Política

Un test per al futur polític de Trump

L’expresident ha assegurat que “molt, molt probablement” es presentarà a les presidencials del 2024

La vigència del republicà s’enfronta a una important prova, tot i no figurar el seu nom a les paperetes

Fins i tot quan el seu nom no figura a les pape­re­tes de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves d’aquest dimarts als EUA, Donald Trump con­ti­nua sent una de les for­ces més potents en aquests comi­cis, que demos­tra­ran si el Par­tit Repu­blicà és capaç de recu­pe­rar el con­trol de totes dues cam­bres del Congrés. De fet, segons els experts, pot influir en la decisió de l’expre­si­dent de tor­nar a pre­sen­tar-se. Trump ha uti­lit­zat les elec­ci­ons de mig man­dat per fer cam­pa­nya pels can­di­dats a qui dona suport, i per ell mateix. Amb uns son­de­jos que sug­ge­rei­xen que els repu­bli­cans recu­pe­ra­ran el con­trol d’almenys una cam­bra al Congrés dels EUA, l’expre­si­dent s’ha posi­ci­o­nat per apro­fi­tar els resul­tats com una victòria per­so­nal, sem­pre que els seus can­di­dats favo­rits asse­gu­rin els seus escons.

Per als votants, això vol dir que les elec­ci­ons del 8 de novem­bre no només són un referèndum sobre l’actu­ació de la pre­sidència de Joe Biden, sinó que també ser­vi­ran de judici sobre Trump i les mane­res en què ha trans­for­mat la política dels EUA. Les enques­tes apun­ten a una elecció molt ajus­tada al Senat, en què la igual­tat és màxima entre demòcra­tes i repu­bli­cans, amb 50 escons cadas­cun. Els can­di­dats con­ser­va­dors que tenen el suport explícit de Trump, com ara Meh­met Oz a Penn­silvània i Hersc­hel Walker a Geòrgia, estan sent obser­vats molt de prop com un indi­ca­dor del futur polític de l’exman­da­tari.

Mick Mul­va­ney, antic cap de gabi­net de la Casa Blanca durant part del man­dat de Trump, va asse­gu­rar recent­ment en una xer­rada a l’Ins­ti­tut d’Afers Inter­na­ci­o­nals i Euro­peus que, si aquests can­di­dats per­den els seus com­bats, Trump podria deci­dir no pre­sen­tar-se el 2024. “Això podria ser l’única cosa que el farà atu­rar-se un moment per dir: «Saps què? Pot­ser el suport cap a mi no és el que pen­sava que era.»” Si, en canvi, aquests can­di­dats són ele­gits, “pot­ser l’ani­ma­rien a anun­ciar la seva can­di­da­tura ben aviat”, segons Mul­va­ney.

“La Gran Men­tida”

L’estratègia de Trump i un gran nom­bre de can­di­dats con­ser­va­dors ha girat al vol­tant del que l’expre­si­dent ano­mena “la gran men­tida”, un con­junt d’afir­ma­ci­ons que apun­ten que va haver-hi una cons­pi­ració gegant perquè l’ara pre­si­dent, Joe Biden, guanyés les elec­ci­ons de fa dos anys. “La gran men­tida”, que té nom de pel·lícula de Hollywood sobre una estafa pira­mi­dal dels anys vui­tanta, té diver­sos ele­ments clau. En pri­mer lloc, aquesta idea asse­nyala que els comi­cis van ser robats perquè no és pos­si­ble que Trump no guanyés. També defensa que va haver-hi una cons­pi­ració tec­nològica mas­siva per mani­pu­lar les elec­ci­ons. Alhora, acusa els legis­la­dors demòcra­tes del Congrés de por­tar a terme inves­ti­ga­ci­ons par­ci­als per embru­tar la imatge de Trump. I, per últim, argu­menta que els par­ti­da­ris de l’expre­si­dent que qüesti­o­nen els resul­tats elec­to­rals són “bons ciu­ta­dans”.

Amb tot això, Trump ha apla­nat el camí per a una pos­si­ble can­di­da­tura a la Casa Blanca en les elec­ci­ons de 2024. Tot i que encara no ha fet públics els seus plans, va afir­mar, la set­mana pas­sada, que “molt, molt, molt pro­ba­ble­ment ho tor­na­ria a fer”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.