Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

La CE busca una postura comuna sobre l’acolliment de russos que no volen lluitar

Brussel·les assegura que la situació a les fronteres exteriors de la UE és estable

La Comissió Europea intenta coordinar una postura comuna entre els països de la Unió Europea sobre com actuar davant els ciutadans russos que estan fugint del país després de la mobilització decretada pel Kremlin, mentre insisteix en l’obligació que tenen d’analitzar individualment les peticions d’asil.

“Seguim molt de prop la situació i hi ha contactes en curs amb els estats membres”, ha dit aquest divendres el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, en la roda de premsa diària de la institució, però ha insistit que “en qualsevol cas, hi ha un marc jurídic en matèria d’asil que continua estant en vigor”.

Brussel·les assegura que la situació a les fronteres exteriors de la UE és estable encara que està recaptant informació sobre quants russos han intentat creuar-les des que el president Vladímir Putin decretés el dimecres la mobilització de 300.000 homes per a combatre a Ucraïna.

A Finlàndia van entrar ahir 6.470 ciutadans russos, segons ha informat avui la Guàrdia de Fronteres del país, una xifra que malgrat ser “més alta del normal”, continua estant en els nivells habituals del cap de setmana.

Tampoc Estònia i Lituània han observat en els últims dies un increment de ciutadans russos, segons han informat EFE fonts de tots dos països.

Per la seva banda, l’Agència Europea de Fronteres ha augmentat lleugerament de 58 a 63 els guardacostes desplegats en l’est d’Europa.

Cal tenir en compte que arran de la guerra els països bàltics i Polònia han deixat d’emetre visats de turista als ciutadans russos i Finlàndia ha reduït els permisos a un deu per cent, de tal manera que només permeten l’entrada sota comptades excepcions, per exemple, per raons humanitàries.

“Per raons de seguretat Letònia no emetrà visats humanitaris o d’un altre tipus a aquells ciutadans russos que evitin la mobilització”, va dir dimecres el ministre d’Exteriors letó, Edgars Rinkevics, en el seu compte oficial de Twitter.

Alemanya, en canvi, considera que sí que “ha d’haver-hi un camí” perquè els objectors de consciència i desertors russos “puguin venir a Europa” i evitar la mobilització decretada pel Kremlin, segons ha dit avui un portaveu del Govern.

Davant la falta d’acord, la República Txeca, que ostenta actualment la presidència rotatòria de la UE, ha convocat als ambaixadors a una reunió dilluns que ve per a tractar de coordinar una postura comuna i la Comissió mantindrà una altra trobada el dimarts amb representants dels Vint-i-set per a abordar la situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Un centenar d’universitaris de la USC, detinguts en protestes propalestines

barcelona
POLíTICA

L’extrema dreta rebenta un debat electoral a Barcelona

barcelona
guerra a gaza

El Gabinet de Guerra israelià es reuneix a Tel-Aviv per a tractar la invasió de Rafah

barcelona
guerra a europa

Biden va enviar a Ucraïna en secret míssils ATACMS, revela la Casa Blanca

barcelona
unió europea

L’Eurocambra tanca una legislatura marcada per la covid i Ucraïna

barcelona
ADMINISTRACIONS

Pineda aprova millorar la participació ciutadana als plens

PINEDA DE MAR
política

Salvador Illa guanyaria les eleccions i l’independentisme perdria la majoria al Parlament

barcelona
estat francès

Macron entra en campanya amb un crit d’alarma: “Europa pot morir”

barcelona
Estat espanyol

L’entorn i els socis de Sánchez l’animen a continuar

Barcelona