Política

Mobilització russa en marxa

Criden a files els primers reservistes destinats al front d’Ucraïna

Milers de ciutadans fugen per evitar el reclutament

El govern alemany s’obre a acollir desertors

La mobilització parcial ordenada dimecres pel president Vladímir Putin, la més important des de la Segona Guerra Mundial, es va iniciar ahir amb els primers reservistes cridats a files per reforçar el front d’Ucraïna. L’operació va començar hores després de diverses manifestacions en ciutats russes –principalment a Moscou i Sant Petersburg– contra el reclutament forçós. Les protestes es van acabar amb més de 1.300 detencions.

La crida de Putin també va provocar sortides de Rússia –fins a mig milió, segons alguns mitjans–, tot i que el Kremlin qualificava ahir d’“exagerades” les informacions sobre un èxode de ciutadans en edat militar per evitar la mobilització. Les dades de vendes, però, mostren que els bitllets per a vols de Moscou a les capitals de Geòrgia, Turquia i Armènia –països que autoritzen l’entrada de ciutadans russos sense necessitat de visat– es van esgotar minuts després de l’anunci del Kremlin. Altres rutes de fugida inclouen el Kazakhstan.

Cap al nord, també l’arribada de russos a la veïna Finlàndia es va més que doblar el mateix dimecres. “El tràfic fronterer s’ha intensificat durant la nit i també ha continuat sent intens aquest matí”, va indicar ahir a Twitter la Guàrdia de Fronteres de Finlàndia, on arriben diàriament milers de russos. Aquest país s’ha convertit, pràcticament, en la seva única porta d’entrada a la Unió Europea (UE), a causa del tancament de l’espai aeri als avions russos i del bloqueig virtual de les fronteres terrestres de les repúbliques bàltiques i Polònia.

El país nòrdic s’ha afegit a les sancions europees i ha reduït un 90% l’emissió de visats als ciutadans russos, tot i que encara no ha decretat un vet total perquè està esperant que la UE coordini una resposta conjunta.

Tots els russos que arriben a Finlàndia tenen un visat vàlid per moure’s per l’espai Schengen, raó per la qual molts continuen el viatge cap a altres destinacions europees. Per això, i davant la falta d’un acord europeu sobre la concessió de visats, el govern de Hèlsinki es planteja endurir més l’entrada de ciutadans russos. “No volem ser un país de trànsit per als visats Schengen emesos per altres països”, va declarar el ministre d’Afers Estrangers, Pekka Haavisto.

Intercanvi de presoners

Per la seva banda, Alemanya va assegurar que els desertors russos podrien obtenir protecció en aquest país. En una entrevista al diari Frankfurter Allgemeine Zeitung, la ministra de l’Interior, Nancy Faeser, va encoratjar els que fugen de la mobilització de Putin a demanar l’asil a Alemanya al·legant persecució política.

Per contra, el govern de Letònia, que fa frontera amb Rússia, ja ha deixat clar que no oferirà refugi als desertors per “motius de seguretat”.

Tot i la intensificació de la guerra, Ucraïna i Rússia van fer ahir l’intercanvi de presoners més gran des de l’inici de la guerra. Cinquanta-cinc soldats russos i el polític ucraïnès Víktor Medvedtxuk, amic de Putin, van volar cap a Rússia a bord d’avions de transport militar, segons va informar el Ministeri de Defensa rus.

Moscou, al seu torn, va deixar anar 215 presoners ucraïnesos, dels quals 188 són “herois” d’Azovstal, l’últim bastió de la resistència de la ciutat portuària de Mariúpol, abans de la seva caiguda, al maig. També van ser alliberades les “defensores” Mariana Mamonova, Iana Shumovetska i Anastasia Txernenka, capturades mentre estaven embarassades, segons les autoritats de Kíiv.

Atac mortal a un mercat

La llista d’alliberats per Rússia la completaven deu presos més de diverses nacionalitats: cinc britànics, dos nord-americans, un marroquí, un suec i un croat. Mentrestant, a les zones del front, sis persones van morir ahir i sis més van resultar ferides durant el bombardeig contra un mercat cobert a Donetsk, a l’est d’Ucraïna, segons va informar l’alcalde prorrús de la ciutat, Oleksí Kulemzin, a Telegram. També a l’est, les tropes russes continuen la retirada del nord de la regió de Khàrkiv. Les autoritats de Kíiv asseguren que no tots els soldats russos han aconseguit marxar de la regió i que queden unitats motoritzades aïllades de tota mena de subministraments. La mobilització de 300.000 homes ordenada per Putin coincideix, des d’avui i fins dimarts que ve, amb la celebració de referèndums d’annexió a Rússia en quatre regions ucraïneses ocupades per Moscou: Donetsk i Lugansk, a l’est, i Kherson i Zaporíjia, al sud. Les autoritats de l’autoproclamada República Popular de Lugansk han promès que anunciaran els resultats dimecres. Els separatistes prorrussos controlen bona part de la regió industrial del Donbass des del 2014, mentre que les regions de Kherson i Zaporíjia van ser conquerides després de la invasió russa, al febrer.

En el pla diplomàtic, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va instar ahir la Xina a “fer servir la seva influència sobre Rússia” perquè aquest país posi fi a la guerra que ha iniciat a Ucraïna.

LES FRASES

No volem ser un país de trànsit [de ciutadans russos] cap a l’espai Schengen
Pekka Haavisto
MINISTRE D’Afers Estrangers FINLANDÈS
Els que de manera valenta s’oposen al règim de Putin i estan en perill poden demanar l’asil
Nancy Faeser
MINISTRA DE L’INTERIOR ALEMANYA
El món no pot permetre que Putin se surti amb la seva
Antony Blinken
SECRETARI D’ESTAT DELS EUA
[Armant Ucraïna] Occident participa directament en el conflicte i esdevé part del conflicte
Serguei Lavrov
MINISTRE D’AFERS ESTRANGERS RUS

Zelenski vol que Moscou pagui pels “crims”

L’expresident i ex primer ministre de Rússia Dmitri Medvédev va reiterar ahir l’amenaça de fer servir armes nuclears en el conflicte ucraïnès. Medvédev, actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, responia així al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, que el dia abans havia demanat, en el seu discurs gravat a l’Assemblea General de l’ONU, càstigs més durs per a Rússia i més ajuda militar i financera per contrarestar els atacs mentre descartava tota possibilitat de negociar la pau.

Zelenski va denunciar la invasió russa com un “crim” contra el seu país, els seus ciutadans i contra tots els valors que representa l’ONU. “S’ha comès un crim contra Ucraïna i exigim un càstig just.” Aquest càstig –hi va afegir– s’ha de traduir en sancions, un bloqueig del comerç i les relacions amb Moscou, la retirada del seu dret de vot en els organismes internacionals per evitar així que pugui exercir el seu dret a vet, restriccions als visats per als russos o la creació d’un tribunal especial que jutgi els crims, entre altres coses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

polònia

Tusk avisa d’una “era de prebèl·lica” a Europa

barcelona
política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona