Putin s’afegeix a la crida per evacuar els civils de Kherson
Ucraïna sospesa si es tracta d’una operació per fer-la caure en el parany d’una falsa retirada de les tropes russes de l’única capital regional que controlen
El cap del Kremlin autoritza la mobilització de presos amb delictes greus
4,5 milions de persones queden a les fosques pels atacs russos
L’assalt final ucraïnès per recuperar Kherson, l’única capital regional en mans dels ocupants durant els més de vuit mesos de guerra, semblava ahir més pròxim després que el mateix president rus, Vladímir Putin, instés a evacuar els civils que continuen vivint en zones de risc de la localitat del sud.
“Per descomptat, els que viuen a Kherson han de sortir de la zona d’accions més perilloses perquè la població civil no ha de ser víctima de bombardejos, ofensives, contraofensives i altres mesures relacionades amb operacions militars”, va afirmar el cap del Kremlin, que va garantir que s’estan fent tots els esforços per portar les persones afectades a “zones segures”.
Durant els últims dies, han augmentat les especulacions sobre una retirada de l’exèrcit rus de Kherson, capital de la regió del mateix nom, annexionada per Rússia. El ministre ucraïnès de Defensa, Oleksí Réznikov, no descartava ahir el replegament de les tropes russes cap a la riba esquerra del riu Dniéper, però tampoc que es tracti d’una operació “informativa psicològica especial” perquè Kíiv confiï en una retirada i caigui al parany. El nord-americà Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), per la seva banda, sostenia ahir que “encara no és clar si les forces russes defensaran la ciutat de Kherson”. Mentrestant, la població ucraïnesa continua suportant els efectes dels atacs russos de les darreres setmanes contra infraestructures energètiques i de subministrament d’aigua, ara que s’acosta l’hivern. La nit de dijous, 4,5 milions de persones a la capital, Kíiv, i a deu regions més del país van quedar sense electricitat, segons va denunciar el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. Els atacs russos contra infraestructures clau “no s’aturen ni un sol dia”, va assegurar.
Per la seva banda, Putin, que va decretar al setembre la mobilització de 300.000 reservistes, va firmar ahir una llei per reclutar presos amb condemna pendent per certs delictes greus, després que es divulgués un vídeo en què el fundador de l’empresa de mercenaris Wagner, Ievgueni Prigozhin, acudeix a les presons a la recerca d’homes per a la campanya d’Ucraïna.
L’OTAN pressiona Erdogan perquè hi accepti els nòrdics
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va insistir ahir a Istanbul davant del líder turc, Recep Tayyip Erdogan, en la necessitat d’incorporar Finlàndia i Suècia a l’Aliança i va recordar que els nòrdics han complert les condicions perquè Ankara aixequi el vet al seu ingrés al club.
Els EUA envien tancs a Kíiv, en una nova ajuda
Els EUA destinaran 409 milions d’euros més per a la seguretat i la defensa d’Ucraïna, una nova partida que inclourà per primer cop tancs, 45 vehicles enviats des de Txèquia i que seran actualitzats, i 45 vehicles més semblants enviats pels Països Baixos. La nova partida també preveu finançament per restaurar míssils de defensa aèria Hawk, per enviar-hi un miler de drons tàctics fantasma, 40 vaixells fluvials blindats i diners per comprar vehicles blindats. Els EUA han donat més de 18.000 milions en assistència de seguretat a Kíiv des de l’inici de la invasió.
