Escòcia
El Tribunal Suprem del Regne Unit trigarà “mesos” decidir sobre el referèndum escocès
Els cinc magistrats hauran d’analitzar unes 8.000 pàgines de “material escrit” abans de pronunciar-se
L’advocada del govern d’Edimburg defensa “l’interès públic” d’aclarir si es pot convocar un referèndum consultiu
El Tribunal Suprem del Regne Unit, ha avisat que trigaran “mesos” en pronunciar-se sobre si el Parlament d’Escòcia té competència legal per legislar sobre un eventual referèndum d’independència sense el vistiplau de Londres.
El president de la màxima instància judicial britànica, Robert Reed, ha explicat aquest dimarts que les audiències que se celebraran avui i demà a Londres “són només la punta de l’iceberg”, ja que els cinc magistrats que decidiran sobre el cas han d’analitzar unes 8.000 pàgines de “material escrit”, i això requerix temps.
A l’inici de la primera vista, Reed ha advertit que, encara que la qüestió d’una consulta és política, el que la cort ha d’examinar són només “aspectes tècnics de la llei”.
En aquest sentit, ha recordat que el primer que el Suprem ha de determinar és si accepta la petició de l’advocada del govern escocès, Dorothy Bain, d’analitzar el projecte de llei del Referèndum d’Escòcia que impulsa el govern de la ministra principal Nicola Sturgeon, abans fins i tot que es tramiti al Parlament d’Edimburg.
Bain ha defensat aquest dimarts davant el Suprem britànic l’“interès públic” i l’“excepcional importància pública” que té aclarir si les institucions escoceses tenen la competència de convocar un referèndum d’independència sense acord amb Londres abans que ella aprovi o rebutgi el text, que regularia les condicions per celebrar un referèndum consultiu d’independència a Escòcia el 19 d’octubre de 2023.
“La independència d’Escòcia és una qüestió que està viva i és important en la política escocesa”, ha defensat Bain en la primera de les vistes sobre aquesta qüestió a l’alt tribunal.
L’advocada ha argumentat que si bé el referèndum del 2014 es va convocar després que Londres transferís al Parlament d’Escòcia la competència per fer-ho, les condicions d’aquesta autorització són “ambivalents” sobre si la votació es podria haver fet sense l’acord entre Londres i Edimburg.
En aquest sentit, ha recordat que “no hi ha una pràctica habitual” al Regne Unit sobre l’ús i efectes legals dels referèndums. A més, ha subratllat que la votació sobre la independència que planteja l’executiu escocès és “completament” consultiva.
De la seva banda, l’advocat del govern britànic, James Eadie, –que intervindrà demà- defensa que la cort “no té jurisdicció” per admetre l’excepcional demanda d’analitzar una llei encara no aprovada.
Si el Suprem conclou que pot acceptar la petició de Bain, després haurà de resoldre a la pregunta de si el Parlament escocès té competències per organitzar la consulta o aquest és un “assumpte reservat” al govern i el Parlament britànics en base a la llei d’Escòcia de 1998, que va establir l’actual cambra escocesa.
Bain ha al·legat que la celebració de tal plebiscit no seria un afer reservat perquè seria només “una consulta de l’opinió de la població”, sense conseqüències constitucionals, ja que si sortís l’opció de la independència, aquesta no es podria executar sense la intervenció de Westminster.
En canvi, Eadie considera que la pregunta de la consulta, “Hauria de ser escòcia un país independent?”, és “clarament” una qüestió “reservada” al Parlament de Londres perquè afecta la “unió” entre Escòcia i Anglaterra. Segons ell, això és així al marge de si el resultat de la votació és merament “consultiu” o “legalment vinculant”.
A la sessió d’avui exposen els seus arguments Bain i, aquesta tarda, el Partit Nacional Escocès d’Sturgeon, majoritari a Escòcia. Demà dimecres presentarà els seus arguments el lletrat del govern de Londres.
