Política

estat espanyol

El CGPJ ignora el criteri de Lesmes i tria el progressista Mozo com a president interí

El màxim representant de l’organisme obté una àmplia majoria

La cúpula del poder judicial serà bicèfala, amb Marín Castán de cap visible del Suprem

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va triar ahir el progressista Rafael Mozo, el vocal més antic, com a nou president de l’òrgan de govern dels jutges en substitució de Carlos Lesmes, que va dimitir dilluns passat. Mozo s’ha convertit en president amb setze vots a favor i un en contra del moderat Wenceslao Olea, mentre que la progressista Mar Cabrejas es va absentar de la votació.

Mozo ha estat nomenat suplent del president, però no president com a tal, de manera que les seves funcions no poden ser les mateixes que les del president titular del CGPJ perquè actua com a vocal que substitueix la vacant. Amb aquesta maniobra, gairebé tots els vocals han rebutjat l’informe encarregat per Lesmes, que plantejava que el seu substitut en totes dues institucions havia de ser, de manera automàtica l’endemà de publicar la seva renúncia el BOE, el president de sala més antic del Suprem, Francisco Marín Castán.

El poder judicial tindrà una bicefàlia en què Mozo presidirà l’òrgan de govern dels jutges i, previsiblement, Marín Castán serà el cap visible del Tribunal Suprem.

Mozo és magistrat de la Sala Penal de l’Audiència Nacional des del juliol del 2018, un destí que va adquirir quan era vocal, només uns mesos abans que acabés el mandat de l’actual Consell el desembre d’aquell any, fet pel qual mai ha exercit en el seu actual lloc de treball jurisdiccional, al qual està adscrit després de passar vint anys a l’Audiència Provincial de Madrid. Caldrà veure si acabarà exercint, ja que es jubilarà el juliol de l’any que ve, tot i que confia que llavors el futur Consell ja acumuli i uns quants mesos de recorregut. Mozo defensa la renovació urgent del Consell i considera que no s’ha fet per excuses i condicionaments dels populars, tot i que no comparteix totes les posicions del govern de Pedro Sánchez.

De la Vega renuncia a la presidència del Consell d’Estat

Redacció

L’exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega, primera dona en la història de l’Estat espanyol a presidir el Consell d’Estat, va comunicar ahir la seva renúncia a aquest càrrec, que serà confirmada en el Consell de Ministres del 18 d’octubre, segons van informar fonts del màxim òrgan consultiu del govern. Fernández de la Vega s’havia compromès a presidir el Consell d’Estat durant quatre anys i el juliol es va complir aquest període, durant el qual ha aconseguit implementar la modernització del l’organisme: digitalització, transparència i paritat. Segons les mateixes fonts, la intenció de Fernández de la Vega és continuar al Consell d’Estat com a consellera permanent, càrrec que ocupa des de l’octubre del 2010, quan va ser nomenada pel llavors president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i es va responsabilitzar de la secció setena, que s’ocupa d’Educació, Cultura, Sanitat i Política Social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona