ERC i Junts fan propostes de resolució per separat al Parlament sobre l’autodeterminació
La CUP vol constatar “l’atzucac” de la taula de diàleg
Els comuns insten a convocar els partits catalans per impulsar l’acord de claredat que va anunciar Aragonès
ERC, Junts i la CUP han registrat diverses propostes de resolució (PR) sobre l’autodeterminació i el procés independentista, perquè es debatin i votin aquest divendres al Parlament, en el marc del debat de política general. ERC vol que la cambra reconegui l’1-O com una “fita clau” en la defensa de la democràcia i manifestar el compromís “inequívoc” per assolir la república a través de “l’exercici democràtic”. Junts ha registrat una exposició de com entén l’1-O, i insta el Govern a desplegar “plans específics” per reduir la “dependència” de l’Estat. La CUP vol constatar “l’atzucac” de la taula de diàleg i “tancar-ne” la fase actual. Finalment, els comuns aposten per convocar la taula de partits catalans per impulsar l’acord de claredat.
ERC proposa que el Parlament reconegui l’1-O com una “fita clau” en la defensa de la democràcia i l’autodeterminació de Catalunya. En una altra PR, els republicans volen que la cambra manifesti el compromís “inequívoc” per treballar i assolir la república a través de l’exercici democràtic.
Al seu torn, Junts exposa que veu l’1-O com un referèndum que va ser possible gràcies a la força i determinació del poble, que es va organitzar per ocupar les escoles i defensar les urnes. “Va ser, en conseqüència, un referèndum legal i legítim, així com el resultat a favor de convertir Catalunya en un estat independent en forma de república”.
A més, constata que “només un mandat sorgit d’un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat espanyol podria substituir el del referèndum de l’1 d’octubre de 2017”. Així consta també en el pacte d’investidura entre ERC i Junts, i que ahir va recuperar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la seva exposició de l’acord de claredat.
Junts també exigeix a totes les instàncies, també internacionals, la investigació, denúncia i restitució a les víctimes en relació a l’espionatge per part de l’Estat amb els programes Pegasus i Candiru contra representants polítics, activistes, periodistes i familiars. Considera que es tracta d’accions il·legals que s’emmarquen en la “persecució continuada” que pateix l’independentisme.
La CUP i la taula de diàleg
De la seva banda, la CUP vol que el Parlament constati “l’atzucac” de l’actual taula de diàleg, per la negativa de la Moncloa a incloure-hi una negociació “real” sobre l’autodeterminació i l’amnistia. Els anticapitalistes proposen que la cambra constati que la resolució democràtica del conflicte, “atès l’immobilisme” de l’Estat, haurà de produir-se en un marc de “negociació internacional”, i com a resultat d’una “ruptura democràtica prèvia” amb l’Estat, des de les institucions catalanes i mitjançant la mobilització social, continuant en el camí iniciat amb l’1-O i el 3-O.
Així, la CUP vol que el Parlament insti el Govern a donar per “acabada i tancada” l’actual fase de la taula de diàleg. També volen instar l’executiu a adreçar-se, abans de la fi de l’any 2022, a les NNUU, la Comissió Europea i el Consell d’Europa, per a reclamar amb “urgència” una resolució democràtica del conflicte, basada en l’autodeterminació i l’amnistia.
ECP i l’acord de claredat
D’altra banda, el grup d’En Comú Podem constata l’aval a la proposta d’Aragonès per l’acord de claredat. En una de les seves PR, els comuns insten a convocar la taula de partits catalans per “impulsar un acord de claredat i presentar-lo posteriorment a la taula de diàleg”.
El grup de Jéssica Albiach demana que l’acord de claredat “unifiqui criteris i estableixi les bases i condicions per poder fer un referèndum efectiu i acordat sobre l’estatus polític de Catalunya, on tothom s’hi senti inclòs i on tothom accepti el resultat i, com a mínim, s’acordi el procediment, les condicions per a dur-lo a terme i la interpretació del seu resultat”.
En una altra proposta, els comuns també insten el Govern, i en particular al Departament d’Acció Exterior i Govern Obert liderat per la consellera Victòria Alsina, a complir els acords aprovats a la Resolució aprovada pel Parlament el passat mes de juny en què es condemnaven “els crims d’apartheid” d’Israel.
