’una campanya militar que, després de set mesos, no ha aconseguit l’objectiu de conquerir el Donbass. Les forces russes han perdut una part significativa del territori que controlaven a les regions de Khàrkiv i Lugansk.

La mobilització de nous efectius coincideix amb la convocatòria des d’avui i fins dimarts de referèndums d’integració amb Rússia a les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, i als territoris ocupats del sud d’Ucraïna a les regions de Kherson i Zaporíjia, unes consultes que la comunitat internacional avisa que no tindran cap legitimitat.

Putin va centrar gran part del seu discurs a acusar Occident d’amenaçar el seu país amb el subministrament d’armament ofensiu de llarg abast que permetria a Ucraïna “llançar atacs a Crimea i altres regions de Rússia”. “Amb la seva política agressiva i antirussa, Occident ha superat tots els límits”, va denunciar.

L’objectiu d’Occident és “afeblir, dividir i destruir finalment el nostre país”, va dir el cap del Kremlin, que va destacar que “ells [els occidentals] diuen obertament que el 1991 van poder desmembrar la Unió Soviètica i que ara ha arribat el torn de Rússia”.

Putin va denunciar que Occident utilitza fins i tot el “xantatge nuclear”. “Es tracta no només dels atacs atiats per Occident contra la central nuclear de Zaporíjia, que poden provocar una catàstrofe atòmica, sinó també de les declaracions d’alts càrrecs de l’OTAN sobre la possibilitat de fer servir contra Rússia armes de destrucció massiva”, va explicar.

El president rus va remarcar que els ciutadans de Rússia poden estar segurs que la integritat territorial, la independència i la llibertat del país estan garantides “amb tots els mitjans al nostre abast”, la qual cosa inclou armament més modern que el de l’OTAN. “Això no és un bluf [...]. I els que intenten fer-nos xantatge amb l’arma nuclear han de saber que la rosa dels vents pot girar-se’ls en contra”, va advertir Putin.

En declaracions a la televisió pública, el ministre de Defensa de Rússia, Serguei Xoigú, va assegurar que els 300.000 reservistes que es mobilitzaran representen un 1% del potencial d’aquest país. Al país hi ha prop de 25 milions de persones que han fet el servei militar obligatori i que podrien ser cridades a files. Aquests reservistes han d’haver complert el servei militar obligatori, tenir experiència en combat o alguna especialitat militar que necessitin les forces armades, tot i que és improbable que siguin destinats al front. Xoigú va explicar que cal “assegurar” i “controlar el territori” ocupat per les tropes russes al Donbass i a les regions de Kherson i Zaporíjia.

Els primers mobilitzats seran sotsoficials de reserva de menys de 35 anys i oficials de menys de 45 anys, segons Andrei Kartapòlov, el cap del comitè de Defensa de la Duma o Cambra de Diputats. Això sí, els reservistes que siguin mobilitzats no tenen elecció. El Parlament rus va aprovar dimarts diverses lleis que endureixen fins als deu anys de presó el càstig per deserció, rendició voluntària o negar-se a entrar en combat. Avançant-se a l’oposició de molts russos, especialment a les grans ciutats, a enviar els seus fills al front, Xoigú va assegurar que “no hi haurà mobilització d’estudiants universitaris”.

Tot i això, molts russos es van mobilitzar ahir contra l’escalada militar anunciada per Putin, malgrat les mesures coercitives que la policia aplica contra qualsevol expressió pública de discrepància amb el Kremlin. En un clar gest de desobediència civil, el moviment pacifista Vesnà (Primavera) va convocar una protesta nacional sota el lema No a la mobilització. Molts ciutadans van sortir al carrer a manifestar-se, tot i la repressió policial.

Els manifestants van cridar consignes com ara “No a la guerra” entre aplaudiments i “Putin a la trinxera” davant unes forces de seguretat que van actuar amb contundència. Segons l’organització independent OVD-Info, que ha estat declarada agent estranger a Rússia, la policia va detenir, en poques hores, més de 1.000 persones en diverses ciutats d’arreu del país. El nombre més gran de detencions es van fer a Moscou i a Sant Petersburg.

L’anunci de Putin va rebre també la condemna de la major part de la comunitat internacional.