Política

Iran

Khamenei admet que el cas Amini és “desolador” però critica les protestes

El líder suprem iranià acusa Estats Units i Israel d’estar al darrere de les mobilitzacions

Una de les principals universitats suspèn les classes presencials després dels enfrontaments al campus

El líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, s’ha referit aquest dilluns per primera vegada a la mort de la jove Mahsa Amini en una comissaria fa dues setmanes.

L’aiatol·là ha assegurat que el succés va ser “desolador”, però ha considerat que les protestes que s’han produït des d’aleshores no són “normals” i les ha qualificat de “planejades”.

“La reacció adequada no era que alguns creessin inseguretat, incendiant mesquites, bancs i vehicles particulars”, ha criticat el màxim responsable del règim iranià en una visita a la Universitat d’Oficials de les Forces Armades.

Khemenei ha acusat directament els Estats Units i Israel de promoure les protestes. “Declaro públicament que els recents disturbis i agitacions han estat una conspiració dissenyada per Estats Units; l’usurpador i fals règim sionista; els seus mercenaris, i alguns iranians traïdors que viuen a l’estranger i els han ajudat”, ha dit.

“Volen un Iran com el de l’era Pahlavi [l’últim Xa], que obeïa les seves ordres com una vaca lletera. Per a ells no es tracta de la mort d’una dona jove o el vel”, ha afegit.

A més, ha defensat la Policia i els basij (milícies paramilitars lleials al règim iranià) “per fer el seu deure”, tot i que l’ONU ha denunciat que han utilitzat munició real per reprimir les protestes.
“La Policia, els basij i el poble de l’Iran són els oprimits”, ha opinat Khamenei.

El religiós ha assenyalat que hi ha polítics nord-americans que comparen les protestes amb la caiguda del Mur de Berlín, cosa que deixa clar “què està passant”.

Aquestes són les primeres declaracions del màxim líder de l’Iran sobre el cas d’Amini, que morir després de ser detinguda per la Policia de la moral per no portar ben posat el vel.

Des d’aleshores s’han repetit protestes en dotzenes de ciutats de tot el país i encara continuen, tot i que la seva força ha disminuït els últims dies.

Una de les principals universitats de Teheran ha suspès aquest dilluns les classes presencials i els ensenyaments seran “en línia”, després que ahir a la nit fos l’escenari de forts enfrontaments entre els estudiants i les forces de seguretat.

Als crits de “Dona, vida i llibertat”, milers de joves han protestat contra les lleis que imposen el vel obligatori i han demanat més llibertats. En les mobilitzacions han guanyat protagonisme directament contraris al ràgim com “Mort al dictador”, en referència al mateix Khamenei, i “No volem la República Islàmica”.

El balanç de víctimes mortals dels aldarulls s’eleva almenys a 41 persones, segons la televisió estatal, però l’ONG Iran Human Rights, amb base a Oslo, eleva la xifra a 92.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Almenys vuit morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona
política

Puigdemont no donarà suport als comptes espanyols si Sánchez no compleix amb Catalunya

barcelona
Política

El Parlament dona suport als encausats de Tsunami

barcelona
orient mitjà

L’Iran minimitza l’atac a Esfahan i no dona senyals de resposta

barcelona
Política

ERC formalitza la proposta d’un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont

barcelona
política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona