Política

ERC clama a Vic per la fi de l’exili de Marta Rovira

Oriol Junqueras encapçala un acte del partit contra la repressió

Marta Rovira va tornar ahir, per uns moments, a la seva ciutat, Vic, gràcies a les noves tecnologies, que la van transportar telemàticament a dalt de l’escenari d’un acte organitzat pel seu partit, ERC, per reivindicar la fi de la repressió en contra d’ella i de tots els ciutadans del moviment independentista perseguits per l’Estat espanyol. La desjudicialització de la política catalana és un dels elements que hi ha damunt la taula de diàleg en què participa ERC, i ahir la qüestió va planar sobre els discursos que es van fer a Vic.

Rovira va intervenir des de Suïssa per difondre un missatge de solidaritat. “Hem de fer pinya i ajudar-nos per minimitzar la capacitat de l’Estat d’exercir la repressió”, va dir abans d’insistir que cal “visibilitzar la repressió política, que no s’ha acabat”. Per Rovira, “la solidaritat entre represaliats” és essencial i “no admet fissures”.

A través d’una pantalla en què es projectava la seva imatge, la secretària general d’ERC va dir que està “molt bé”. Va mostrar una imatge feliç, i també familiar, ja que per un moment va aparèixer amb la seva filla i la parella, Raül Presseguer.

En el discurs polític, Rovira va criticar l’Estat espanyol, al qual va qualificar de “demofòbic”, i va afirmar que la repressió ha servit per explicar aquesta realitat al món. Per Rovira, cal tirar endavant. “Hem de passar de patir la repressió de l’Estat a sentir-nos orgullosos del que hem aconseguit com a societat”, reivindicava.

Al seu torn, Oriol Junqueras va destacar la feina que Marta Rovira fa des de l’estranger per buscar suports. “L’Estat intenta resoldre sempre la qüestió catalana amb repressió”, va afirmar el president d’ERC, que va assenyalar que ara és el moment de “posar fi a aquesta conducta per tots els que venen al darrere”.

Junqueras, en el seu paper de professor, va voler recordar els exilis a què ha hagut de fer front Catalunya al llarg de la història. “El nostre és un país que ha patit dos dels exilis més grans de l’Europa occidental”, va assegurar. I va detallar l’èxode sobrevingut a la derrota del 1714, quan “30.000 catalans van abandonar el país després de la guerra de Successió”, i el del 1939, per la Guerra Civil, “quan mig milió de persones van travessar la frontera i 300.000 ja no van tornar”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TC torna a rebutjar el recurs de Puigdemont i Comín contra la JEC

Madrid

Riba acusa PP, PSOE i Cs de voler “silenciar” les víctimes del Catalangate al Parlament Europeu

Brussel·les

L’executiu proposa actualitzar el codi civil i introduir la igualtat de gènere i la mediació

Barcelona

El govern “no veu incompatible” pactar els pressupostos amb comuns, Junts i PSC

Barcelona

La llei de la ciència i el decret que dona 376 milions més a Salut, al proper ple

Barcelona

La CUP promou la derogació total de la sedició i de la llei mordassa

Madrid

El CNI es nega a donar explicacions sobre el Catalangate al Parlament Europeu

Brussel·les
Estat espanyol

Adolfo Suárez Illana renuncia al seu escó al Congrés

Madrid

La fiscalia recorre al Suprem l’absolució de la mesa del Parlament de Roger Torrent

Barcelona